Espanya Al Festival De La Cançó D'eurovisió

En aquesta primera participació, va quedar en novena posició amb la cançó Estando contigo de Conchita Bautista. Des de 1999, Espanya forma part de l'anomenat «Big Four», al costat d'Alemanya, França i Regne Unit; ampliat amb Itàlia en 2011, i denominat «Big Five». Aquest grup de països passa directament a la final, sense haver de participar en les dues semifinals.

Espanya
Estació membre
Final Nacional	Benidorm Fest (2022-)
Aparicions	62
Primera aparició	1961
Millor resultat
Final	1r 1968, 1969
Semifinal	14è 1996
Pitjor resultat
Final	26è 2017
Semifinal	14è 1996
Enllaços externs
Pàgina en RTVE.es
Pàgina d'Espanya en Eurovision.tv

Espanya ha guanyat dues vegades el Festival. La primera, a Londres 1968, amb la cançó La, la, la, interpretada per Massiel, i la segona l'any següent, amb Salomé, qui va interpretar Vivo cantando.

Espanya, juntament amb Luxemburg, Suïssa, Irlanda i Israel, són els únics països que han guanyat el festival mentre han sigut amfitrions.

Espanya ha participat en el concurs en 60 ocasions, dues de les quals ha guanyat i en 29 ocasions ha quedat entre els deu primers: en 1961, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986, 1989, 1990, 1991, 1995, 1997, 2001, 2002, 2003, 2004, 2012, 2014 i 2022. Així mateix, no ha obtingut cap punt en tres ocasions: en 1962 i 1965 —amb un sistema diferent de votació—, i en 1983, sempre empatant amb altres països. Al segle xxi, el millor resultat d'Espanya en Eurovisió ha estat un tercer lloc en 2022, amb Chanel Terrero i el tema Slo-Mo a Torí. En la dècada dels 2010, primer amb Federico Llano i després amb Ana María Bordas i Antonio Losada com a responsables de la delegació de RTVE al festival, Espanya va quedar en la meitat baixa de la classificació amb les excepcions de 2012, quan Pastora Soler va retornar el país de nou al top 10 amb el seu tema Quédate conmigo; i en 2014, quan el tema Dancing in the Rain de Ruth Lorenzo va aconseguir una desena posició —empatada a punts amb Dinamarca en la novena—.

La retransmissió del festival és l'esdeveniment no esportiu més vist a Espanya any rere any. Després d'uns anys de bones audiències en la dècada dels noranta, el fenomen Operación Triunfo, amb la participació de Rosa i la cançó Europe's living a celebration, fa que l'edició de 2002 sigui la més seguida des que hi ha estadístiques fiables d'audiència. Altres dos participants que van sortir d'aquest concurs, Beth Rodergas i Ramón del Castillo, van tenir un bon seguiment al certamen, així com una bona posició. En 2008, també es va batre un nou rècord d'audiència mitjançant l'elecció del polèmic Rodolfo Chikilicuatre, personatge de ficció interpretat per David Fernández i incubat en un late night del canal privat La Sexta.

Moltes de les cançons espanyoles que han participat en el festival han tingut un gran èxit a Espanya i algunes també a l'estranger. D'altra banda, molts han estat els cantants espanyols que han desenvolupat una important carrera posteriorment al seu pas pel concurs. Alguns d'aquests artistes són: Raphael, Julio Iglesias, Karina, Mocedades, Jaime Morey, Peret, Micky, Paloma San Basilio, Azúcar Moreno, Sergio Dalma, David Civera o Rosa López, entre altres. En els últims anys, són diversos els artistes que han decidit representar Espanya després d'estar consolidats al mercat musical, com Soraya, Pastora Soler, El Sueño de Morfeo o Edurne. Així mateix, ha ajudat a donar a conèixer i al fet que tinguin una carrera musical a Espanya a artistes que porten un llarg camí caminat, com és el cas de Daniel Diges, Lucía Pérez, Ruth Lorenzo, Barei o Manel Navarro.

