Informàtica Instrucció

En un sentit ampli, una «instrucció» pot ser qualsevol representació d'un element en un programa executable, tal com un bytecode.

A les arquitectures tradicionals, una instrucció inclou un opcode especificant l'operació a ser realitzada, tal com «sumar el contingut de l'adreça de memòria al registre», i zero o més especificadors d'operant, que poden especificar registres, adreces de memòria o dades literals. Els especificadors d'operant poden tenir modes d'adreçament determinant els seus significats o poden tenir un ús fix.

En arquitectures VLIW, les quals inclouen moltes arquitectures de microcodi, operacions simultànies múltiples i operands són especificades en una única instrucció.

La grandària o llargada d'una instrucció varia àmpliament, des de quatre bits en alguns microcontroladors a molts centenars de bits en alguns sistemes VLIW. La majoria dels processadors moderns utilitzats en ordinadors personals, ordinadors centrals i superordinadors, posseeixen instruccions amb grandàries entre 16 i 64 bits. En algunes arquitectures, principalment en la majoria dels RISCs, les instruccions posseeixen una grandària fixa, corresponent típicament a la grandària de la paraula en aquesta arquitectura. En altres arquitectures, les instruccions posseeixen llargada variable, típicament múltiples integrals d'un byte o d'una mitja paraula.

Les instruccions que constitueixen un programa rarament són especificades usant la seva forma numèrica interna; poden ser especificades per desenvolupadors usant llenguatge d'assemblador o, més comunament, poden ser generades per compiladors.