Jesús Guridi Bidaola: Músic espanyol

Jesús Guridi Bidaola
	;
Biografia
Naixement	25 setembre 1886 ; Vitòria
Mort	7 abril 1961 (74 anys); Madrid
Dades personals
Altres noms	Jexux Guridi
Formació	Schola Cantorum de París ; Colegio del Salvador ; col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa
Activitat
Ocupació	compositor, musicòleg, director d'orquestra, organista
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Gènere	Òpera i sarsuela
Moviment	Euskal Pizkundea
Professors	Abel Decaux, Vincent d'Indy, Auguste Sérieyx, José Sáinz Basabe, Joseph Jongen i Otto Neitzel
Alumnes	Carmelo Larrea, Ángel Oliver Pina, Miguel Arregui y Trecet i Mariano Pérez Gutiérrez
Instrument	Orgue
Obra
	Obres destacables Diez melodias vascas; (segle XX) Amaya ;
Família
Parents	Nicolás Ledesma (besavis materns)
	Premis (1957) Fill Adoptiu de Hrvatski Radiša; (1952) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;

Entre les seues obres destaquen la sarsuela El Caserio, l'obra simfònica Diez melodías vascas i l'òpera Amaya.

Biografia

Va nàixer a Vitòria en el si d'una família de músics. Sa mare María de Trinidad Bidaola, era violinista i son pare, Lorenzo Guridi, era pianista. Després de cursar els seus primers estudis en els Escolapis i en els Pares Jesuïtes de Saragossa, es va traslladar a Madrid, on va rebre classes de Valentín Arin.

Més tard, a Bilbao va participar en les activitats de la societat anomenada: "El Cuartito". Va rebre classes de violí de Lope Alaña i d'harmonia de José Sáinz Besabe. El dia 28 de gener de 1901 va oferir el seu primer concert públic en la Societat Filharmònica de Bilbao. Als 18 anys va ingressar en la Schola Cantorum de París, estudiant orgue amb Abel Decaux, composició amb Auguste Sérieyx i contrapunt i fuga amb Vincent d'Indy. Ací va conèixer José María Usandizaga al que va estar unit amb una profunda amistat.

Va traslladar-se a Brussel·les on estudià amb Joseph Jongen i a Colònia amb Otto Neitzel seguint les recomanacions de Resurrección María de Azcue. Al juny de 1912 va ser nomenat director de la Societat Coral de Bilbao. En aquesta ciutat tingué entre altres alumnes a Miguel Arregui y Trecet. En aquest mateix any va morir el seu amic Usandizaga.

L'any 1922 es va casar amb Julia Ispizua. El matrimoni va tenir sis fills: María Jesús, Luis Fernando, Maria Isabel, Ignacio, Julia i Javier. L'any 1944 va començar a treballar al Conservatori de Madrid, sent, anys més tard, el seu director, i on tingué molts alumnes entre ells l'aragonès Ángel Oliver Pina.

Va morir sobtadament el dia 7 d'abril de 1961, a l'edat de 74 anys, en el seu domicili del carrer de Sagasta de Madrid.

Estil musical

Molt influït per Richard Wagner i els músics del romanticisme tardà, troba en les arrels del folklore basc la seua inspiració i les primeres notes que més tard donaran cos i ànima a les seues composicions. Guridi va conrear amb solidesa un enorme ventall de gèneres. Des de música de cambra (quartets de corda), composicions vocals i corals, orquestrals, peces religioses per a orgue, òperes («Mirentxu» i «Amaya») i sarsueles («El caserio», «La meiga», etc.). Entre les seues obres destaquen: El caserio (1926), Diez melodias vascas (1940), Así cantan los chicos (1909), Amaya (1920), Mirentxu (1910), Una aventura de Don Quijote (1916), La meiga (1929), Seis canciones castellanas (1939), Simfonia pirenaica (1945) i Homenaje a Walt Disney, para piano y orquesta (1956).