Des de 1999, quatre països es classifiquen automàticament per a la final d'Eurovisió, independentment de la seva posició en la classificació de l'edició anterior. S'han guanyat aquesta condició especial per ser els quatre majors contribuents financers a la Unió Europea de Radiodifusió, sense la qual la producció del Festival de la Cançó d'Eurovisió no seria possible. Aquests països són: el Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. A causa de la seva condició d'intocable en el festival, aquests països van arribar a ser coneguts com el «Big Four». Quan Itàlia va tornar al concurs, en 2011, es va unir a aquest grup, el qual va passar a denominar-se «Big Five».

RTVE, al llarg de la seva participació en el Festival, ha usat diverses fórmules per triar el seu representant i la seva cançó. En els seus primers anys, va ser a través de concursos musicals radiofònics. En 1963, provaria, per primera vegada, l'elecció interna (un dels formats més recorreguts). A mitjan seixanta, utilitzà concursos musicals amb finals nacionals en teatres. Des de 1977 fins a 1999 trià els seus intèrprets i cançons de manera interna; són artistes que comencen a triomfar en la música, i molts d'ells, avui dia, tenen fama mundial. Amb el canvi de mil·lenni, tornà als concursos musicals; però serà en 2002 quan millor exploti la fórmula amb el concurs musical d'èxit internacional Operación Triunfo. Esgotat el concurs, s'iniciaren processos en Internet per buscar el proper representant. En els anys 2012 i 2013, va tornar a recórrer a l'elecció interna com a millor mètode, acompanyat d'una gala en la qual el públic va triar la cançó. En 2014, va decidir realitzar una gala per triar al seu representant, entre 5 joves talents. En 2015, es va recórrer a una elecció interna d'artista i tema, format que no s'usava des de l'any 2006. En el 2016, després del fracàs de la seva última elecció interna, TVE va triar a 6 joves artistes amb projecció internacional per batre's en duel en una gala televisada, on, per primera vegada, un jurat internacional ajudaria a triar el representant espanyol. En 2018 i 2019, Operación Triunfo va tornar a funcionar com a preselecció després de catorze anys. Finalment, després de reunir tantes posicions pràcticament al final de la classificació, es va canviar el mètode de selecció amb la creació del Benidorm Fest, una final nacional organitzada per RTVE i la Generalitat Valenciana des de 2022.

