Haaretz: Diari Israelià

Haaretz (en hebreu: הארץ, pronunciat ) (en català: La Terra), en referència a l'expressió Eretz Israel, (en català: Terra d'Israel) és un diari Israelià fundat el 1919 per un grup d'immigrants sionistes, la major part originaris de Rússia.

Va ser comprat el 1935 per Zalman Schocken, un immigrant recent d'Alemanya.

Infotaula de publicacions periòdiquesHaaretz
Haaretz: Diari Israelià
Modifica el valor a Wikidata
Haaretz: Diari Israelià
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari i periòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguahebreu modern, anglès i hebreu Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1919 Modifica el valor a Wikidata
Propietat deSalman Schocken
DuMont Mediengruppe
Leonid Nevzlin Modifica el valor a Wikidata
Adreçaשוקן 21, תל אביב, 61001 Modifica el valor a Wikidata
EstatIsrael Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdicberlinès Modifica el valor a Wikidata
Periodicitat1 dia Modifica el valor a Wikidata
EditorAluf Benn Modifica el valor a Wikidata
EditorialAmos Schocken (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocioliberalisme, socialdemocràcia i liberalisme Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
OCLC32481488 i 220588591 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhaaretz.com Modifica el valor a Wikidata
Rottentomatoes: critics/source/2746
Facebook: 64588666340 Twitter (X): haaretzcom Instagram: haaretz Modifica el valor a Wikidata

Haaretz es publica en hebreu, tot i que una versió reduïda en anglès acompanya diàriament a l'edició de l'International Herald Tribune distribuïda a Israel. Tant la versió en hebreu com l'anglesa es poden consultar a internet.

La línia editorial del periòdic la va definir Gershom Schocken, qui fou el seu cap editorial entre el 1939 i 1990. Haaretz encara pertany a la família Schocken. L'editor actual és en David Landau, i el cap d'edició en Tami Litani, qui reemplaçaren a Hanoch Marmari i Yoel Esteron l'abril del 2004.

Comparat amb els altres quotidians en hebreu, Maariv i Yediot Aharonot, Haaretz té un to més seriós, amb articles més llargs, lletra més petita, menys fotos, i seccions diàries de ciència i literatura. La seva posició respecte del conflicte Israelo-Palestí tendeix cap a l'esquerra, en particular els articles d'Amira Hass (periodista israeliana radicada a Ramal·lah, Cisjordània) així com, fins a un cert punt, els de Gideon Levy. En temes religiosos, la posició del diari és decididament secular. D'aquesta manera, en el context de l'Operació Marge Protector, succeïda a partir del juliol de 2014, Haaretz va publicar una editorial exposant que la "suau sorra de Gaza... podria convertir-se en arenes movedisses" per a l'exèrcit israelià, a més a més d'alertar de la possible "matança indiscriminada" de civils palestins. L'article sentenciava que "no hi podia haver victòria aquí".

El periòdic també tracta sovint temes de justícia social tot i que, per contra, la seva posició en assumptes econòmics és més aviat liberal. Haaretz està a favor de la privatització, del lliure mercat, de la reducció en la despesa social, de retallar impostos, i d'una política fiscal estricta.

D'acord amb dades del mateix diari, la circulació de la seva edició hebrea és d'unes 75000 còpies els dies de setmana (és a dir, de diumenge a dijous), i unes 95000 els divendres. Els dissabtes (dia de descans al calendari jueu i oficial a Israel) no es publica. Aquests números representen al voltant d'un 10% del mercat israelià. Segons l'antic cap d'edició, Hanoch Marmari, les edicions en internet reben al voltant d'un milió i mig de visites diàries l'hebrea, i unes 700000 l'anglesa, aquestes en la major part de fora d'Israel.

Referències

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haaretz

Tags:

19191935AlemanyaCatalàHebreuIsraelRússiaTerraTerra d'Israel

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Helicobacter pyloriAntoni Gaudí i CornetJocs Olímpics d'Estiu de 2024Carlota Garriga i KuijpersPeu de reiJudaismeEleccions al Parlament de CatalunyaFrancesc Vilanova i BayóYouTubeThomas Alva EdisonPollancreDistrictes electorals de Catalunya durant la Restauració borbònicaSant Pere de RibesSufragi femeníÒscar Hernández CreusHans ZimmerMarc Grau i GuaschNova YorkEleccions al Parlament de Catalunya de 2021Gastronomia dels Països CatalansGirona Futbol ClubSector terciariDeu manamentsCavallGeneralitat de CatalunyaInquesFets del sis d'octubreGoogle ChromeAnne HathawayTaylor SwiftCop d'estat del 23 de febrer de 1981XàtivaOccitàRovelló (sèrie d'animació)Toni AndújarCarles III d'EspanyaSant Climent de TaüllPaís desenvolupatAlmogàverJuan del ValElsa AnkaEsvàsticaJosep Tarradellas i JoanKidd KeoSistema horari catalàLlibre de meravelles (Estellés)AlmansaAlberto Núñez FeijóoLe FigaroXavier Hernández i CreusBad GyalDia de la MareNacho VegasTràfic d'influènciesÀtomAlbert Om i FerrerHandbolTerAnne HecheSoftcatalàGuerra Civil espanyolaAndy WarholHeraEuropaLa Seu Vella de LleidaEnllaç covalentLuis Gil TorresIntel·ligència artificialPaleolíticMaría LapiedraMiguel Primo de Rivera OrbanejaSubmarí K-141 KurskMamen MendizábalAssassinat de Juli CèsarJazzJoan Maragall i GorinaThe BeatlesLudwig van Beethoven🡆 More