Literatura Eròtica

Ara bé, l'erotisme no és ben bé real, sinó que pertany al terreny de la fantasia, és per aquest motiu que a la literatura eròtica hi ha un gran nombre de descripcions d'accions i d'explicacions de les sensacions i es tendeix a renunciar a les elisions. D'altra banda, cal esmentar que es fa servir sovint un lèxic molt específic i es tendeix a utilitzar expressions del registre col·loquial.

Cal dir, també que la literatura eròtica és un gènere que ha estat present a la literatura des de l'antiguitat, en són un clar narracions orientals com ara Les mil i una nits o Calila i Dimna. A la literatura catalana un dels exemples més clars el trobem a una de les obres més importants: el Tirant lo Blanch, on trobem escenes com aquella en què Tirant contempla Carmesina quan s'està banyant o quan, amb l'ajuda de Plaerdemavida, reeix acaronar el cos de la seva estimada Carmesina. L'erotisme forma part de la cultura i n'impregna l'existència humana, per tant és totalment lícit i lògic que la literatura se'n faci ressò, independentment de la llengua que es faci servir o de l'època en què hi sigui present.

Unes autores ocultes sota els pseudònims Christie Sims i Alara Branwen són les mares del gènere de la literatura eròtica amb dinosaures amb unes novel·les autopublicades.

A Espanya a final de la dècada dels 1970 i la dècada dels 1980 es publicaren col·leccions de literatura eròtica per Tusquets (La sonrisa vertical), La Magrana (La marrana) i Pòrtic (La piga).

A Itàlia, l'escriptora Una Chi, ha aconseguit el màxim èxit amb una escriptura culta i freda d'anàlisi.

Des de 1994, la Mancomunitat de la Vall d'Albaida amb la col·laboració de l'editorial Bromera organitza les obres premiades pel Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida.