Exèrcit De Resistència Rahanweyn

Opera principalment a les regions de Bay i Bakool, però també a Shabeellaha Hoose, Jubbada Dhexe, Gedo, i ocasionalment a Jubbada Hoose. El seu cap principal és Hasan Muhammad Nur Shatigadud i altres líders eren All Mohamed Marguus, Mohamud Mohamed Ahmed ‘Boonow' i Sayyid Ahmed.

Exèrcit de Resistència Rahanweyn

Dades
Tipus	partit polític
Història
Creació	1995
Governança corporativa
Seu	Baidoa (Somàlia)
Altres
Color

Després de la conquesta de Baidoa per Muhammad Fara Hassan, àlies Aydid de l'Aliança Nacional Somali (17 de setembre) i proclamat president de Somàlia, les forces del Moviment Democràtic Somali que el març del 1995 havien establert un govern local autònom (Consell Suprem de Govern dels Digil-Mirifle) a les sis regions, van haver de fugir. El 13 d'octubre de 1995 es va celebrar una shir o assemblea a Jhaffey, a l'oest de Baidoa, on es va decidir fundar un moviment de resistència, i fou creat l'Exèrcit de Resistència Rahanweyn del que fou nomenat cap al coronel Hassan Mohamed Nur, "Shaargaduud" (Camisa vermella) amb un comitè executiu d'oficials, caps tradicionals, líders religiosos, i intel·lectuals. Poc després era ocupada Huddur a Bakool, per les forces d'Aydid.

El mateix octubre l'ERR ja va començar a actuar. També va iniciar el reclutament, entrenament i armament de milicians. L'entrenament fou dirigit per antics oficials i els clans van aportar armes i diners. També es va rebre ajuda etíop. Al començament del 1996 els rahanweyn van atacar Huddur i Baidoa, sense gaire èxit. El 2 d'agost del 1996 Aydid va morir a Mogadiscio i el va succeir el dia 4 el seu fill Hussein Mohammed Farah Aydid jr., però els rahanweyn van rebutjar obrir negociacions si el seu territori no era evacuat

L'octubre de 1998 l'Exèrcit, amb ajut etíop, va derrotar a Aydid jr a Huddur. Les milícies de l'Aliança Nacional Somali es van retirar cap a Baidoa. El 6 de juny de 1999 l'Exèrcit entrava a Baidoa. La lluita es va traslladar després al sud a la regió de Shabeellaha Hoose on probablement l'ERR va crear (o en fou estret aliat) l'Exèrcit de Salvació Digil, i els combats no es van aturar fins a la conferència de reconciliació d'Arta a Djibouti (maig-agost del 2000) que va establir el Govern Nacional de Transició, i que va aturar els combats. El desembre de 1999 l'ERR va establir una administració autònoma de les regions de Bay i Bakool.

Al procés d'Arta (Djibouti) el 2000, l'ERR no hi va assistir (o se'n va retirar) i es va negar a reconèixer al Govern Nacional de Transició (GNT). Com acte de protesta i per fer balança a la influència a les regions de Bakool i Bay del Consell de Reconciliació i Restauració de Somàlia (format a principis del 2001 per Aydid jr, que el maig havia pres el poder a Mogadiscio i es negava també a reconèixer al GNT), es va constituir l'estat de Somàlia del Sud-oest l'1 d'abril del 2002. El 2001 l'ERR s'enfrontava a les milícies de l'Exèrcit de Salvació Digil i l'Exèrcit de Salvació Rahanweyn que s'havia format a l'àrea de Buurhakaba a finals dels 2000 o començament del 2001, potser escindit de l'ERR. També en aquest temps l'ERR va plantar nombroses mines antipersones a les zones conflictives. però l'11 de novembre del 2002 va participar junt amb 15 faccions més a la Comissió sobre prohibició d'aquestes mines

Van esclatar conflictes en el si de l'ERR entre Shargudud, i els seus lloctinents Sheikh Aden Madobe i Mohamed Ibrahim Habsade. El primer volia una aliança amb Aydid jr (oposat al GNT) i els altres dos volien una aliança al GNT. Els dos lloctinents es van revoltar i van ocupar Baidoa el 3 d'octubre del 2002; el 14 de desembre Shargudud, que conservava fortes posicions a Bay i Bakool, la va recuperar però es va haver de retirar el 16 de desembre. El 23 de setembre de 2003 Madobe i Shargudud es van reconciliar i van participar en el segon govern de transició o Govern Federal de Transició (GFT, 2004) on foren junt amb Habsade membres del Parlament Federal de Transició)

El gener del 2005, els ancians del clan rahanweyn i els líders de la societat civil van intentar reconciliar a Shatigadud, Madobe i Habsade. En aquest mes Shatigadud i Madobe foren nomenats ministres del GFT dirigit pel primer ministre Ali Muhammad Ghedi.

El març del 2005 Habsade els va expulsar i va prendre el poder a la ciutat i rodalia, mentre Shargudud mantingué una base de poder a bona part de les dues regions. El maig del 2005 Habsade va acusar a Madobe i Shatigudud d'atacar Baidoa per instal·lar allí al president federal Abdullahi Yusuf Ahmed que era a Bosaso i que el juliol es va traslladar a Jowhar al nord de Mogadiscio. Avançat 2005 els tres caps rahanweyn es van reconciliar i finalment el president Yusuf es va poder instal·lar a la ciutat junt amb el primer ministre (10 de febrer del 2006) i es va acordar que en aquesta ciutat es reuniria el parlament que abans es reunia a Kenya per motius de seguretat. Sharggudud fou nomenat president del Consell de Govern dels Rahanweyn, del que Madobe i Habsade eren també membres destacats; el govern local de Baidoa romania en mans d'Habsade.

Després de la conquesta de Mogadiscio per la Unió de Corts Islàmiques de Somàlia el 6 de juny del 2006 la milícia de Botan Ise Alin, que era una de les que formaven l'Aliança per la Restauració de la Pau i contra el Terrorisme, es va rendir a l'ERR.

El juny del 2006 els islamistes eren davant de Baidoa, que finalment fou atacada el 20 de desembre, provocant la intervenció etíop; amb aquest suport l'ERR, que formava la quasi totalitat de les forces del govern federal, van derrotar els islamistes i els van rebutjar (batalla de Baidoa).

L'Exèrcit de Resistència Rahanweyn continuà tenint el poder a la regió com a principal suport al sud del govern federal (que al nord té el suport de Puntland). A la segona meitat del 2007 i el 2008 els islamistes, reorganitzats, van recuperar el control de Bay i Bakool excepte el districte de Baidoa.