El piemontès o piemontés (piemontèis: ) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).
Piemontèis | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 3.000.000 |
Parlants nadius | 2.000.000 |
Parlat a | Piemont |
Autòcton de | Piemont |
Estat | Itàlia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques gal·loitàlic | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | roa |
ISO 639-3 | pms |
SIL | PMS |
Glottolog | piem1238 |
Ethnologue | pms |
UNESCO | 399 |
IETF | pms |
Endangered languages | 3273 |
Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.
Variacions fonètiques principals que s'han produït en el pas del llatí al piemontés:
Molts dels canvis fonètics que ha sofert el piemontès també s'han produït en el gal·ló (a la Bretanya francesa).
Del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n. 37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat italià.
La Llei regional núm. 26 del 10 d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatge del patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana, francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la formació del professorat en aquestes matèries.
La gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una qüestió viva i polèmica, entre altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen una bona part dels piemontesos. El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de Maurizio Pipino. El 2006 s'ha publicat la guia de conversa Il Piemontese in Tasca (El piemontès de butxaca) a la casa Assimil Italia (ISBN 88-86968-54-X).
Verb ser :
i son, it ses, a l’é, i soma, i seve, a son
Verb haver :
i l’hai, it l’has, a l’ha, i l’oma, i l'eve, a l’han
Verb cantar :
i canto, it cante, a canta, i cantoma, i cante, a canto
Verb llegir :
i leso, it lese, a les, i lesoma, i lese, a leso
Verb florir :
i fiorisso, it fiorisse, a fioris, i fiorissoma, i fiorisse, a fiorisso
Qualques altres formes verbals :
vas : it vas, dones : it das, cantaves : it cantave; cantaràs : it cantràs; vols : it veule, pots : it peule, saps : it sas, deien : a disìo, ha saltat : a l’ha sautà
el piemontès occidental presenta a la primera persona singular dels verbs en -ar la desinència en -ai, en comptes de -eu.
ël, la : el, la ij, jë/j’ : els, les
Mi, ti, chiel/chila, nojautre, vojautre, lor
el pronom personal posposat és una especificitat piemontesa :
(chiel) a scriv : (ell) escriu am ëscriv : m'escriu a l’ha scrivume : m'ha escrit a dev ëscrivme prèst : deu escriure'm aviat it parlo dòp : et parlo després i l’hai vorsù parléje subit : li he volgut parlar de seguida.
Nombre | Piemontès | Nombre | Piemontès |
---|---|---|---|
1 | un | 30 | tranta |
2 | doi | 40 | quaranta |
3 | tre | 50 | sinquanta |
4 | quatr | 60 | sessanta |
5 | sinch | 70 | stanta |
6 | ses | 80 | otanta |
7 | set | 90 | novanta |
8 | eut | 100 | sent |
9 | neuv | 101 | sent e un |
10 | des | 200 | dosent |
11 | óndes | 300 | tërsent |
12 | dódes | 400 | quatsent |
13 | tërdes | 500 | sinchsent |
14 | quatòrdes | 600 | sessent |
15 | quìndes | 700 | setsent |
16 | sëddes | 800 | eutsent |
17 | disset | 900 | neuvsent |
18 | disdeut | 1000 | mila |
19 | disneuv | 1006 | mila e ses |
20 | vint |
El piemontès s'escriu amb una varietat de l'alfabet llatí. Les lletres, juntament amb els seus equivalents IPA es mostren en la següent taula.
Lletra o grafema | Fonemes | Pronunciació en catalán |
---|---|---|
A, a | /a/ /ɑ/ | (a) En posició tònica i també oberta. |
B, b | /b/ | (b) |
C, c | /k/ /t͡ʃ/ | Davant de (a, o, u) igual que en català. davant de (e, i) (tx), per formar el fonema (tx) davant de (a, o) s'utilitza una (i). |
CH, ch | /k/ | (ch) S'utilitza per representar el fonema /k/ davant de (e, i) pronunciat en català (que, qui). |
D, d | /d/ | (d) |
E, e | /e/ | (e) En posició tancada. |
È, è | /ɛ/ | (e) Oberta. |
Ë, ë | /ə/ | (a, e) En posició àtona. |
EU, eu | /ø/ | Com (eu) en francès. |
F, f | /f/ | (f) |
G, g | /g/ /ʒ/ | Igual que en català, depenent de la posició de la lletra. |
GH, gh | /g/ | (gh) S'utilitza per representar el fonema /g/ davant de (e, i). |
GN, gn | /ɲ/ | (ny) |
GLI, gli | /ʎ/ | (ll) |
H, h | — | Igual que en català, no es pronuncia. |
I, i | /i/ | (i) |
J, j | /j/ | Com la (y) en castellà. |
L, l | /l/ | (l) |
M, m | /m/ | (m) |
N, n | /n/ /ŋ/ | (n) |
O, o | /u/ /ʊ/ | (u) |
Ò, ò | /ɔ/ | (o) Oberta. |
P, p | /p/ | (p) |
Q, q | /k/ | (q) |
R, r | /r/ /ɺ/ | (r) Com en catalá o també la (r) en anglès. |
S, s | /s/ /z/ | (s) |
S-C, s-c | /s-t͡ʃ/ | (stx) |
T, t | /t/ | (t) |
U, u | /y/ | Com la (u) en francès. |
V, v | /v/ /w/ | (v) En alguns casos es pronuncia (u). |
Z, z | /z/ | (z) |
El piemontès en contrast de l'italià estàndard té un gran nombre de paraules compartides amb el francès i les altres llengües gal·loitàlic que el fan molt diferent d'aquest últim. Moltes d'aquestes paraules són manlleus lingüístics presos del germànic o el cèltic que van substituir algunes paraules llatines comunes o paraules llatines heretades d'arrels diferents o amb diferents significats.