Obres

Orquestra

1915 Leyenda vasca
1915 Una aventura de Don Quijote, poema simfònic, basat en l'episodi del biscaí de Don Quixot
1927 En un barco fenicio, poema simfònic
1941 Diez melodias vascas
1946 Sinfonia Pirenaica
# Andante Sostenuto - Allegro Molto Moderato - Poco Meno Mosso - Allegro Modera
# Presto Non Troppo - Andante Sostenuto
# Allegro Brioso
1956 Homenaje a Walt Disney, per a piano i orquestra
Plenilunio - Espatadantza

Opera i sarsuela

1910 Mirentxu, òpera en dos actes sobre llibret en castellà d'Alfredo Echave traduït a l'euskera per José María Arroita-Jáuregui. Hi ha versions posteriors amb modificació del llibret a càrrec de Guillermo Fernández-Shaw i Federico Romero (1934) i Jesús María de Arozamena en castellà i euskera (1947 i 1967)
1910-1920 Amaya òpera en tres actes sobre llibret de José M. Arroita Jauregui en castellà, traduït a l'euskera per José de Arrúe
1926 El caserio, sarsuela en tres actes sobre llibret de Guillermo Fernández-Shaw i Federico Romero
1928 La meiga, sarsuela en tres actes sobre llibret de Guillermo Fernández-Shaw i Federico Romero
1931 La cautiva, sarsuela sobre llibret d'Anselmo Cuadrado i Luis Fernández de Sevilla
1934 Mandolinata, sarsuela sobre llibret d'Arturo Cuyás de la Vega
1936 Mari-Eli, sarsuela sobre llibret de Carlos Anriches i Eloy Garay
1938 Nacimiento, s'ha perdut la partitura i el llibret
1939 La bengala, sainet madrileny sobre llibret de José Huecas i Luis Tejedor
1943 Déjame soñar, sainet líric sobre llibret de José Huecas i Luis Tejedor
1944 Peñamariana, sarsuela sobre llibret de Guillermo Fernández-Shaw i Federico Romero
1950 La condesa de la aguja y el dedal, sarsuela sobre llibret de José María Arozamena i Adolfo Torrado
1953 Un sombrero de paja de Italia, comèdia lírica sobre llibret de Luis Fernando Igoa, traducció d'un llibret francès

Cor i veu

1915 Asi cantan los chicos, per a cor infantil i orquestra
1932 Euskal folkloreko XXII abesti
1943 Seis canciones castellanas
# No quiero tus avellanas
# Como quieres que adivine
# Allá arriba, en aquella montaña
# Sereno!
# Llámale con el panuelo
# Mañanita de San Juan
Goiko mendiyan
Aldapeko
Ni ez naiz zomorrua
Boga boga
Canta el gallo tempranero
Eusko irudiak koro eta orkestarako.
Canciones vascas
# Ala baita
# Arantzazura
# Zorabiatua naiz
# Alabatua
Boga boga
Hator mutil
Anton Aizkorri

Música de cambra

1934 Quartet de corda en sol major
1949 Cuarteto núm. 2 en la menor

Orgue

1906-1907 Fantasia para gran órgano
1951 Escuela española de órgano
# Introducción
# Capriccio
# Cantinela
# Himno
# Improvisación
# Canción vasca
# Salida
# Interludio
# Plegaria
# Preludio
# Pastorela
# Villancico
# Glosa (Puer natus est)
# Éxtasis
# Fuga
# Adagio
# Ave Maria
# Ofertorio I
# Ofertorio II
# Toccata
Variaciónes sobre un tema vasco
Preludio
Fantasía
Interludio
Triptico del buen pastor
# El rebaño
# La oveja perdida
# El buen pastor
Misa a San Gabriel

Piano

1905 Quatorze morceaux pour piano
8 Apuntes Para Piano
# Amanecer
# Cancion Vasca
# Danza Rustica
# Canto De Arriero
# Romanza
# Cortejo Funebre
# Rumor De Agua
# Marcha Humoristica
Cantos Populares Vascos
Danzas Viejas
# Tamboreillo De Navidad
# Muérdago - Zortzico Del Dolor
# La Carrasquilla
Lamento e imprecacion e Agar
Tres piezas breves
Vasconia
# Viejo Carillon
# Leyenda
# En el Chacoli - Tocata Festiva

Arxiu documental

L'arxiu documental de partitures, documents i enregistraments sonors es troba molt repartit entre: la família Guridi, l'Eresbil (Arxiu de compositors bascos), SGAE. La Biblioteca Nacional, La Biblioteca del Real Conservatori Superior de Música de Madrid, la Biblioteca Musical de l'Ajuntament de Madrid, la Fundació Juan March, l'arxiu sonor de Ràdio Nacional d'Espanya, la Fonoteca Nacional, Arxiu de la Unió Musical Espanyola, Arxiu de Música del Seminari de Derio, la Filmoteca Espanyola.

Bibliografia

Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jesús Guridi Bidaola

Tesi doctoral sobre l'òpera Amaya^{[Enllaç no actiu]} per Alberto Ángel Rquejo Ansó, Universitat de Texas (anglès)

This article uses material from the Wikipedia Català article Jesús Guridi Bidaola, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.