Setge D'elna

El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV, va declarar el rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost del 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, que va ser coronat a Paris el 27 de febrer del 1284.

Durant l'hivern del 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d'Aran i havien intentat una invasió pel Regne de Navarra travessant el Regne d'Aragó, però foren rebutjades, i Albarrasí, que donava suport al Regne de França, va ser conquerit i incorporat a la Corona d'Aragó.

Pere el Gran volia la col·laboració de Jaume II de Mallorca per establir la línia de defensa als castells del Rosselló i de la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpinyà, però va escapar-se i unir-se als croats. Pere va haver de canviar la tàctica i va establir la defensa al Pirineu, especialment al pas natural del Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpinyà procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava a Cotlliure.

L'exèrcit croat sortia de Perpinyà el 13 de maig en direcció al Pirineu, quan es va trobar una forta oposició a la ciutat d'Elna, que va demanar socors a Pere el Gran. El rei va enviar-hi Ramon d'Urtx amb trenta cavallers, però, en veure la desunió dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar, van marxar.

La població del Rosselló que s'havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de Santa Eulàlia on fou exterminada per l'exèrcit croat, que a continuació va cremar la vila.

L'exèrcit català impedia l'avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del Pirineu. Un mes després d'estar concentrat al Rosselló, l'exèrcit va creuar pel Coll de la Maçana.