Piamontès | Francès | Italià | Català |
---|---|---|---|
Alman | allemand | tedesco | alemany |
Abimé | abîmer | somergere | abismar |
Acablé | accabler | sopraffare | aclaparar |
Agassé | agacer | istigare | instigar |
Adrëssa | adresse | indirizzo | adreça |
Amusé | amuser | divertire | divertir |
Anlié | enlier | annodare | embolicar |
Anlevé | enlever | togliere | treure |
Anviron | environ | circa | uns |
Antamné | entamer | incominciare | començar |
Anvìa | envie | voglia | desig |
Anzolivé | enjoliver | abbellire | embellir |
Apress | après | dopo | després |
Arcroché | raccrocher | riattaccare | recollir |
Arpossé | repousser | respingere | reposar |
Arlev | relève | ricambio | relleu |
Arsòrt | ressort | molla | ressort |
Articiòch | artichaut | carciofo | carxofa |
Arvërsé | renverser | ribaltare | vessar |
Arzan | argent | contanti | efectiu |
Asar | hasard | oportunità | atzar |
Atrapé | attraper | catturare | atrapar |
Assè | assez | abbastanza | suficient |
Assiëtta | assiette | piatto | plat |
Avion | avion | aereo | avió |
Badiné | badiner | scherzare | fer riure |
Bëcheria | boucherie | macelleria | carnisseria |
Bërgé | berger | pastore | pastor |
Betisa | bétise | stupidaggine | estupidesa |
Biso | bijou | gioiello | joia |
Blaga | blague | scherzo | broma |
But | but | scopo | propòsit |
Boita | boîte | scatola | caixa |
Bochèt | bouquet | mazzo | ram |
Bodé | bouder | fare il broncio | emmurriar |
Bocla | bouclet | fibbia | bucle |
Brisé | briser | rompere | trencar |
Brodé | broder | ricamare | brodar |
Bogé | bouger | muovere | moure |
Bonet | bonnet | cappello | barret |
Boneur | bonheur | felicità | felicitat |
Bolversé | bouleverser | deludere | decebre |
Bosson | bouchon | sughero | suro |
Bòt | pot | barattolo | pot |
Brichét | briquet | accendino | encenedor |
Busson | buisson | cespuglio | arbust |
Cacet | cachet | sigillo | segell |
Cassé | casser | rompere | trencar |
Campé | camper | buttare | acampar |
Cambrada | camarade | compagno | camarada |
Cadò | cadeau | regalo | regal |
Caté | acheter | comprare | comprar |
Chité | quitter | lasciare | deixar |
Cicané | chicaner | cavillare | discutir |
Ciòca | cloche | campana | campana |
Clavié | clavier | tastiera | teclat |
Còfo | coffre | forziere | cofre |
Cocómber | concombre | cetriolo | cohombre |
Còrbeila | corbeille | cesto | cistella |
Cogé | coucher | coricare | ficar |
Coefeur | coiffeur | parrucchiere | perruquer |
Coclicò | coquelicot | papavero | rosella |
Corèja | courroie | cinghia | cinturó |
Cotin | cotillon | gonna | cotilló |
Crajon | crayon | matita | craió |
Cress | crèche | asilo nido | bressol |
Cròch | crochet | uncino | ganxo |
Complenta | complainte | lamento | lament |
Darmage | dommage | danno | dany |
Dariera | dernière | ultima | darrera |
Dërota | déroute | sconfitta | derrota |
Dëscroché | décrocher | sganciare | desenganxar |
Dësrangé | déranger | disturbare | molestar |
Dësagreàbil | désagréable | spiacevole | desagradable |
Decopé | decouper | ritagliare | agafar |
Defrajé | défrayer | scontare | sufragar |
Deghisé | déguiser | mascherare | disfressar |
Delabré | délabrer | rovinare | arruïnar |
Dont | dont | di cui/del quale | dels quals |
Dossié | dossier | pratica | carpeta |
Dressé | dresser | istruire | instruir |
Dròlo | drôle | strano | estrany |
Drapò | drapeau | bandiera | bandera |
Eclaté | éclater | scoppiare | esclatar |
Fat | fade | insipido | insípid |
Fasson | façon | modo | de manera |
Flaté | flatter | adulare | afalagar |
Flambò | flambeau | torcia | torxa |
Frapé | frapper | colpire | golpear |
Fronsì | froncer | increspare | fruncir |
Forura | foururre | coperchio | forratge |
Folar | foulard | sciarpa | bufanda |
Fòta | faute | errore | error |
Fusëtta | fusée | missile | míssil |
Gagi | gage | pegno | promesa |
Gagiura | gageure | sfida | desafiament |
Gasojé | gazouiller | cinguettare | balbotejar |
