Disset Províncies

A l'aconseguir ser Comte de Flandes, Duc de Brabant, etc., Carles V va crear una unió personal.

Disset Províncies

Zeventien Provinciën (nl)
Bandera
Localització
50° 50′ 48″ N, 4° 21′ 17″ E / 50.8467°N,4.3547°E / 50.8467; 4.3547
Cercle Imperial	Cercle de Borgonya
Capital	Brussel·les
Dades històriques
Creació	1482 (Gregorià)
Dissolució	1581
Següent	Províncies Unides i Països Baixos espanyols
Organització política
Forma de govern	monarquia

Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins avui al territori del Benelux
Imperi Carolingi ca.800 - 843
Regne de Lotaríngia 843 - 855
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855 - 1384
Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795		Països Baixos Borgonyons			Ducat de Luxemburg integrat el 1441
		1384/1473–1482
		Disset Províncies 1482–1556
		Països Baixos espanyols 1581–1713	República de les Set Províncies Unides 1581–1795		Luxemburg: 1684 - 1697 francès
		Països Baixos austríacs 1713–1790
		Estats Units Bèlgics 1790			1713 - 1795 austríac
		Països Baixos austríacs 1790–1794
Revolució Francesa 1795–1804			República batava 1795–
			1806
Primer Imperi francès 1804–1815			Regne d'Holanda 1806–1810
Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830					Luxemburg
Regne de Bèlgica des 1830			Regne dels Països Baixos des 1830		(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

• 1. El comtat d'Artois
• 2. El comtat de Flandes
• 3. Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies (també anomenat Flandes Lillenc)
• 4. La Vila de Tournai i el Tournaisis
• 5. La senyoria de Mechelen
• 6. El comtat de Namur
• 7. El comtat d'Hainaut
• 8. El comtat de Zelanda
• 9. El comtat d'Holanda
• 10. El ducat de Brabant i el Marquesat d'Antwerpen
• 11. El ducat de Limburg i els Països enllà del Mosa
• 12. El ducat de Luxemburg
• 13. La senyoria d'Utrecht
• 14. La senyoria de Frísia
• 15. El ducat de Gueldre i el comtat de Zutphen
• 16. La senyoria Groningen
• 17. La senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde)

Aquesta enumeració no és pas permanent, ni tampóc el nombre de disset. Flandes i Flandes Lillenc tenien un o dos representants, de vegades Limburg depenia del Ducat de Brabant o el Marquesat d'Antwerpen tenia el seu propi delegat… A l'ocasió dels Estats Generals de Brussel·les hi havia disset representants i des d'aleshores el nom s'ha quedat.

Set d'aquestes Disset Províncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Frísia, Groningen, Gueldre i Overijssel) van crear la República de les Set Províncies Unides.

• Mapa