Gabriel Mora i Arana (Castellar del Vallès, 13 de setembre de 1925 - Manresa, 25 de novembre de 2014) va ser un poeta i esperantista català.
Va guanyar diversos premis de poesia en els Jocs Florals de Barcelona i va obtenir el títol de Mestre en Gai Saber.
Gabriel Mora i Arana en el seu homenatge el dia 21 de març de 2014, el Dia Mundial de la Poesia | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 setembre 1925 Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
Mort | 25 novembre 2014 (89 anys) Manresa (Bages) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | esperantista, escriptor |
Art | escriptor, poeta |
Premis | |
Gabriel Mora i Arana va fer els seus primers estudis a l'escola rural de la Colònia Vidal a Puig-reig, guiada pel mestre Esteve Camprubí. Posteriorment va realitzar un curs a Gironella (1935-1936) amb els Germans de la Salle. Arribada la Guerra Civil, va fer un curs de primària per correspondència sota el guiatge de l'esperantista Delfí Dalmau. Als tretze anys, un cop acabada la Guerra Civil, es traslladen a Manresa on els seus estudis queden interromputs.
Entra a treballar, per primera vegada, en una fàbrica de blanqueig, durant dos anys. Seguidament, treballa de mecànic en un petit taller, especialitzat en peces roscades i diversos accessoris per a la indústria tèxtil fins a la seva jubilació.
Assidu lector, s'iniciarà en la poesia, sentint especial atracció per la poesia de la Renaixença i del Noucentisme. En Joan Arús, també de Castellar del Vallès, i Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona, es convertirà en un dels seus autors preferits. Més tard, descobreix en Josep Maria López-Picó i posteriorment, en Josep Carner i Carles Riba.
Tant a la Colònia Vidal com als primers anys de ser a Manresa, s'inicia en l'escriptura de la poesia de forma totalment autodidacta, sense coneixements de mètrica ni de rima. Fa el servei militar a Berga: 1947-49. Continua intentant escriure com els autors consagrats que llegia. Un any més tard, el 1950, guanya el primer guardó de poesia a Queralt. Acabat el servei militar, s'inicia en la llengua esperantista mantenint correspondència amb en Delfí Dalmau, pedagog i lingüista. Conrea la poesia, també en Esperanto, i entra a la Esperanta Antologio.
Entra a Lingua Club on els seus coneixements s'amplien, obtenint més tard el títol de professor d'esperanto, el que li permetrà durant molts anys difondre, amb conferències, trobades i classes, aquesta llengua universal.
Tradueix poesia catalana a la llengua internacional (Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu; Paraules per la Pau de Miquel Martí i Pol, entre altres autors i poemes).
L'any 1958 es casa amb Isabel Luís Bellorbí. Un any més tard neix la seva única filla, la Gerta.
Comença una etapa de poesia amorosa, ja amb domini de la mètrica i de la rima. Fa una primera recopilació, El Silenci blau, obra inèdita.
S'inicien les primeres participacions i premis: Sant Pere de les Puelles, i venen premis d'Olot, Cervera, Banyoles, i dels Jocs Florals de Muntanya. Viola a la Plaça de la Llana, Barcelona. Viola als Jocs Florals de l'exili a Caracas, el 1966. Premi Ciutat de Barcelona, el 1971. Flor Natural a Barcelona, tres Flors Naturals a Manresa; Flor Natural a Badalona i a Valls. Viola a Barcelona i ja el títol de Mestre en Gai Saber. I el Premi Ciutat de Perpinyà i la Ginesta d'Or, entre d'altres. Ha guanyat l'Englantina d'Or en catorze ocasions (Torelló, Hospitalet, Valls, Martorell...); la Flor Natural en setze (Badalona, Calella, Manresa, Perpinyà...); la Viola d'Or i Argent en 21 ocasions (Manlleu, València, en els Jocs Florals a l'exili celebrats l'any 1966 a Caracas...).
Col·laborador habitual en la premsa local i en revistes d'àmbit internacional esperantista. Membre d'entitats locals ha participat activament en el món cultural de la ciutat de Manresa.
L'Ajuntament de Manresa i Òmnium Cultural li van retre un homenatge a la Sala d'Actes de la Biblioteca del Casino de Manresa, el dia 21 de març de 2014, Dia Mundial de la poesia. Va ser obsequiat amb una petita escultura per part de l'Ajuntament de Manresa i de l'Auca realitzada per en Joan Vilamala, membre d'Òmnium Cultural, en homenatge a la seva persona.
Mor dimarts 25 de novembre de 2014 a la ciutat de Manresa, a l'edat de 89 anys.
Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona, 1990. Guanya la Viola d'or i d'argent l'any 1966 als Jocs Florals de l'exili a Caracas. La Flor Natural l'any 1977 i finalment, la Viola d'or i d'argent l'any 1990.
Ha guanyat l'Englantina d'or en catorze ocasions; la Flor Natural en setze i la Viola d'or i d'argent en vint-i-una.
El títol de Mestre en Gai Saber es concedeix al guanyador de tres premis ordinaris dels Jocs Florals (Englantina d'or, Flor Natural, i la Viola d'or i d'argent).
En Gabriel Mora i Arana ha estat un reconegut coneixedor de l'Esperanto. Prova d'això, són els nombrosos articles que va publicar i la gran quantitat de conferències, xerrades i classes que va realitzar al voltant d'aquest tema amb la finalitat d'ensenyar i donar a conèixer aquesta llengua universal.
Professor d'Esperanto, va dur a terme la traducció de Cementiri de Sinera de Salvador Espriu i del poema de Miquel Martí i Pol, Paraules per la Pau, dos dels seus treballs més reconeguts.
A més, les seves poesies estan incloses en la Esperanta Antologio. Poemoj 1887-1981. Membre de Lingua Club Manresa, ha publicat nombrosos articles i poemes en el seu butlletí divulgant la llengua de l'esperanto arreu.
Va rebre, entre altres premis literaris:
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Mora i Arana |
This article uses material from the Wikipedia Català article Gabriel Mora i Arana, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.