Kilwa Kisiwani

Ruïnes de Kilwa Kisiwani i Ruïnes de Songo Mnara
Gran Mesquita
Nom en la llengua original	(sw) Kilwa Kisiwani
Dades
Tipus	Illa i assentament humà
Part de	Ruins of Kilwa Kisiwani and Ruins of Songo Mnara (en)
Construcció	dècada del 900
Cronologia
2004 – 2014	llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Característiques
Estil arquitectònic	Swahili architecture (en)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	districte de Kilwa (Tanzània)
Localització	Districte de Kilwa Tanzània
Banyat per	oceà Índic
8° 58′ 54″ S, 39° 31′ 02″ E / 8.98173°S,39.51722°E / -8.98173; 39.51722
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1981 (5a Sessió)
En perill	2004 - 2014
Identificador	144-001
Monument protegir de Tanzània

Al segle xi, l'illa de Kilwa fou venuda pel cap local a un comerciant persa de nom Ali bin Al-Hasan, que va fundar l'illa i el Soldanat de Kilwa. Un document trobat a Oman, datat vers 1200, esmenta al-Maqama al Kilwiyya i explica com es tractava de convertir els habitants de l'illa a l'ibadisme després de passar al xiisme per causa d'una missió enviada des de l'Iraq. Al segle xii, sota la dinastia Mahdali, era la ciutat més poderosa de la costa africana oriental i va arribar al cim al segle xv, quan dominava sobre Malindi, Mombasa, Illa de Pemba, Zanzíbar, Mafia, les Comores, la costa de Moçambic, Sofala i alguns ports del canal de Madagascar. Abu Abdullah Ibn Battuta va visitar l'illa vers 1330, i va comentar favorablement la humilitat i religiositat del seu governant, el soldà al-Hasan ibn Sulaiman. En aquest temps, fou quan s'hi va construir el palau d'Husuni Kubwa i gran part de la gran mesquita de Kilwa.

Al final del segle xv, van arribar-hi els portuguesos. Vasco de Gama va demanar tribut i, el 1505, Francisco de Almeida va ocupar l'illa, que va restar portuguesa fins al 1512, quan fou capturada per un mercenari àrab i va retornar a ser una ciutat pròspera sota una nova dinastia. El 1784, va caure en mans de la dinastia omanita dels Al-Busaid, i quedà en la partició en mans del soldans de Zanzíbar. Al segle xix, els francesos van construir una fortalesa al nord de l'illa, però la ciutat fou abandonada vers 1845. El 1886, fou declarada possessió alemanya (Àfrica oriental alemanya) i Zanzíbar hi va acabar renunciant. El 1918, va passar formalment als britànics, que la l'havien ocupada el 1916.

L'illa fou excavada als anys cinquanta. El 1981, fou declarada Patrimoni de la Humanitat. L'erosió i la vegetació han provocat un ràpid deteriorament dels principals monuments, com la gran mesquita i el palau Mkutini. La part oriental del palau està desapareixent i els danys causats al sòl per les pluges amenacen d'ensorrar-lo. La vegetació ha limitat els efectes de les pluges, però trenca les estructures de rajola. El 2008, fou inclosa en la llista dels 100 llocs Patrimoni de la Humanitat en més perill. Unes cinc mesquites dels segles xiv i xv, en ruïnes, estan cobertes de manglars.