Neorenaixement: Estil historicista del segle xix

El neorenaixement és és un estil artístic del segle xix inspirat en l'art del renaixement, que al seu torn era un retorn a les formes clàssiques de l'època grecoromàna i desenvolupat durant el segle xiv al xvii, com a reacció contre l'art gòtic.

S'inscriu al moviment general de l'historicisme: neogòtic, neobarroc, neoclassicisme.

Com el neoclassicisme s'inspira de formes de l'antiguitat clàssica i de vegades la frontera entre ambdós estils és fluïda. En una època inclina a l'eclecticisme també s'hi poden incorporen elements gòtics o d'altres estils. Menys monumental que el neoclassicisme, era l'estil preferit per a l'arquitectura domèstica, com s'hi podia integrar més fàcilment noves technologies i materials, i fer habitatges més confortables. Segons Peter Collins: «quantitavament el neorenaixement fou l'historicisme més important del segle xix». A Espanya, en l'arquitectura dels primers anys de postguerra a mitjan segle xx va conèixer un rebrot. En una reacció contra el funcionalisme exagerat, des dels anys 1970 l'arquitectura postmoderna altra vegada es va inspirar en vocabulari arquitectònic clàssic i «neo-neorenaixentista».

El retorn a elements estilístics renaixentistes també es va manifestar en el mobiliari, la pintura i la poesia. Pujada per la demanda, la Casa Busquets de Barcelona per exemple va realitzar molts menjadors en estil historicista. L'elegància sòbria del renaixement convenia a l'esperit del temps d'una burgesia que volia un estètica sense l'exuberància del barroc o dels estils reials francesos. Els valors (neo)renaixentistes d'ordre, mesura, harmonia, interès per les coses senzilles, quotidianes i l'ironia van continuar en el noucentisme. Un exemple literari formen els sonets d'Alfons Maseras i Galtés amb un to medievalitzant i neorenaixentista. Les pintures murals de l'interior de la catedral de Vic, encarregades l'any 1907 a Josep Maria Sert i Badia representaven passatges bíblics amb una clara inspiració neorenaixentista, així com l'interior del Gran Teatre del Liceu. En la música es pot citar El Retablo de Maese Pedro o el Concert per clavecí de Manuel de Falla o les tres suites d'Àries i Danses Antigues d'Ottorino Respighi.

    Exemples
    A Catalunya

Referències

Bibliografia

  • Molet i Petit, Joan. «Els historicismes d'arrel clàssica». A: Història de l'arquitectura: de la il·lustració a l'eclecticisme. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2003 (Textos Docents núm 276). ISBN 9788483384015. 

Tags:

Historicisme arquitectònicNeobarrocNeoclassicismeNeogòticRenaixement

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Carlos Alcaraz GarfiaGoryeoFrancisco Román Alarcón SuárezVidaManaguaConsell Pontifici per a la Promoció de la Nova EvangelitzacióNació DigitalVarsòviaMelina MatthewsGuineu rojaMikhaïl GorbatxovVDVImperi Otomà1 d'agostPerpinyàAntoni Gaudí i CornetRosellaMúsica clàssicaDansa de la MortAnimeHiena ratlladaPilota d'orMetaversMadridCorporació Catalana de Mitjans AudiovisualsAcàciesEmma StoneUniversal Serial BusAluminiEscòciaManresaGonzalo Boye TusetMar CaribInés Guardiola SánchezAirbus A330Ceres (planeta nan)Shōgun (sèrie de televisió del 2024)AstanàMètode científic19809 d'octubreTractat de París (1814)Sud-amèricaVoltaireMariona Caldentey OliverEufòria 3Teresa de JesúsCalígula (pel·lícula)MostelaStar WarsFront Nacional de Catalunya (2013)Organització de les Nacions UnidesSelecció de futbol de l'UruguaiJamaica1979Tim BurtonUna nova esperançaKirguizstanConte de fadesA la recerca de l'arca perdudaVolta a Espanya de 2023EbreSaragossa1939Angkor VatJazzFaginaÀrtemis19 de maigMaria Àngels Feliu BassolsAristòtilDiego Armando MaradonaPaleolítiquesEdgar de WahlHelena🡆 More