Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Itàlia | ||||
Regió | Emília-Romanya | ||||
Província | Província de Parma | ||||
Capital | Fidenza | ||||
Població humana | |||||
Població | 26.945 (2023) (283,27 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 95,12 km² | ||||
Banyat per | Stirone (en) | ||||
Altitud | 75 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Domninus of Fidenza (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43036 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0524 | ||||
Identificador ISTAT | 034014 | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | B034 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | comune.fidenza.pr.it |
Va prendre aquest nom el 1927. Abans es va dir Borgo San Donnino i antigament Fidentia. El 1944 un miler d'edificis foren destruïts pels bombardejos aliats.
Fidèntia (llatí Fidentia) fou una ciutat de la Gàl·lia Cispadana a la via Emília entre Parma i Placentia a uns 25 km de la primera.
Es creu que correspon a la ciutat Vicumvia dels gals i que els romans la van dominar al segle iii aC amb el nom de Valfuria, i fou destruïda pels cartaginesos, i reconstruïda al segle ii aC amb el nom de Fidentia en honor del deu gal Fidius. El seu nom és esmentat a les guerres civils entre Gai Mari i Sul·la, quan Lucul·le, un dels generals del segon, fou assetjat allí pels lloctinents de Carbó que foren derrotats en una inesperada sortida. El 41 aC fou destruïda per Octavi (August).
Era una ciutat important i Ptolemeu l'esmenta com a municipium, però més tard va decaure, i als Itineraris és només una estació (Fidentiola vicus) i a l'Itinerari de Jerusalem només és una mansió.
Prop d'aquest lloc (un lloc esmentat com Julia en territori de Parma) fou martiritzat suposadament Sant Doní (San Donnino), que va donar després nom a la ciutat.
Va passar als ostrogots, romans d'Orient i llombards fins que el 774 fou dominat pels francs i va quedar dins el Regne d'Itàlia. Governada per un comte, al segle xi va quedar en mans del Pallavicino però dins el comtat de Parma i Piacenza. El 1249 va quedar com a feu immediat dels Pallavicino i el 1269 Obert Pallavicino fou expulsat pels güelfs de Parma i es va destruir la muralla i les torres. Llavors fou governada pels Rossi destacant la figura del comte Rolando Rossi. El 1336 fou ocupada pels Visconti que van promoure la construcció d'un nou sistema defensiu. La van dominar després el Terzi, altre cop els Pallavicino, Niccolò Piccinino i finalment els Gonzaga en nom de l'emperador Carles V. El 1575 Octavi Farnesi va reforçar les seves defenses i es van construir unes imponents muralles que foren desaprovades pels espanyols que va obligar el 1602 a Ranuccio Farnesi a modificar-la. Després dels Farnesis van venir els Borbons. Sota l'impuls de la "romanitat" del govern feixista italià, el seu antic nom llatí Fidentia, italianitzat a Fidenza fou restablert el 1927.
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fidenza |
This article uses material from the Wikipedia Català article Fidenza, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.