Relació Personal: Associació a llarg termini entre dues o més persones

És un vincle dinàmic que comença per la coneixença, augmenta en intimitat i freqüència, dicta les normes per a l'intercanvi i pot trencar-se per diferències de criteri o allunyament de les persones implicades. Algunes formes de relació estan regulades per la llei de cada país, detallant els deures i drets que en sobrevenen. La psicologia social estudia com es duen a terme les relacions i quines implicacions tenen per a la vida de cadascú.

La relació personal es pot classificar segons el nombre de persones implicades, segons la durada del vincle i el mode d'unió. Dins aquest mode existeixen quatre grans àmbits de relacions. El primer és el format per la família, en les seves diverses formes, i inclou les relacions de parella que la inicien. El segon engloba els diferents graus d'amistat o afecte. El tercer està fixat per la feina o l'afició comuna i el quart es refereix a les relacions de carrer o casuals, usualment menys estables.^{[cal citació]}

Segons el psicòleg William Schutz, les relacions personals cobreixen una sèrie de necessitats bàsiques de l'individu: afecte, sentiment de pertinença i control. Va mesurar aquests paràmetres en un test anomenat FIRO-B per mesurar quin rol adopta cada membre del grup o de la relació segons la seva personalitat, les necessitats que expressa i el que desitjaria obtenir. Aquests rols s'inspiren en la teoria dels humors.^{[cal citació]}