Gliss | glissant | scivoloso | corredís |
Goté | goutter | schizare | gotejar |
Gravé | graver | incidire | gravar |
Grimassa | grimace | smorfia | ganyota |
Grisonant | grisonnant | brizzolato | grisenc |
Grossé | grossier | sgarbato | gruix |
Lapìn | lapin | coniglio | conill |
Lingeria | lingerie | biancheria | llenceria |
Lésa | luge | slitta | trinei |
Madama | madame | signora | senyora |
Mala | malle | valigia | tronc |
Maleur | malheur | sfortunato | malaurat |
Machijagi | maquillage | trucco | maquillatge |
Marié | marier | sposare | casar-se |
Mariage | mariage | matrimonio | matrimoni |
Menage | ménage | gestione | gestió |
Mat | mat | albero | màstil |
Matlòt | matelot | marinaio | mariner |
Mersi | merci | grazie | gràcies |
Meprisé | mépriser | screditare | menysprear |
Mësson | moisson | raccolto | collita |
Mëssoné | moissonner | raccoltare | collir |
Meison | maison | casa | casa |
Mefiant | méfiant | diffidente | desconfiat |
Mercandisa | marchandise | merce | mercaderia |
Minusié | menuisier | falegname | fuster |
Mitoné | mitonner | cuocere a fuoco lento | cuinar a foc lent |
Miraj | miroir | specchio | mirall |
Min-a | mine | aspetto | aspecte |
Mignon | mignon | grazioso | graciós |
Mucioar | mouchoir | fazzoletto | mocador |
Monsù | monsieur | signore | senyor |
Monté | monter | salire | muntar |
Mossé | mousser | schiumare | escumar |
Nuansa | nuance | sfumatura | matís |
Netié | nettoyer | pulire | netejar |
Parpajon | papillon | farfalla | papallona |
Partagé | partager | condividere | compartir |
Parèj | pareil | così | així |
Papé | papier | carta | paper |
Pariura | pari | scommessa | aposta |
Paja | paille | cannuccia | palla |
Pendin | pendentif | ciondolo | penjant |
Pia | pie | gazza ladra | garsa |
Piòta | patte | zampa | pota |
Pivò | pivot | perno | pivot |
Planeur | planeur | aliante | planador |
Plenta | plainte | denuncia | denúncia |
Poma | pomme | mela | poma |
Possé | pousser | spingere | empènyer |
Pròpe | proche | vicino | proper |
Ordinator | ordinateur | computer | ordinador |
Orijé | oreiller | cuscino | coixí |
Orassi | orage | temporale | tempesta |
Rainura | rayure | graffio | rajat |
Rangé | arranger | aggiustare | arreglar |
Ramassé | ramasser | raccogliere | amassar |
Ravin | ravin | burrone | barranc |
Regreté | regreter | dispiacere | desagrair |
Rèid | raide | blando | rígid |
Ridò | rideau | tenda | cortina |
Rua | rue | via | carrer |
Rusà | rüse | astuto | astut |
Sabòt | sabot | zoccolo | peülla |
Sandrié | cendrier | portacenere | cendrer |
Safeur | chauffeur | autista | xofer |
Sagrin | chagrin | preoccupazione | preocupació |
Sapin | sapin | abete | àbet |
Scrassé | cracher | sputare | escopir |
Sesì | saisir | afferrare | aferrar |
Sesia | saisie | sequestrazione | embargament |
Signé | signer | firmare | signar |
Siflé | siffler | fischiare | xiflar |
Sivera | civière | barella | llitera |
Sitron | citron | limone | llimona |
Salòp | sale | sporco | brut |
Spurì | pourri | marcio | podrit |
Soagné | soigner | curare | curar |
Seurté | sortir | uscire | sortir |
Sèler | celeri | sedano | api |
Strop | troupeau | gregge | ramat |
Stagera | étagère | scaffale | prestatge |
Sombr | sombre | scuro | ombra |
Travajé | travailler | lavorare | traballar |
Tricoté | tricoter | tessere | teixir |
Tombé | tomber | cadere | tombar |
Tomàtica | tomate | pomodoro | tomàquet |
Utiss | outil | strumento | útil |
Vajant | vaillant | valoroso | valent |
Visagi | visage | faccia | cara |
Zibié | gibier | selvaggina | presa |
La presència del piemontès a la xarxa és encara reduïda. Un dels portals escrits en aquesta llengua és I-iter Arxivat 2012-07-05 a Wayback Machine..
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piemontès |
Hi ha una edició en piemontès de la Viquipèdia |
This article uses material from the Wikipedia Català article Piemontès, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.