Símptoma: Signe clínic indicador d'una malaltia

El terme "símptoma" s'oposa al senyal clínic, que és una dada objectivable. El símptoma és un avís útil que la salut pot estar amenaçada per quelcom de psíquic, físic, social, o una combinació.

Exemples de símptomes són la distèrmia, o sensació de tenir un trastorn de la temperatura corporal (sensació de febre, calfreds), marejos, nàusees, el dolor, la somnolència, etc.

Els símptomes poden ser aguts o crònics, recidivants o remitents. També existeixen trastorns asimptomàtics (per exemple, infeccions subclíniques i malalties silencioses com, de vegades, la hipertensió arterial).

Els símptomes constitucionals o generals són els relacionats amb els efectes sistèmics d'una malaltia (per exemple, febre, malestar, anorèxia i pèrdua de pes). Afecten a tot el cos més que a un òrgan o ubicació concreta.

Símptomes no específics

Els símptomes no específics són símptomes autoinformats que no indiquen un procés específic de malaltia ni impliquen un sistema corporal aïllat. Per exemple, la fatiga és una característica de moltes malalties mèdiques agudes i cròniques, que poden o no ser mentals i poden ser un símptoma primari o secundari. La fatiga també és una condició normal i saludable quan s'experimenta després de l'esforç o al final d'un dia.

Positius i negatius

Els símptomes es poden dividir en positius i negatius. Els símptomes positius són els observats en persones amb una malaltia o una altra condició anormal, però normalment no s'observen en persones sanes. Un símptoma negatiu és l'absència d'una funció o sentiment normalment present en una persona sana.