Picos De Europa: Serralada al nord de la península Ibèrica

S'estén entre les comunitats d'Astúries, Cantàbria i Castella i Lleó amb alçades superiors als 2.500 m. molt a prop de la mar Cantàbrica. Els Picos de Europa pertanyen a la Serralada Cantàbrica, encara que es consideren com a unitat independent per llur formació més recent. Ocupen una superfície de 64.660 hectàrees (1 hectàrea = 10.000m²). La major part de la regió és protegida com a parc nacional d'Espanya establert el 1995; anteriorment, molt més petit, fou el Parc Nacional de Covadonga que va ser el primer parc nacional de l'estat espanyol.

Picos de Europa

(es) Picos de Europa
Tipus	Serralada
Localitzat en l'àrea protegida	Parc Nacional de Picos de Europa
Localització
Entitat territorial administrativa	Astúries (Espanya), Cantàbria (Espanya) i Castella i Lleó (Espanya)
43° 11′ 59″ N, 4° 48′ 02″ O / 43.1997°N,4.8005°O / 43.1997; -4.8005
Serralada	Serralada Cantàbrica
Dades i xifres
Altitud	2.650 m
Mida	20 () × 40 () km
Punt més alt	Torre de Cerredo  (2.648 m )
Material	pedra calcària
Superfície	646 km²
Història
Cronologia
	Setge d'al-Sakhra

Els Picos de Europa es divideixen en tres massissos delimitats per conques fluvials: Central, Oriental i Occidental (aquests últims coneguts com els Picos de Cornión). Els massís Occidental o Cornión té l'oest el riu Sella i a l'est pel congost del Cares d'1,5 km de profunditat. El Central o los Urrieles està delimitat pel riu Cares a l'oest i el Duje a l'est; i el massís Oriental o Andara va entre el Duje i el i el Deva. El massís oriental està entre Astúries i Cantàbria i ocupa a la primera els consells ("conceyus") d'Amieva, Cangues d'Onís, Cabrales, El Valle Baḥu de Peñamellera i El Valle Altu de Peñamellera. La seva composició és principalment de pedra calcària; els boscos són principalment fagedes i rouredes. Entre la fauna cal destacar llops, isards, àguiles daurades, voltors, llúdries i dues espècies protegides: l'os i el gall fer (variant cantàbrica).

• Torre de los Horcados Rojos