Park Chung-Hee: Militar i polític sud-coreà

En aquest nom coreà, el cognom és Park.

Més endavant fou president de la República de Corea de 1963 fins al seu assassinat el 1979.

Park Chung-hee
박정희

Nom original	(ko) 박정희
Biografia
Naixement	14 novembre 1917 Gumi (ocupació japonesa de Corea)
Mort	26 octubre 1979 (61 anys) Jongno-gu (Corea del Sud)
Causa de mort	Homicidi  (Ferida per arma de foc )
Sepultura	Cementiri Nacional de Seül
President de Corea del Sud
27 desembre 1972 – 26 octubre 1979 (mort en el càrrec) ← Park Chung-hee – Choi Kyu-hah → Electe a: 1972 South Korean presidential election (en) , 1978 South Korean presidential election (en)
3r President de Corea del Sud
17 desembre 1963 – 26 desembre 1972 ← Park Chung-hee – Park Chung-hee → Electe a: 1963 South Korean presidential election (en) , 1967 South Korean presidential election (en) , 1971 South Korean presidential election (en)
President de Corea del Sud
24 març 1962 – 16 desembre 1963 ← Yun Bo-seon – Park Chung-hee →
Dades personals
Nacionalitat	Sud-coreana
Religió	Budisme
Formació	Acadèmia de l'Exèrcit Imperial Japonès Manchukuo Army Military Academy (en) Korea Military Academy (en)
Activitat
Ocupació	Polític, General
Partit	Partit Democràtic republicà
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Imperial de Manxukuo i Exèrcit de la República de Corea
Rang militar	grau de dues estrelles
Conflicte	Segona Guerra Sino-japonesa, Guerra de Corea i Guerra del Vietnam
Família
Cònjuge	Kim Honam, Yuk Youngsu
Fills	Park Geun-ryeong (en)  ( Yuk Young-soo (en) ) Park Geun-hye  ( Yuk Young-soo (en) ) Park Ji-man (en)  ( Yuk Young-soo (en) ) Park Jae-ok (en)  ( Kim Ho Nam (en) )
Pares	Park Seong-bin (en)   i Baek Nam-ui (en)
Germans	Park Jae-hee (en) , Park Sang-hee (en) , Park Dong-hee (en) , Park Han-saeng (en) , Park Mu-hee (en) i Park Gwi-hee (en)
Cronologia
16 maig 1961	May 16 coup (en)
Premis  orde del Rajamitrabhorn  Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria  Order of Merit for National Foundation (en)  Orde del Núvol Propici  Orde de la Corona del Reialme  Banda de l'Orde de l'Àguila Asteca  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès
Signatura

Park va nàixer a Seonsan, una menuda localitat pròxima a Daegu. Va ser el vuitè xiquet d'una família pobra de camperols. Durant la seua infància va començar a estudiar amb la intenció de convertir-se en professor i el 1937 va obtenir les millors notes de la seua promoció, pel que va poder començar a exercir l'ensenyament. El 1939 va ingressar en l'escola militar japonesa de Manxukuo. A causa de les polítiques japoneses el seu nom en eixe territori va passar a ser Masao Takaki (高木正雄). Després de graduar-se el 1942, va arribar a segon tinent de l'exèrcit japonès el 1944.

A l'acabar la Segona Guerra Mundial va retornar a Corea. El 1946 va ingressar en l'Acadèmia Militar Coreana, on es va llicenciar com capità, i després va passar al Cos de Policia (futures Forces Armades Coreanes). Durant la Guerra de Corea va ascendir en l'escalafó militar fins a arribar a brigadier general el 1953. Després de concloure el conflicte, va viatjar als Estats Units per completar la seua formació militar. Al seu retorn, el 1957 va ser nomenat membre de l'Estat Major de l'Exèrcit sud-coreà.

Tercera República

 

Entre altres mesures, i amb la justificació de combatre una hipotètica expansió del comunisme, es va suspendre la llibertat de premsa, es van restringir les llibertats personals i es va censurar a l'oposició política. A més es va crear un servei nacional secret conegut com a KCIA (Agència Central Secreta Coreana).

En el moment que Park va arribar al poder, la renda per capita d'un sud-coreà era de només 72 dòlars i Corea del Nord comptava amb un exèrcit i indústria més desenvolupats, gràcies al suport financer i tècnic de la Unió Soviètica. Per eixa raó, Chung-hee va millorar les relacions amb els Estats Units per afavorir la inversió i establiment de grans conglomerats (chaebol) en el Sud, amb el suport de les multinacionals nord-americanes. Més tard es van fer públics els incentius econòmics que rebien els congressistes americans de part de la diplomàcia sud-coreana, per tal que aprovessis l'augment del fons d'ajudes.

Corea del Sud va canviar així el seu model econòmic, al passar de l'agricultura a la indústria, i va poder superar en el pla econòmic a l'estat regit per Kim Il-sung. D'altra banda, va normalitzar també les relacions diplomàtiques amb Japó. Park va aconseguir la reelecció el 1967 i 1971.

Quarta República

A causa del creixent nombre de protestes per l'absència de llibertats i l'augment de la seua impopularitat, el 1972 Chung-hee va declarar la llei marcial i va aprovar una nova Constitució de caràcter autoritari, coneguda com a Yushin, que li atorgava tots els poders i augmentava la repressió en el país, durant el procés conegut com a Restauració d'Octubre. La nova carta magna li atorgava reeleccions indefinides de mandats que duraven sis anys, i en la pràctica solament es permetia la presentació d'un candidat a la Presidència. Sense oposició, va vèncer en els comicis de 1973 i 1978.

 

El 1974 un agent nord-coreà va intentar assassinar-lo mentre donava un discurs. Encara que va fallar en el seu intent, la trajectòria de les bales van arribar a la seua esposa Yuk Young-soo, que va morir.

Les majors demostracions de descontentament contra el govern de Park Chung-hee es van produir en el seu últim any de vida. El 1979 va haver múltiples protestes contra l'expulsió d'un membre opositor de l'Assemblea Nacional. A més, els estudiants universitaris van iniciar un moviment per demanar l'establiment de la democràcia. En ambdós casos van ser durament reprimits per la policia i l'exèrcit.

El 26 d'octubre de 1979 Park Chung-hee va ser assassinat per Kim Jae-gyu, llavors director de la KCIA. En l'atemptat també va morir Cha Ji-cheol, cap dels guardaespatlles del president. Kim va declarar que va cometre el magnicidi per "un acte de patriotisme", al considerar-lo un obstacle per la democràcia. Altres versions asseguren que Kim estava gelós de l'ascens de Cha, qui s'havia convertit en el nou home de confiança de Park. El magnicida va ser executat el maig de 1980.