Ducat De Luxemburg: Ducat de 1353-1795

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.

El 1354 el comtat de Luxemburg fou elevat a ducat per Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic en favor del seu germà.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDucat de Luxemburg
Ducat De Luxemburg: Administració, Història, Ducs de Luxemburg
Ducat De Luxemburg: Administració, Història, Ducs de Luxemburg

Localització
 49° 37′ N, 6° 08′ E / 49.61°N,6.13°E / 49.61; 6.13
CapitalCiutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1353 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1795 Modifica el valor a Wikidata
SegüentPrimera República Francesa Modifica el valor a Wikidata

Administració

Història

El ducat fou integrat als Països Baixos borgonyons fins al 1549 quan va passar al govern dels Països Baixos dels Àustries. El 1581 el govern es va dir Països Baixos Meridionals al separar-se la part septentrional. El 1718 Luxemburg va quedar dins els Països Baixos Austríacs. Del 1795 al 1815 fou part del departament de Forêts (Boscos) de la revolució i l'imperi; de 1815 a 1890 Luxemburg fou una possessió personal del Rei dels Països Baixos; el rei Guillem III dels Països Baixos va morir sense descendència masculina viva i el va succeir la seva filla Guillemina dels Països Baixos que no podia optar a la successió a Luxemburg on regia la llei sàlica, i el ducat va passar a Adolf de la família dels antics ducs de Nassau que foren grans ducs de Luxemburg. La llei sàlica fou suprimida a l'inici del segle xx.

Al segle xvi el rei de França va reconèixer el títol de duc de Luxemburg a una branca familiar, però sense que comportés cap possessió territorial; aquestos foren els ducs de Piney-Luxembourg.

Ducs de Luxemburg

  • 1353 - 1383: Wenceslau Ier (1337 † 1383), germà, fill de Joan el Cec i de Beatriu de Borbó. Duc de Brabant i Limburg per matrimoni, el 1364 va comprar el comtat de Chiny.
    casat el 1352 amb Joana de Brabant (1322 † 1406), filla de Joan III, duc de Brabant i de Limburg, i de Maria d'Évreux.
    casat en primeres noces el 1370 amb Joana de Baviera (1356 † 1386),
    casat en segones noces el 1389 amb Sofia de Baviera-Munich (1376 † 1425).

A partir de Wenceslau II, els ducs de Luxemburg van concedir el ducat en penyora a alguns prínceps a canvi d'una quantitat de diners que quan retornaven els permetia recuperar el ducat. Com que no van poder tornar les quantitats, el ducat va acabar passant als seus posseïdors efectius.

duc titular

duc efectiu

  • 1388 - 1419: Wenceslau II
  • 1419 - 1437: Segimon, germà (casat primer amb Maria d'Hongria, i després amb Barba de Cilly), emperador, rei d'Hongria
  • 1437 - 1442: Elisabet, filla, casada amb Albert II d'Habsburg, arxiduc d'Àustria, emperador, rei de Bohèmia i d'Hongria
  • 1442 - 1457: Ladislau d'Habsburg, fill del precedent, rei de Bohèmia i d'Hongria
  • 1457 - 1459: Anna de Habsburg, germana, casada amb Guillem II de Saxònia, landgravi de Turíngia. No podent fer valdre els seus drets sobre Luxemburg els va cedir al rei de França, descendent de Bona de Luxemburg.
  • 1459 - 1461: Carles VII, rei de França
  • 1461: Lluís XI, rei de França, fill. Va cedir els seus drets a Luxemburg a Felip el Bo de Borgonya en agraïment a l'ajuda que aquest li havia donat quan era delfí.

Vegeu també

Bibliografia

  • Jean Bertholet: Histoire ecclésiastique et civile du duché de Luxembourg et comté de Chiny, en 8 volums, publicats a Luxemburg de 1741 a 1747.
  • Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg

Tags:

Ducat De Luxemburg AdministracióDucat De Luxemburg HistòriaDucat De Luxemburg Ducs de LuxemburgDucat De Luxemburg Vegeu tambéDucat De Luxemburg BibliografiaDucat De Luxemburg1354Carles IV del Sacre Imperi RomanogermànicComtat de LuxemburgSacre Imperi Romanogermànic

🔥 Trending searches on Wiki Català:

Revolució FrancesaDiccionari de la llengua catalana de l'IECRipollApol·loFrancisco CasavellaJoan Salvat-PapasseitNikola TeslaMaría Jesús Montero CuadradoJoan Manuel Serrat i TeresaGran Enciclopèdia CatalanaZeusCom si fos ahirJuan del ValDiada Nacional del País ValenciàSuzanne ValadonNacho VegasPiràmides d'EgipteMitologia catalana1 de maigLlegenda de les quatre barres de sangHistòria de CatalunyaRichard WagnerGerard López i SegúCúpula de Santa Maria del FioreMari Pau HuguetAmfiteatreTimbaler del BrucCristòfor ColomPosidóEnllaç covalentMar i celNatza Farré i MaduellSant Cugat del VallèsToni Clapés i CasalsPere el CerimoniósNicholas GalitzineCatedral de MallorcaMiguel de Cervantes SaavedraMiguel Primo de Rivera OrbanejaHipàciaInquisicióL'escola d'AtenesEleccions al Parlament de Catalunya de 2017Sistema solarÀlex Brendemühl i GubernEgipteGuerra dels SegadorsPalmaGuerra dels Trenta AnysMossos d'EsquadraReyal Acadèmi de Sa Llengo BaléàCarolinaValenciàMamífersMoscouMeg RyanRenaixençaMushkaaRoberto Bautista AgutCamí de Sant JaumeJunts per Catalunya (partit polític)Josep Tarradellas i JoanLlista de déus grecsSector terciariVilafranca del PenedèsPassat perifràstic de l'indicatiu (català)Ennatu Domingo SolerShōgun (sèrie de televisió del 2024)Successió de FibonacciParc Natural del MontsenyOnlyFansHistòria de BarcelonaBorrell IICalella de PalafrugellArt romànicAiguaMarroc🡆 More