Llegenda

Any	Seu	Artista	Cançó	Final	Punts	Semifinal	Punts
1961	Canes	Conchita Bautista	«Estando contigo»	9	8	No va haver-hi semifinals
1962	Luxemburg	Víctor Balaguer	«Llámame»	13	0
1963	Londres	José Guardiola	«Algo prodigioso»	12	2
1964	Copenhaguen	Los TNT	«Caracola»	12	1
1965	Nàpols	Conchita Bautista	«¡Qué bueno, qué bueno!»	15	0
1966	Luxemburg	Raphael	«Yo soy aquel»	7	9
1967	Viena		«Hablemos del amor»	6	9
1968	Londres	Massiel	«La, la, la»	1	29
1969	Madrid	Salomé	«Vivo cantando»	1	18
1970	Amsterdam	Julio Iglesias	«Gwendolyne»	4	8
1971	Dublín	Karina	«En un mundo nuevo»	2	116
1972	Edimburg	Jaime Morey	«Amanece»	10	83
1973	Luxemburg	Mocedades	«Eres tú»	2	125
1974	Brighton	Peret	«Canta y sé feliz»	9	10
1975	Estocolm	Sergio y Estíbaliz	«Tú volverás»	10	53
1976	La Haia	Braulio	«Sobran las palabras»	16	11
1977	Londres	Micky	«Enséñame a cantar»	9	52
1978	París	José Vélez	«Bailemos un vals»	9	65
1979	Jerusalem	Betty Missiego	«Su canción»	2	116
1980	La Haia	Trigo Limpio	«Quédate esta noche»	12	38
1981	Dublín	José María Bacchelli	«Y sólo tú»	14	38
1982	Harrogate	Lucía	«Él»	10	52
1983	Múnic	Remedios Amaya	«¿Quién maneja mi barca?»	19	0
1984	Luxemburg	Bravo	«Lady, Lady»	3	106
1985	Göteborg	Paloma San Basilio	«La fiesta terminó»	14	36
1986	Bergen	Cadillac	«Valentino»	10	51
1987	Brussel·les	Patricia Kraus	«No estás solo»	19	10
1988	Dublín	La Década Prodigiosa	«Made in Spain (La chica que yo quiero)»	11	58
1989	Lausana	Nina	«Nacida para amar»	6	88
1990	Zagreb	Azúcar Moreno	«Bandido»	5	96
1991	Roma	Sergio Dalma	«Bailar pegados»	4	119
1992	Malmö	Serafín Zubiri	«Todo esto es la música»	14	37
1993	Millstreet	Eva Santamaría	«Hombres»	11	58	Kvalifikacija za Millstreet
1994	Dublín	Alejandro Abad	«Ella no es ella»	18	17	No va haver-hi semifinals
1995	Dublín	Anabel Conde	«Vuelve conmigo»	2	119
1996	Oslo	Antonio Carbonell	«¡Ay, qué deseo!»	20	17	14	43
1997	Dublín	Marcos Llunas	«Sin rencor»	6	96	No va haver-hi semifinals
1998	Birmingham	Mikel Herzog	«¿Qué voy a hacer sin ti?»	16	21
1999	Jerusalem	Lydia	«No quiero escuchar»	23	1
2000	Estocolm	Serafín Zubiri	«Colgado de un sueño»	18	18
2001	Copenhaguen	David Civera	«Dile que la quiero»	6	76
2002	Tallinn	Rosa López	«Europe's living a celebration»	7	81
2003	Riga	Beth Rodergas	«Dime»	8	81
2004	Istanbul	Ramón del Castillo	«Para llenarme de ti»	10	87	Membre del Big 4
2005	Kíev	Son de Sol	«Brujería»	21	28
2006	Atenes	Las Ketchup	«Un Blodymary»	21	18
2007	Hèlsinki	D'Nash	«I love you mi vida»	20	43
2008	Belgrad	Rodolfo Chikilicuatre	«Baila el Chiki-chiki»	16	55
2009	Moscou	Soraya Arnelas	«La noche es para mí»	24	23
2010	Oslo	Daniel Diges	«Algo pequeñito»	15	68
2011	Düsseldorf	Lucía Pérez	«Que me quiten lo bailao»	23	50	Membre del Big 5
2012	Bakú	Pastora Soler	«Quédate conmigo»	10	97
2013	Malmö	El Sueño de Morfeo	«Contigo hasta el final»	25	8
2014	Copenhaguen	Ruth Lorenzo	«Dancing in the Rain»	10	97
2015	Viena	Edurne	«Amanecer»	21	15
2016	Estocolm	Barei	«Say Yay!»	22	77
2017	Kíev	Manel Navarro	«Do It for Your Lover»	26	5
2018	Lisboa	Amaia Romero i Alfred García	«Tu canción»	23	61
2019	Tel Aviv	Miki Núñez	«La venda»	22	54
2020	Rotterdam	Blas Cantó	«Universo»	Festival cancel·lat
2021	Rotterdam	Blas Cantó	«Voy a quedarme»	24	6
2022	Torí	Chanel	«SloMo»	3	459
2023	Liverpool	Blanca Paloma	«Eaea»	17	100
2024	Malmö	Nebulossa	«Zorra»

La puntuació més alta que Espanya ha obtingut en una final va ser el 1973 amb Mocedades, que van quedar en segona posició amb 125 punts d'entre 17 països amb la cançó Eres tú. En segona posició en el rànquing de la puntuació més alta estan també, al 1995, Anabel Conde amb la cançó Vuelve conmigo, i Sergio Dalma, ambdós amb 119 punts. En tercera posició, la puntuació més alta la va aconseguir Betty Missiego amb Su canción el 1979 empatada amb Karina amb En un mundo nuevo el 1971 amb 116 punts. Ara com ara, exceptuant el 1984 amb Bravo, que va obtenir 106 vots, cap altre any Espanya ha superat els 100 punts.

Espanya va aconseguir ser representada en la gala Congratulations, que commemorava el 50è aniversari del Festival, amb la cançó de 1973, Eres tú de Mocedades. Aquesta cançó va ser seleccionada entre les 14 millors de la història del festival a través d'un jurat expert de la Unió Europea de Radiofusió i una votació online (més tard, telefònica). Com a curiositat, és important destacar que aquesta cançó va ser un dels grans èxits de la història del certamen, però no va guanyar, sinó que va quedar en segona posició.

