Coalició De L'esquerra Radical: Partit polític grec

Més endavant, al 2012, es va registrar com a partit.

Coalició de l'Esquerra Radical

(el) Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia política	socialisme democràtic globalització alternativa ecosocialisme secularisme populisme d'esquerres europeisme
Alineació política	centreesquerra
Història
Creació	22 maig 2012
Activitat
Membre de	Partit de l'Esquerra Europea
Governança corporativa
Seu	Atenes (Grècia)
Presidència	Stefanos Kasselakis (2023–)
Joventuts	SYRIZA Youth (en)
Filial	ROZA (en)
Parlament Hel·lènic	36 / 300
Parlament Europeu	2 / 705
Altres
Color
Lloc web	syriza.gr

Formació

Malgrat que es va presentar formalment per les eleccions legislatives de 2004, la seva gestació és anterior i té com a referència l'Espai pel Diàleg per la Unitat i l'Acció Comú de l'Esquerra (en grec: Χώρος Διαλόγου για την Ενότητα και Κοινή Δράση της Αριστεράς, Khoros Dialogu gia tin Enótita ke Kiní Drassi tis Aristeràs) que va néixer el 2001. Aquest espai el formaven diverses organitzacions de l'esquerra grega que, malgrat diferents orígens ideològics i històrics, compartien acció política comú així com diversos temes importants que havien sorgit a Grècia a la fi del segle xx, com la guerra de Kosovo, les privatitzacions o els drets socials.

Ascens

El moment decisiu pel naixement de SÍRIZA va ser a les eleccions legislatives de 2004, després d'una primera experiència a les eleccions locals de 2002. La majoria dels participants de l'Espai van intentar crear una plataforma per impulsar una aliança electoral. Així es va concebre la Coalició d'Esquerra Radical, el gener de 2004.

La Coalició d'Esquerra Radical va ser la gran sorpresa a les eleccions legislatives gregues de 2007, per l'augment dels vots que va rebre. Un inesperat 5,04% de sufragis, li va donar 14 escons al Parlament hel·lè. A les eleccions de maig de 2012 va tenir un creixement espectacular, aconseguint ser la segona força política del país amb el 16,3% dels vots i 52 escons. Amb la repetició electoral els sondejos ja auguraven que podia ser la formació política més votada amb un 20,5 per cent dels sufragis, aconseguint finalment el segon lloc, darrere de Nova Democràcia, amb el 26,89 per cent. En aquest context de creixement i consolidació, Syriza va decidir passar de coalició a partit polític, dissolent-se part de les organitzacions participants.

A les eleccions de gener de 2015 Tsipras va portar Syriza finalment a una victòria decisiva, aconseguint gobernar amb el suport dels nacional-conservadors Grecs Independents. Durant la legislatura es van dur a terme les negociacions sobre la crisi del deute públic grec, el referèndum de rescat grec i la crisi dels immigrants europeus.

Fruit precisament de les enormes contradiccions en la gestió de la crisi del deute públic i l'acceptació dels memoràndums europeus, el partit va patir una crisi interna amb l'abandonament de diverses organitzacions o corrents crítiques, bona part dels quals van crear Unitat Popular. Malgrat el terratrèmol i desgast, Syriza va mantenir el govern de coalició amb poca variació a les eleccions anticipades de setembre de 2015, mentre que UP no va aconseguir el llindar del 3%.

 

Caiguda

Així però, a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 van patir una dura derrota, perdent contra el partit opositor Nova Democràcia. Tsipras va reaccionar convocant eleccions legislatives anticipades, en les quals va aconseguir el 31,53% dels vots i només 86 escons al Parlament hel·lènic, al passar a ser segona força. Alexis Tsipras va admetre la derrota enfront Kiriakos Mitsotakis i va dimitir l'endemà. En les posteriors eleccions de 2023 els resultats serien encara pitjors, que juntament amb la votació per escollir nou líder provocarien una greu crisi interna, amb nombroses dimissions de càrrecs electes (11 diputats, 4 eurodiputats) i l'escissió de Nova Esquerra.

Syriza es va formar a partir dels següents partits polítics (segons ordre alfabètic grec):

Quan Syriza es va transformar en un partit polític unitari, diverses organitzacions van decidir dissoldre's dins del mateix, com Sinaspismós, Ecosocialistes, Roza, o AKOA. D'altres van romandre actives dins de Syriza, com el DIKKI, DEA, o KOE, però a partir de l'acceptació del Memoràndum europeu de 2015, totes aquestes forces van decidir sortir del partit, moltes de les quals, juntament amb la corrent crítica Plataforma d'Esquerra van crear posteriorment Unitat Popular. Més recentment, la corrent Grup dels 53 (també conegut com 53+ o Umbrella) va trencar amb el partir per construir Nova Esquerra.

Eleccions legislatives

Any	Parlament Hel·lènic					Pos.	Govern	Líder
	Vots	%	±pp	Escons	+/−
2004	241,539	3.3%	+0.1	6 / 300	Nou	4t	Oposició	Nikos Konstantopoulos
2007	361,211	5.0%	+1.7	14 / 300	8	4t		Alekos Alavanos
2009	315,627	4.6%	–0.4	13 / 300	1	5è		Alexis Tsipras
2012 (I)	1,061,265	16.8%	+12.2	52 / 300	39	2n
2012 (II)	1,655,022	26.9%	+10.1	71 / 300	19	2n
2015 (I)	2,245,978	36.3%	+8.5	149 / 300	78	1r	Coalició (SYRIZA–ANEL)
2015 (II)	1,925,904	35.5%	–0.8	145 / 300	4	1r	Coalició (SYRIZA–ANEL)
2019	1,781,174	31.5%	–4.0	86 / 300	59	2n	Oposició
2023 (I)	1,184,500	20.1%	–11.4	71 / 300	15	2n	Anticipades
2023 (II)	929,373	17.8%	–2.3	47 / 300	23	2n	Oposició

Eleccions europees

Parlament Europeu
Any	Vots	%	±pp	Escons	+/−	Pos.	Líder
2009	240,898	4.7%	+0.5	1 / 22	1	5è	Alexis Tsipras
2014	1,518,608	26.6%	+21.9	6 / 21	5	1r
2019	1,204,083	23.8%	–2.8	6 / 21	=	2n