Diligència: Carruatge que feia un servei regular entre dues poblacions

Una diligència sol tenir tres departaments:

• Berlina a la part anterior amb seient transversal per a tres places, finestretes de vidres al capdavant i dues portes laterals de vidre. Va darrere del pescant i sota d'ell doncs es troba aquest elevat sobre el sostre de la caixa.
• Interior, col·locat darrere de la berlina i en el centre del carruatge com el seu nom indica. Té dos seients transversals i és per tant doble que la berlina. Té portes laterals amb vidres entre els seients.
• Rotonda que ocupa la part posterior del carruatge amb dos seients laterals per a tres o quatre places cada un. Té porta posterior central entre els seients i estreps a totes les portes.

En algunes diligències falta el departament central i llavors a la rotonda se l'anomena interior. La coberta més resistent que la de l'òmnibus té barana per contenir els equipatges i farcells i en la qual es fixa la baca: pell formada de cuir cosit amb anells a les vores per subjectar-la amb cordes a la barana. Darrere del pescant, sobre el sostre del carruatge i davant de la barana hi ha un altre departament, el cupè, format per un seient transversal per a tres places obert per davant amb coberta de cuir per als peus i les cames que s'uneix a una capota com la dels cupès.

 

Les primeres diligències dels Països Catalans apareixen el 1815 per a comunicar Reus i Barcelona, a iniciativa del comerciant Josep Brunet. El carruatge, que portava passatgers i missatgeria, sortia del carrer de Jesús, a Reus, passava per Tarragona, el Vendrell, Vilafranca i Martorell i arribava a la Rambla dels Caputxins de Barcelona al cap de deu hores i mitja. L'endemà feia el trajecte en sentit contrari.

El 1840 es fundà la Societat de Diligències i Missatgers de Catalunya. Realitzaven el servei de transport de persones i del correu. El cotxe tenia una capacitat de vuit persones. Malgrat la competència del ferrocarril, les diligències continuaren el seu camí durant tot el segle xix realitzant les rutes per on no passava el tren. Cal tenir en compte que la primera línia de ferrocarril que s'instal·là als Països Catalans fou el 1848 per unir Barcelona i Mataró.

• 1771.

• 1818.

• Posta

• El contingut d'aquest article incorpora material del Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes. Tomo 1 de l'any 1898, que es troba en el domini públic