El 31 de març de 2015 es va celebrar la gala Eurovision's Greatest Hits des de l'Eventim Apollo Hammersmith de Londres per commemorar el 60 aniversari del festival organitzat per la BBC i presentat per Petra Mede (humorista sueca i presentadora del Melodifestivalen 2009, el Festival d'Eurovisió en 2013 i 2016 al costat de Måns Zelmerlöw, així com copresentadora de la primera semifinal del Melodifestivalen 2016 al costat de Gina Dirawi) i Graham Norton (actor irlandès, presentador de The Graham Norton Show des de 2007 al canal BBC One i des de 2009, comentarista del Festival d'Eurovisió de la BBC, la televisió pública britànica).

La participant en Eurovisió 2002 Rosa López va representar Espanya en la gala del 60 aniversari del festival a Londres. Rosa va interpretar un popurrí amb les candidatures espanyoles més famoses del certamen, entre les quals es trobaven el seu inoblidable Europe's living a celebration i els hits La, la, la, Vivo cantando i Eres tú.

Aquesta gala va tenir un format diferent respecte a Congratulations, ja que no va haver-hi votacions. Rosa va compartir escenari amb artistes com Emmelie de Forest, Dana International, Lordi, Loreen, Johnny Logan o Conchita Wurst, entre altres.

A Espanya es va presentar el 23 de maig de 2015 hores abans que donés començament la LX edició del Festival d'Eurovisió i, igual que aquesta, va tenir de comentaristes José María Iñigo i Julia Varela.

Al llarg de la història del Festival, diferents locutors i portaveus han retransmès les gales i les votacions d'Espanya. Entre ells estan José María Íñigo i José Luis Uribarri. En 2015, per primera vegada va haver-hi un duo de comentaristes: José María Íñigo i Julia Varela. Des de 2018, després de la mort d'Íñigo, Tony Aguilar es qui acompanya Julia Varela com a comentarista del Festival.

El XIII Festival de la Cançó d'Eurovisió el va guanyar Espanya (Massiel amb la cançó "La, la, la"), per la qual cosa li va tocar a RTVE organitzar-lo l'any següent. TVE va escollir el Teatre Real de Madrid per celebrar el XIV Festival de la Cançó d'Eurovisió. A causa de les reduïdes dimensions de l'espai, es va habilitar una sala contigua al teatre, amb pantalla geganta, per albergar els molts periodistes acreditats, ja que l'aforament de la sala era molt petit. Salvador Dalí va rebre l'encàrrec de fer el cartell promocional del Festival. La direcció va estar a càrrec d'Arthur Kaps i la realització va ser de Ramón Díez.

Va ser un dels festivals més controvertits de tots els temps. TVE va haver de fer un important esforç tècnic i econòmic per a la realització d'aquest esdeveniment, que a més havia de ser en color, una cosa totalment nova per a Espanya. Al final de les votacions es va produir un fet inaudit i irrepetible: un quàdruple empat en la primera posició entre les cançons de França, el Regne Unit, els Països Baixos i Espanya.

La gran final del Festival de la Cançó d'Eurovisió és un dels esdeveniments televisius, no esportius, més seguits pels teleespectadors, el qual aconsegueix grans quotes de pantalla. En les últimes 24 edicions, el festival ha acumulat una audiència mitjana de 5.396.000 espectadors (39,4%).

A continuació, es mostra una taula amb totes les dades d'audiències, des que aquestes existeixen:

