Isaac Lúria: Místic jueu

Isaac Lúria

Nom original	(he) רַבּי יִצְחַק לוּרְיָא
Biografia
Naixement	1534 (Gregorià) Jerusalem (Imperi Otomà)
Mort	25 juliol 1572 (37/38 anys) Safed (Imperi Otomà)
Sepultura	cementiri vell de Safed
Dades personals
Religió	Judaisme
Activitat
Ocupació	rabí
Professors	Moisès Cordovero i Iosef Alcastell
Alumnes	Haim Vital
Influències	Iosef Alcastell
Signatura

És també conegut amb el pseudònim d'Arí Zal ha-Qadoix (el sant lleó de beneïda memòria: Arí significa "lleó" en hebreu, però aquí Arí prové de les sigles de ha-Elohí Rabbí Yishaq, el diví Rabí Isaac. Zal significa "la seva memòria beneïda".)

Isaac Lúria va néixer a Jerusalem, on el seu pare, asquenazita de l'Europa central, havia emigrat després de casar-se amb una sefardí. Després de la mort prematura del pare, el jove Isaac fou educat per la seva mare, que emigrà a Egipte on el seu germà, Mordehai Frances, ric comerciant, s'havia instal·lat.

L'any d'aquest trasllat és dubtós. Segons el seu propi testimoni, hauria estudiat a Jerusalem amb el cabalista Kalonymos. Tanmateix, la tradició oral situa la seva arribada a la casa del seu oncle a l'edat de set anys. Lúria estudià en una ieixivà sota la direcció de David ben Salomon ibn Abi Zimra i el seu successor. Es mostrà excepcionalment dotat, cobrint les seves necessitats gràcies al comerç i els negocis.

Amb 15 anys es casà amb la filla del seu oncle, i els casats es retiraren a una illa deserta al Nil que pertanyia al seu oncle i ja sogre. Isaac Lúria es consagrà principalment al Zohar i a obres cabalístiques anteriors, portà una vida ascètica i començà a tenir visions.

El 1569, seguint una crida anterior, s'instal·là a Safed. Gaudint ràpidament d'una gran reputació de poeta místic, començà a ensenyar la Càbala en acadèmia i a predicar en les sinagogues. S'interessà especialment en les idees del rabí Moisès Cordovero, i estudià Càbala amb ell fins a la mort d'aquest.

Ell mateix va morir a Safed, durant una epidèmia, dos anys més tard.

Isaac Lúria fou extremadament reverenciat, els seus deixebles li imputaren nombrosos miracles, i el consideraven com un sant (elohi, "diví", no és un terme honorífic freqüent en el judaisme. Pràcticament només s'aplica a ell).

Vida a Safed

Lúria organitzà allà la vida dels seus deixebles, qui s'establiren en barris aïllats.

El matí del Sàbat organitzava processons per anar a recollir l'esperit etèric de la reina de Xabbat als camps veïns.

Després d'aquestes, Lúria donava en general explicacions sobre la seva doctrina.

La seva doctrina

La seva concepció del món estava enormement influenciada per les qüestions que preocupaven la comunitat de l'època, traumatitzada per les expulsions d'Espanya i les accions criminals de la Inquisició. Isaac Lúria hi aportà explicacions sorprenents però coherents, i va entreveure la fi del patiment del poble jueu, cosa que explica l'èxit de les seves tesis, i la rapidesa amb la qual s'estengueren. Sobre les massacres, la mort física no era més que una etapa i que la vida de cadascun sobre la terra tenia un objectiu. Explicà que les faltes dels hòmens taquen el Messies i en retarden la vinguda. Posteriorment, un ritu de purificació permetria accelerar-la. Poden retenir-se tres conceptes clau de la seva doctrina:

• El Tsimtsum o retirada (contracció): retirada de Déu d'una part del Món per deixar lloc a un buit on l'Etern, per intermediació d'un raig, procedirà a la Creació alimentant deu receptacles anomenats sefirot que seran la causa de la vida i de la Creació.
• La Xevirat he-Kelim.
• L'Adam Qadmon.