Influència Babilònica a la Bíblia es pot descriure com l'estudi de la influència de la cultura babilònica en els escrits de la Bíblia.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els editors de la Bíblia es van fonamentar en els mites de la literatura babilònica, molt més antiga, per escriure la majoria de relats del Gènesi i d'altres llibres bíblics.
Els principals mites babilònics que se sospita van influir en els redactors de la Bíblia són:
El calendari jueu era semblant al Babiloni. Els noms dels mesos del calendari jueu eren pràcticament iguals als dels mesos babilònics. El més sorprenent és el nom del mes tammuz, nom semblant al d'una divinitat babilònica anomenada Tummuz. Aquest calendari fou adoptat pels israelites durant el seu desterrament a Babilònia, després de la destrucció de Jerusalem l'any 586 aC..
Calendari Jueu | Calendari Babiloni | |
1 | Nisan | Nisanu |
2 | Iar | Ayaru |
3 | Sivan | Simanu |
4 | tammuz | Tammuz o Du'uzu |
5 | Av | Abu |
6 | Elul | Ululu |
7 | Tixrí | Tashritu |
8 | Heixvan | Arakhsamna |
9 | Quisleu | Kislimu |
10 | Tevet | Tebetu |
11 | Xevat | Shabatu |
12 | Adar | Adaru |
El Codi de Hamurabi és considerat com un dels més antics codis de lleis. Escrit en accadi inclou unes 280 disposicions legals sobres el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, pel contingut i redacció a les que es troben al Deuteronomi atribuït a la transmissió de Jahvè a Moisès. Per exemple la Llei del Talió: «Ull per ull i dent per dent». Per a molts erudits el codi fou reescrit i adaptat a la cultura jueva, però moltes de les lleis van conservar el seu origen babiloni.
El nombre set, que apareix en la Bíblia moltes vegades ha tingut un significat màgic-conceptual en les cultures mesopotàmiques. Les singularitats de la poesia èpica del Pròxim Orient es reflecteixen en l'estil de redacció del relat bíblic, heretat dels models accadis i ugarítics. En aquestes cultures la sèrie de set dies constituïa una "unitat completa". Sis dies durava una acció i la sèrie de set dies constituïa "una unitat completa", el setè dia era el de l'avaluació i consideració dels resultats. El setè dia, el sabàtic, no té parell.
En la Bíblia s'esmenten personatges com:
Es tracta de deïtats que figuren en les mitologies cosmogòniques de diversos pobles babilònics i que van ser familiars per als hebreus d'aquella època.
El poema còsmic Enuma Elish descriu una ferotge lluita entre Marduk, que obté el rang de déu babilònic lluitant contra la monstruosa Tiamat (de la mateixa arrel que la paraula hebrea Tehom). En la versió babilònica és un drac femení a qui venç el príncep-rei-déu.
This article uses material from the Wikipedia Català article Influència babilònica a la Bíblia, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.