El Moviment 15-M, també anomenat moviment dels indignats, fou un moviment ciutadà format arran de la manifestació del 15 de maig de 2011, convocada per diversos col·lectius, on després que 40 persones decidissin acampar a la Puerta del Sol de Madrid es van produir una sèrie de protestes pacífiques a l'Estat espanyol amb la intenció de promoure una democràcia participativa allunyada del bipartidisme producte del règim del 78 i encarnat en el PSOE i el PP i del domini de bancs i corporacions, així com una «autèntica divisió de poders» i altres mesures amb la intenció de millorar el sistema democràtic.
Aglutinà diversos col·lectius ciutadans amb diferents lemes, com el de la manifestació del 15 de maig: «No som titelles en mans de polítics i banquers» o «Democràcia real ja! No som mercaderia en mans de polítics i banquers».
Dades | |
---|---|
Tipus | moviment polític |
Història | |
Creació | 15 maig 2011 |
A partir de l'ocupació pacífica de places i carrers emblemàtics de les principals ciutats de l'Estat espanyol, el 15-M va mostrar el desencís de les generacions emergents davant del context de crisi econòmica que es vivia, palesat en un atur disparat i polítiques d'austeritat i retallades en els serveis públics més bàsics. Un clam de protesta que va sacsejar el debat públic i també l'agenda política.
Posteriorment, diversos col·lectius i espais d'autoorganització sorgiren, directament o indirectament, del context assembleari de les places del 15-M, propiciant així una nova generació d'activistes socials en àmbits com el feminisme, el dret a l'habitatge, la lluita contra la violència policial o els drets les persones migrants.
La primera manifestació va provocar reaccions en els partits polítics, que van debatre i s'hi van pronunciar des del dia 16, tot i que el 15 de maig (dia de la primera convocatòria) gairebé cap partit polític va voler parlar sobre la situació.
El 17 de maig el lloc web de Democràcia Real Ja! comptava amb el suport de 500 associacions diverses, però seguia rebutjant la col·laboració de partits polítics i sindicats, defensant la independència de les protestes respecte de qualsevol ideologia política institucionalitzada.
Ignacio Ramonet va comentar en una conferència a la Universitat de Heidelberg, basant-se en les frases que estaven escrites en les acampades (a la Porta del Sol el 4-5 de juny, i a València el 21-22 de maig), que semblava que faltava, en el Moviment 15M, la consciència de la responsabilitat fonamental dels mitjans de comunicació en el sistema, que segons Ramonet són a través dels quals la globalització financera expressa la seva ideologia:
« | No es pot combatre el sistema sense combatre els mitjans. No es pot creure, com en certa manera, en el Moviment 15M, fa l'efecte que creuen, que hi ha bons mitjans i mitjans dolents. No té sentit moral ni de rectitud, cal fer una anàlisi estructural del funcionament dels mitjans en el marc de la globalització. | » |
Ramonet va comparar el 15M amb el Fòrum Social Mundial. A més, alguns intel·lectuals consideraren el 15M com la fi de l'època de la cultura de la Transició espanyola i del seu pensament únic.
Leonardo Boff escrigué, en relació amb una taula d'indignats al Fòrum Social Mundial Temàtic de Porto Alegre 2012, que les reivindicacions del moviment mundial d'indignats sota el lema «democràcia ja» segueix essent l'avantguarda alternativa a la situació política i econòmica evidenciada per la crisi financera global del 2007-2012. Per a Boff, una de les poques respostes alternatives ha estat la solució donada pels seus ciutadans a la crisi financera a Islàndia de 2008-2011, parafrasejant Paul Krugman:
« | ... van deixar fer fallida als bancs, van posar a la presó als banquers i especuladors que van practicar desfalcs, reescriure la constitució, van garantir la seguretat social per evitar el col·lapse generalitzat i van aconseguir crear ocupació. Conseqüència: el país va sortir del mal pas i és un dels països nòrdics que més creix. El camí islandès ha estat silenciat pels mitjans de comunicació de masses mundials per por que serveixi d'exemple als altres països. | » |
El 6 de juny de 2012 es va presentar la 15Mpedia, una enciclopèdia lliure sobre el 15M, on les seves normes i pilars són similars als de Viquipèdia: la llicència dels textos de 15Mpedia és Creative Commons-Reconeixement-Compartir Igual; conté informació sobre col·lectius relacionats amb el 15M (assemblees, acampades, plataformes, etc.), a més d'altres temes relacionats amb el 15M, com desnonaments, dació en pagament, corrupció política, propostes del 15M, retallades socials i manifestacions anteriors i futures.
Els col·lectius principals que ja existien abans del 15M són: ¡Democracia Real YA!, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Anonymous, Xnet i ATTAC entre altres. Tanmateix, després de les acampades del primer mes, i del posterior trasllat de treball a assemblees de barri, algunes persones van decidir treballar en col·lectius d'una àrea temàtica determinada, la majoria d'aquests nous, com ara: No vull pagar, Iaioflautas o STOP Deshaucios, Partit X o Procés Constituent.
« | Aquest tipus de reflexió, es pot importar a Europa, o es pot treure de el moviment que està passant alguna lliçó. Jo els explicava, als meus companys, que he estat el cap de setmana passat [juny 03-05], aquest passejant-me per l'acampada del Sol, i essencialment recollint una llista de les frases que estan escrites una mica a tot arreu. Quines són les paraules, del Moviment del 15 de juny, el 15 de maig, perdó, i he fet el mateix a València. He estat fa 3 setmanes. I la meva conclusió és la següent: no hi ha, en el Moviment del 15 de maig, en la mesura que els murs expressen el qual pensen els indignats, no hi ha una consciència de la responsabilitat dels mitjans. Tinc, a la butxaca, unes 300 frases tretes dels murs: una sola parla dels mitjans, un. És a dir, quan, vostès han seguit el que he dit abans [sobre el poder i la funció dels mitjans], al meu entendre és una dimensió fonamental de la ideologia del sistema [de la globalització financera]. El sistema no s'expressa d'una altra manera, o per un altre canal, que el dels mitjans. No es pot combatre el sistema sense combatre els mitjans. No es pot creure, com en certa manera, en el Moviment 15 de maig, fa l'efecte que creuen, que hi ha bons mitjans i dolents mitjans. No és sentit ni de morals, ni de rectitud, cal fer una anàlisi estructural del funcionament dels mitjans en el marc de la globalització. Per això em sembla més complicat que aquest moviment, en tot cas, assumeixi en aquest respecte, de moment, (potser pot avenir més tard, potser hagi estat objecte de debat en les assemblees, jo estic parlant del que reflecteixen els murs de la plaça), però diguem que quan ho comparo amb el Fòrum Social Mundial, que nosaltres creem, i on aquesta qüestió va ser des del principi central, al Fòrum Social Mundial, i es va traslladar al combat als països llatinoamericans [en les lleis per als mitjans públics a l'Argentina, Veneçuela, ...], no ha estat en aquest cas, repeteixo amb els límits que estic fixant, és a dir en la mesura que els murs reflecteixen el que s'ha pensat a Madrid i a València, potser ha estat el cas a Barcelona i una altra part, no reflecteixen una preocupació que hauria de ser important, o almenys dominant, pel Moviment del 15 de maig. | » |
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moviment 15-M |
This article uses material from the Wikipedia Català article Moviment 15-M, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.