Josep Pascual i Vila (Mataró, Maresme, 3 de gener de 1895 - Barcelona, Barcelonès, 18 de setembre de 1979) fou un químic català fundador de la denominada Escola de Química Orgànica de Barcelona i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de Madrid.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 gener 1895 Mataró (Maresme) |
Mort | 18 setembre 1979 (84 anys) Barcelona |
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona | |
1962 – 1977 ← Francesc Planell i Riera – Lluís Solé i Sabarís → | |
Catedràtic d'universitat | |
Activitat | |
Camp de treball | Química i farmàcia |
Ocupació | químic, farmacèutic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Fills | Pere Pascual i de Sans, Ramon Pascual de Sans, Àngels Pascual de Sans |
Premis |
Cursà estudis secundaris al col·legi dels Pares Escolapis de Mataró i es llicencià en Farmàcia (1916) i en Ciències Químiques (1917) a la Universitat de Barcelona (UB), les dues amb la qualificació de Premi Extraordinari. Sota la direcció del professor Antoni Garcia Banús, en els laboratoris de la UB, realitzà un treball sobre la tautomeria del clorur de bencilmagnesi amb el que obtingué el grau de doctor en Ciències Químiques per la Universitat Central de Madrid, 1922. El 1926 va obtenir un doctorat en Farmàcia per la mateixa universitat amb una memòria sobre àcids biliars intitulada “Un procedimiento de deshidroxilación parcial de los ácidos colálicos”. Després, entre 1922 i 1923, es formà amb el Professor Heinrich Otto Wieland a Freiburg (Alemanya) estudiant els àcids biliars, tema pel que Wieland assolí el Premi Nobel de Química el 1927, i amb el Professor Fritz Pregl a Graz (Àustria) aprenent la tècnica del microanàlisi orgànic.
Va estudiar ciències i farmàcia a Barcelona. Posteriorment completà els estudis a Alemanya i Àustria. Va exercir de catedràtic a Salamanca i Sevilla (on fou vicerector), com també a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centraren en la química orgànica: l'homoserina, els hidroxiàcids ciclàmics i ortoèsters.
Va ser director de l'Instituto de Química del Centro de Investigación y Desarrollo del CSIC, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1963) i president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou membre de la Comissió Internacional de Nomenclatura Orgànica i va rebre la medalla d'or de la Diputació Provincial de Barcelona.
Els seus fills Pere Pascual de Sans i Ramon Pascual de Sans van ser catedràtics de física teòrica.
La recerca de Josep Pascual es va plasmar en més de cent publicacions i en la direcció de més de cinquanta tesis doctorals, doctors que s'incorporaren en les universitats espanyoles, en el CSIC i/o en la industria química, fonamentalment en la farmacèutica.
Les principals línies d'investigació cultivades varen ser:
El 1982 s'aplegà la seva obra científica en el volum facsímil Obra científica del profesor Dr. José Pascual Vila (1895-1979).
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José Casares Gil | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 8 1961-1979 | Succeït per: Antonio González González |
This article uses material from the Wikipedia Català article Josep Pascual i Vila, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.