Dia de la Final	Festival	Seu	Representant(s)	Espectadors: Final	Share: Final	Emés per: Final	Espectadors: Semifinal 1	Share: SF1	Emés per: SF1	Espectadors: Semifinal 2	Share: SF2	Emés per: SF2
14 de maig	2022	Itàlia (Torí)	Chanel	6.835.000	50,8%	La 1 i La 1 HD	1.245.000	9,2%	La 1 i La 1 HD	1.491.000	11,0%	La 1 i La 1 HD
22 de maig	2021	Països Baixos (Rotterdam)	Blas Cantó	4.071.000	29,4%	La 1 i La 1 HD	564.000	3,6%	La 2 i La 2 HD	600.000	4,1%	La 2 i La 2 HD
18 de maig	2019	Israel (Tel Aviv)	Miki	5.449.000	36,7%	La 1 i La 1 HD	527.000	3,3%	La 2 i La 2 HD	489.000	3,1%	La 2 i La 2 HD
12 de maig	2018	Portugal (Lisboa)	Amaia i Alfred	7.170.000	43,5%	La 1 i La 1 HD	746.000	4,4%	La 2 i La 2 HD	524.000	3,1%	La 2 i La 2 HD
13 de maig	2017	Ucraïna (Kíev)	Manel Navarro	3.918.000	27,2%	La 1 i La 1 HD	506.000	2,8%	La 2	461.000	2,7%	La 2
14 de maig	2016	Suècia (Estocolm)	Barei	4.492.000	29,8%	La 1 i La 1 HD	569.000	3,1%	La 2	432.000	2,4%	La 2
23 de maig	2015	Àustria (Viena)	Edurne	5.958.000	39,3%	La 1 i La 1 HD	543.000	3%	La 2	516.000	3,1%	La 2
10 de maig	2014	Dinamarca (Copenhaguen)	Ruth Lorenzo	5.141.000	35,2%	La 1 i La 1 HD	626.000	3,5%	La 2	TVE va optar per no emetre aquesta gala
18 de maig	2013	Suècia (Malmö)	El Sueño de Morfeo	5.369.000	33,1%	La 1 i TVE HD	TVE va optar per no emetre aquesta gala			492.000	2,7%	La 2
26 de maig	2012	Azerbaidjan (Bakú)	Pastora Soler	6.542.000	43,5%	La 1 i TVE HD	660.000	3,8%	La 2 i TVE HD	TVE va optar per no emetre aquesta gala
14 de maig	2011	Alemanya (Düsseldorf)	Lucía Pérez	4.724.000	32,3%	La 1	530.000	3%	La 2	516.000	2,9%	La 2
29 de maig	2010	Noruega (Oslo)	Daniel Diges	5.760.000	41,9%	La 1 i TVE HD	660.000	4%	La 2 i TVE HD	TVE va optar per no emetre aquesta gala
16 de maig	2009	Rússia (Moscou)	Soraya Arnelas	5.122.000	35,9%	La 1 i TVE HD	115.000 (en diferit)	3,4%	La 2	633.000 (en diferit)	3,6%	La 2
24 de maig	2008	Sèrbia (Belgrad)	Rodolfo Chikilicuatre	9.336.000	59,3%	La 1	1.176.000	7,0%	La 2	TVE va optar per no emetre aquesta gala
12 de maig	2007	Finlàndia (Hèlsinki)	D'Nash	3.373.000	28,0%	La 1	1.037.000	6,9%	La 2
20 de maig	2006	Grècia (Atenes)	Las Ketchup	4.892.000	38,9%	La 1	1.284.000	8,4%	La 2
21 de maig	2005	Ucraïna (Kíev)	Son de Sol	4.712.000	35,5%	La 1	1.304.000	8,8%	La 2
15 de maig	2004	Turquia (Istanbul)	Ramón	6.826.000	50,1%	La 1	1.159.000	7,8%	La 2
24 de maig	2003	Letònia (Riga)	Beth	8.790.000	58,4%	La 1
25 de maig	2002	Estònia (Tallinn)	Rosa López	12.755.000	80,4%	La 1
12 de maig	2001	Dinamarca (Copenhaguen)	David Civera	5.614.000	45,7%	La 1
13 de maig	2000	Suècia (Estocolm)	Serafín Zubiri	4.056.000	34,8%	La 1
29 de maig	1999	Israel (Jerusalem)	Lydia	3.950.000	34,2%	La 1
9 de maig	1998	Regne Unit (Birmingham)	Mikel Herzog	4.145.000	32,3%	La 1
3 de maig	1997	Irlanda (Dublín)	Marcos Llunas	3.224.000 (en diferit)	30,3%	La 1
18 de maig	1996	Noruega (Oslo)	Antonio Carbonell	3.650.000	27,5%	La 1
13 de maig	1995	Irlanda (Dublín)	Anabel Conde	4.458.000	35,5%	La 1
30 de maig	1994	Irlanda (Dublín)	Alejandro Abad	3.037.000	26,1%	La 1
15 de maig	1993	Irlanda (Millstreet)	Eva Santamaría	5.053.000	42,2%	La 1
9 de maig	1992	Suècia (Malmö)	Serafín Zubiri	3.005.000	25,4%	La 2