Estructura Química

L'estructura química d'una substància química aporta informació sobre la manera com s'enllacen els diferents àtoms o ions que formen una molècula, o agregat atòmic.

Inclou la geometria molecular, la configuració electrònica i, si de cas, l'estructura cristal·lina.

Estructura Química
Estructura de la molècula d'àcid nítric, que mostra angles i enllaços.

La geometria molecular es refereix a l'ordenació espacial dels àtoms d'una molècula (incloent distàncies d'enllaç i angles d'enllaç) i els enllaços químics que mantenen units els àtoms. La geometria molecular ha d'explicar la forma de les molècules més simples com les de l'oxigen o nitrogen diatòmics, fins a les més complexes, como una molècula de proteïna o d'ADN.

Aquest terme també pot referir-se a estructures on no hi ha molècules pròpiament dites. Els compostos iònics o covalents no formen molècules sinó xarxes tridimensionals, enormes agregats d'àtoms o ions, amb una estructura regular, simètrica i periòdica.

Molècula Xarxa atòmica Xarxa iònica Xarxa metàl·lica
Àcid tioacètic Diamant Iodur de coure (I) Metall
Àcid tioacètic, CH₃-COSH Diamant, Cn Iodur de coure (I), CuI₂ Metall
Enllaç covalent molecular Enllaç covalent reticular Enllaç iònic Enllaç metàl·lic

Geometria de molècules covalents

L'ordenació espacial dels àtoms en una determinada molècula és aquella que permet la formació dels enllaços entre dits àtoms amb la menor repulsió possible entre els seus núvols electrònics, que tendeixen a allunyar-se tant com és possible les unes de les altres. La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència (Teoria RPECV) dona una predicció aproximada de la forma o estructura de moltes molècules simples a partir dels parells d'electrons (PE) compartits i no compartits de cada àtom central.

La geometria molecular d'un compost químic pot representar-se de manera aproximada mitjançant la seva fórmula estructural, usant models 2D i 3D.

  • La configuració electrònica descriu la distribució dels electrons d'un àtom entre els diferents nivells i subnivells d'energia així com l'ocupació dels orbitals moleculars d'un compost.

Geometria i estructura de molècules senzilles

La teoria RPECV dona una bona aproximació de la forma i estructura de moltes molècules, que es complementa amb altres aportacions com la teoria de la hibridació o teoria d'orbitals híbrids.

En la taula de sota apareixen diverses molècules senzilles, amb algunes de les formes més comunes.

Molècula lineal Molècula angular Molècula plana Molècula piramidal Molècula tetraèdrica
Estructura Química  Estructura Química  Estructura Química  Estructura Química  Estructura Química 
Molècula de sulfur de carbonil, S=C=O Molècula d'aigua, H₂O Molècula de trifluorur de bor, BF₃, mostrant modes de vibració Molècula de tiotionil, S₂F₂ Molècula de tetrafluorur de silici, SiF₄
Dos dobles enllaços 4 PE 3 PE 4 PE 4 PE

Òbviament, quan augmenta el nombre d'àtoms de la molècula, augmenta la complexitat de la seva estructura i la dificultat de la seva determinació. Algunes molècules les estructures de les quals van ser difícils de determinar són les següents.

Benzè Hèlixs α (proteïnes) ADN Hemoglobina
Estructura Química  Estructura Química  Estructura Química  Estructura Química 
Kekulé (1865) Pauling i Corey (1951) Watson i Crick (1953) Max F. Perutz (1960)

Determinació de l'estructura

La determinació estructural en la química és el procés de determinar l'estructura química d'una substància química. Pràcticament, el resultat final del procés és l'obtenció de les coordenades dels àtoms dins la molècula, les distàncies entre ells i els angles entre els seus enllaços. Els mètodes pels quals es pot determinar l'estructura d'una molècula són molt diversos: hi ha mètodes d'espectroscopia, com la ressonància magnètica nuclear (RMN), espectroscopia infrarroja i espectroscopia Raman, microscopia d'electrons, i cristal·lografia de raigs X (difracció de raigs X). Aquesta darrera pot produir models en 3D amb resolució atòmica, sempre que la substància estigui en forma de cristall, car la difracció de raigs X necessita nombroses còpies de la molècula analitzada que ha d'estar, per tant, disposada d'una manera organitzada, com en l'estat cristal·lí.

Els mètodes següents són habituals per a determinar l'estructura química:

Els mètodes següents són habituals per a determinar l'estructura electrònica:

Referències

Tags:

Estructura Química Geometria de molècules covalentsEstructura Química Determinació de lestructuraEstructura Química ReferènciesEstructura QuímicaConfiguració electrònicaEstructura cristal·linaGeometria molecularIó (àtom)MolèculaSubstància químicaÀtoms

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Ajuntament de BarcelonaNico WilliamsVinícius JúniorFamília franciscanaLa Vila JoiosaJuli CèsarSant IrineuAlbàniaOtávio Edmilson da Silva MonteiroCastellbisbalLlista de disciplines científiquesNeymar da Silva Santos JúniorRegne d'EspanyaExperimentNicholas WintonEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Llista de muntanyes de CatalunyaRob PilatusLlista d'episodis de Plats brutsMarta de coll grocLa La LandParc d'Atraccions TibidaboEndrick Felipe Moreira de SousaAlfons el CastPilar Díaz i RomeroBordeusBogotàSant Feliu de GuíxolsArquitectura romana antigaPuigcerdàRosa dels ventsSour (àlbum)Llista de presidents dels Estats UnitsBarcelonaGeòrgiaLa Seu d'UrgellJoan Petit (cançó)Carles Costa i OsésLlengües atapascanesBrunyols de l'EmpordàMao ZedongLamine YamalDacsaAvemariaReagrupamentTibidaboErling Braut HaalandLa societat de la neuMesopotàmiaMaternitat d'ElnaCorona d'AragóBalaguerTerence HillHospital de la Santa Creu i Sant PauEstocolmNetflixRipogonumAdolf HitlerDoraemonEl mestre que va prometre el marCleòpatraGranollersTartà2015Jorge AmadoGmailMetro de HonoluluJaume el Just1901Conques Internes de CatalunyaWashington DCParenostreMuseu Reina SofiaBaixa MesopotàmiaFrancesc Xavier Casals i VidalTim Burton🡆 More