Gastròtrics

Els gastròtrics (Gastrotricha, del grec gaster, estómac i thrix pel) són un embrancament d'animals microscòpics (0,06-3,0 mm) d'aigua dolça i ambients marins.

Infotaula d'ésser viuGastròtrics
Gastrotricha Modifica el valor a Wikidata
Gastròtrics
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumGastrotricha Modifica el valor a Wikidata
Metschn., 1864
Ordres
  • Macrodasyda
  • Chaetonotida

S'alimenten sobretot de bacteris, fongs i protozous i són preses d'anèl·lids, nematodes i artròpodes.

Anatomia i fisiologia

Gastròtrics 
Lepidodermella squamata.
Gastròtrics 
Diuronotus aspetos.
Gastròtrics 
Macrodasys sp.

Es consideren pseudocelomats, malgrat que el seu pseudoceloma es trobi reduït o absent. La seva morfologia s'assembla a la dels rotífers, però es diferencien d'aquests per l'absència de la corona ciliada i la presència de pues i espines.

Tenen el cos deprimit i recobert d'una cutícula que secreta l'epidermis. En la zona ventral les cèl·lules epidèrmiques presenten nombrosos cilis amb funció locomotora. En la zona posterior presenten una glàndula que secreta una substància per adherir-se al substrat.

Presenten un tub digestiu rectilini amb boca a anus i una faringe mucosa que empeny l'aliment cap a l'intestí. Tenen un aparell protonefrilial per a l'excreció.

El sistema nerviós té dos ganglis a la part posterior de la faringe dels que surten dos cordons nerviosos a tot el cos.

Presenten cambres d'aire per millorar la seva respiració a través de la paret del cos.

Reproducció i desenvolupament

La major part de les espècies són hermafrodites, a vegades apareixen només femelles que es reprodueixen per partenogènesi. L'aparell reproductor masculí està format per un o dos testicles units per un espermiducte al gonoporus, en la regió postero-ventral. Algunes espècies presenten un òrgan peniforme. L'aparell reproductor femení té un o dos ovaris units a un úter que continua en un oviducte fins a arribar a la vagina. El porus genital està a prop de l'anus. Tenen desenvolupament directe i l'individu que surt de l'ou de seguida esdevé en adult.

Taxonomia

El fílum Gastrotricha inclou unes 860 espècies repartides en dos ordres i nombroses famílies:

    Ordre Macrodasyida Remane, 1925
  • Família Cephalodasyidae Hummon & Todaro, 2010
  • Família Dactylopodolidae Strand, 1929
  • Família Hummondasyidae Todaro, Leasi & Hochberg, 2014
  • Família Lepidodasyidae Remane, 1927
  • Família Macrodasyidae Remane, 1924
  • Família Planodasyidae Rao & Clausen, 1970
  • Família Redudasyidae Todaro, Dal Zotto et al., 2012
  • Família Thaumastodermatidae Remane, 1927
  • Família Turbanellidae Remane, 1926
  • Família Xenodasyidae Todaro, Guidi, Leasi & Tongiorgi, 2006
    Ordre Chaetonotida Remane, 1925
  • Subordre Multitubulatina d’Hondt, 1971
    • Família Neodasyidae Remane, 1929
  • Subordre Paucitubulatina d’Hondt, 1971
    • Família Chaetonotidae Gosse, 1864
    • Família Dasydytidae Daday,1905
    • Família Dichaeturidae Remane, 1927
    • Família Muselliferidae Leasi & Todaro, 2008
    • Família Neogosseidae Remane, 1927
    • Família Proichthydidae Remane, 1927
    • Família Xenotrichulidae Remane, 1927

Referències

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastròtrics


Tags:

Gastròtrics Anatomia i fisiologiaGastròtrics Reproducció i desenvolupamentGastròtrics TaxonomiaGastròtrics ReferènciesGastròtricsAnimalsEmbrancamentGrec modern

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Casa MilàJordi Fernández TorresEuskadi Ta AskatasunaSant Pere de RibesPrimer viatge de ColomAlt PenedèsMiguel BernadFrancesc Macià i LlussàGoogle ChromeAlbert EinsteinEduard Farelo i NinvmbdjMamífera (pel·lícula)Colonització gregaLluçanèsEl poema de la rosa als llavisAiguaLluís Canut PermanyerBig BangArt gòticSuccessió de FibonacciGarrafLiteratura catalanaBíbliaFrancisco Pizarro GonzálezSardanaRamon Gener SalaPolisEstat Nou (Portugal)Setmana TràgicaMalala YousafzaiAndorraGenistaMarca HispànicaEugeni Jofra i BafalluyViquipèdia en catalàIlles CanàriesCorTwitterJoanot MartorellCarlota Garriga i KuijpersNatza Farré i MaduellTermòmetrePaleolíticAntic EgipteJoan Fuster i OrtellsEdat dels metallsBasílica de Sant PerePuput comunaAxolotInquesSalvador Espriu i CastellóDavid (Miquel Àngel)Regne UnitHadesLichessManchester City Football ClubSistema nerviósCop d'estat del 23 de febrer de 1981Xavier Hernández i CreusBeatriz Luengo GonzálezDiada Nacional del País ValenciàCatalunyaParísFicologiaEnergiaVicente Vallés ChoclánFederico García Lorcafch9gAntoni Gaudí i CornetGuerra del FrancèsJohan CruyffSistema solarFreddie MercuryVilanova i la GeltrúPlantesGlobalització🡆 More