El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent-hi el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern.
Algunes teories hi inclouen entre els seus descendents el macedoni antic, i altres fan descendir aquest d'un anterior protohel·lènic.
Tipus | protollengua |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües hel·lèniques grec | |
Codis | |
Linguist List | 0hz |
Història de la llengua grega (vegeu també: Alfabet grec) | ||
Protogrec (cap al 2000 aC) | ||
---|---|---|
Micènic (aprox. 1600-1100 aC) | ||
Grec antic (aprox. 800-300 aC) | ||
Arcadoxipriota | Àtic | Dòric | Eòlic | Jònic | Nord-occidental Grec homèric | Antic macedoni (possible) | ||
Koiné (a partir del 300 aC) | ||
Medieval (330-1453) | ||
Modern (des del 1453) | ||
Dialectes: Capadoci | Cretenc | Demòtic | Griko salentino Ievànic (judeogrec) | Katharévussa | Pòntic | Tsacònic | Xipriota |
Aquesta llengua hauria estat parlada als Balcans a les acaballes del tercer mil·lenni aC.
La unitat lingüística del protogrec hauria acabat quan els emigrants hel·lens, parlant l'antecessor del micènic, van entrar a la península grega al voltant del segle XXI aC (o a tot tardar el XVII). Es van separar dels doris, que en la invasió dòrica van entrar a la península aproximadament un mil·lenni més tard (en l'anomenada edat fosca grega) parlant un dialecte que en alguns aspectes es va conservar més arcaïtzant.
L'evolució del protogrec s'ha de veure tenint en compte el context de l'antiga sprachbund paleobalcànica que fa difícil establir límits entre les diferents llengües. La representació de les laringals a l'inici de mot mitjançant vocals protèsiques, un tret tan característic del grec, és compartida per l'armeni, que també en comparteix altres peculiaritats fonològiques i morfològiques. L'estreta relació entre grec i armeni posa de manifest la natura parafilètica de la isoglossa centum-satem.
Les similituds entre el grec antic i el sànscrit vèdic suggereixen que tant el protogrec com el protoindoiranià encara eren molt similars bé al protoindoeuropeu tardà (cosa que el situaria a finals del quart mil·lenni aC), bé a una protollengua grecoària post-protoindoeuropea. El grecoari no té gaire crèdit entre els lingüistes, ja que la distribució tant temporal com geogràfica del grec i de l'indoiranià s'adapten prou bé a la hipòtesi kurgana del protoindoeuropeu.
El grec és una llengua centum, cosa que la situa en una hipotètica protollengua grecoària abans de la satemització, fent-lo idèntic al protoindoeuropeu tardà. El protogrec sembla haver estat afectat pel corrent general de palatalització característic del grup satem, cosa que es posa de manifest, per exemple, pel canvi postmicènic de les labiovelars abans d'e en dentals (kwe > te "i" -conjunció-), però la influència satemitzant sembla que va arribar al grec només després d'haver perdut aquest les palatovelars (és a dir, després d'haver esdevingut una llengua centum).
Alguns dels canvis principals que van separar el protogrec del protoindoeuropeu són:
Els canvis entre el protogrec i el micènic inclouen:
Aquests canvis ja eren complets en el micènic. Per als canvis que van afectar els dialectes més tardans vegeu l'article del grec antic.
|
Eduard Schwyzer en la seva obra Griechische Grammatik (1939, I.74-75) va traduir fragments famosos de texts clàssics al protogrec. La seva reconstrucció, però, no tenia en compte el micènic i a més assumia la pèrdua del protogrec de labiovelars i ressonants sil·làbiques, entre altres coses. Així, la reconstrucció de Schwyzer correspon més aviat a un dialecte arcaic però postmicèic que a un protogrec.
Clàssic | πάτερ | ἡμῶν | ὁ | ἐν | τοῖς | οὐρανοῖς, | ἁγιασθήτω | τὸ | ὄνομά | σου | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Protogrec | Segons Schwyzer | πατερ | αμμεων | ὁ | (τοισι) | ορϝανοισι (sing.) | ἁγιον / αγνον | εστωδ | ενυμα | τϝεο | ||
Modernament | *pater | ãmhōn | ho | worhanoihi, | çagion | estōd | enumã | tweho | ||||
Traducció | Pare | de nosaltres | el | en | el(s) | cel(s), | santificat | (sigui) | el | nom | de tu |
Notes: la reconstrucció assumeix que les antigues combinacions d'aproximants +s en qualsevol ordre (*ns, *ms, *rs, *ls, *u̯s, *i̯s, *sn, *sm, *sr, *sl, *su̯, *si̯) es pronunciaven com a aproximants sordes ([n̥, m̥, r̥, l̥, ʍ, ç]) abans de ser simplificades a aproximants sonores curtes amb un allargament compensatori en la majoria de dialectes -ν, μ, ρ, λ, (ϝ), (ι)- o a aproximants sonores llargues en eòlic -νν, μμ, ρρ, λλ, υ(ϝ), ι-. També s'assumeix que les nasals sil·làbiques del protoindoeuropeu (*n̥, *m̥) es pronunciaven com a [ã] abans de dividir-se en α en la majoria de dialectes i en ο com a variant en alguns altres (micènic, arcadià, eòlic).
This article uses material from the Wikipedia Català article Protogrec, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.