Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Complex arquitectònic i cultural de València

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.

Així mateix és el nom d'un barri de València i forma part del districte de Quatre Carreres.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ciutat de les Arts i les Ciències
Imatge
Nom en la llengua original(ca) Ciutat de les Arts i les Ciències
(es) Ciudad de las Artes y las Ciencias Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusDestí turístic, complex d'edificis, centre cultural, atracció turística i museu Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteSantiago Calatrava Valls Modifica el valor a Wikidata
Construcció1998 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1998 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura high-tech Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaValència Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióАв. Професор Лопез Пињеро, 7 Modifica el valor a Wikidata
 39° 27′ 16″ N, 0° 21′ 01″ O / 39.454527777778°N,0.35036388888889°O / 39.454527777778; -0.35036388888889
Format perÀgora
Palau de les Arts Reina Sofia
pont de l'Assut de l'Or
Pont de Montolivet
Oceanogràfic de València
L'Hemisfèric
Museu de les Ciències Príncep Felip
L'Umbracle Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcac.es Modifica el valor a Wikidata

El complex es va construir a la dècada dels 90 del segle xx i els primers anys del segle xxi. L'últim gran component del complex, el Palau de les Arts, s'inaugurà el 9 d'octubre de 2005. El complex està situat al final del vell llit del riu Túria, llit que es va convertir en jardí en els 80, anys després del desviament del riu per la Gran Riuada de València.

L'arquitecte director de tot el complex ha estat Santiago Calatrava, amb col·laboracions de Félix Candela, que és característic per la seua arquitectura curvilínea i de l'ús del ciment blanc.

La CAC és, avui en dia, el major reclam turístic de Ciutat de València, per damunt d'altres atractius, fins i tot el seu centre històric. L'increment de turistes ha estat prou notable des que es van anar finalitzant les obres.

Edificis

Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
L'Hemisfèric

L'Hemisfèric

Amb forma d'ull, conté un cinema IMAX i un planetàrium. Va ser la primera obra a inaugurar-se.

Museu de les Ciències Príncep Felip

Amb forma semblant a l'esquelet d'un dinosaure, conté un museu de ciència.

Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
L'Umbracle

L'Umbracle

L'Umbracle és un jardí públic urbà que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Es destaca per ser una construcció moderna en la qual una sèrie d'arcades paral·leles - en forma d'umbracle - cobreixen un jardí allargat i estret de palmeres i altres plantes mediterrànies. L'estructura està feta amb trencadís blanc, un estil típic dels edificis de Santiago Calatrava.

Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
L'Oceanogràfic

Oceanogràfic

Amb prop de 110.000 metres quadrats, és l'aquàrium més gran d'Europa, on es representen els diferents hàbitats marins de mars i oceans amb 39.433 espècies. L'aigua salada es bomba des de la platja de la Malva-rosa, passant per controls de qualitat per mantindre l'equilibri dels ecosistemes respectius.

Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
Palau de les Arts.

Palau de les Arts Reina Sofia

Batejat com Reina Sofia, és l'edifici més destacable en volumetria i estructura arquitectònica. S'inaugurà en la Diada Nacional del País Valencià del 2005, i es farà servir principalment per a grans esdeveniments de música, òpera, dansa, i teatre.

Té una longitud de 163 m. i una amplada de 87 m., ocupant una àrea de 37.000 m². Disposa de quatre espais principals:

  • Sala principal: Amb una capacitat de 1.700 places distribuïdes entre el pati i quatre nivells de palcs, pensat fonamentalment per a representacions d'òpera.
  • Aula Magistral : Amb capacitat per a 400 persones.
  • Amfiteatre: Amb capacitat per a 1.500 persones.
Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
Pont de l'Assut de l'Or.
  • Teatre de Càmera, Sala d'exposicions: Edifici adjacent i independent del Palau amb una capacitat per a 400 persones.

Àgora

Edifici inaugurat en 2009. Es tracta d'un edifici multifuncional en forma d'una gran plaça coberta. Actualment és seu del museu CaixaForum de la ciutat de València.

Pont de l'Assut de l'Or

Pont de tirants que comunica la Ronda Sud amb el carrer de Menorca i la Ronda Nord. La seua pilona és el punt més alt de la ciutat.

Tres Gratacels: Castelló, Alacant i València

Estan en estudi tres gratacels, a l'estil del Turning Torso, també de Calatrava, però encara no és clar el finançament i si finalment es realitzaran.

Imatges

Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
Vista panoràmica de la Ciutat de les Arts i les Ciències. D'esquerra a dreta, el Palau de les Arts, l'Hemisfèric i el Museu de les Ciències.
Ciutat De Les Arts I Les Ciències: Edificis, Imatges, Enllaços externs 
Vista panoràmica de la Ciutat de les Arts i les Ciències. A la dreta, el Museu de les Ciències; al fons, l'Hemisfèric i el Palau de les Arts; a l'esquerra, l'Umbracle.

Enllaços externs

A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat de les Arts i les Ciències

Tags:

Ciutat De Les Arts I Les Ciències EdificisCiutat De Les Arts I Les Ciències ImatgesCiutat De Les Arts I Les Ciències Enllaços externsCiutat De Les Arts I Les CiènciesArquitecturaBarriCulturaQuatre Carreres (districte de València)València

🔥 Trending searches on Wiki Català:

TurandotFrancisco Seirul·loPuput comunaJon Sistiaga EscoberoReggaetonBessóMarrocCarme Trilla BellartFinlàndiaJordi Aragonès i MartínezPeronella d'AragóDiada de Sant JordiSerpsYouTubeGovern de CatalunyaOcellsClara Campoamor RodríguezMartí l'HumàAntoine de Saint-ExupéryIóssif StalinDistrictes i barris de BarcelonaAntiga GrèciaAlfabet catalàCaixa d'EnginyersSuïssaReial Monestir de Santa Maria de PobletMossos d'EsquadraDialectes del catalàSaturn (planeta)Martí LuterLluís Companys i JoverVoleibolPornografiaLlista d'ossos de l'esquelet humàFets de MaigEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006Literatura catalanaLledonerLaura Borràs i CastanyerIranRenaixençaEivissaEriçons de marHistòria de CatalunyaSègolMaria Mercè Marçal i SerraGuerra dels Trenta AnysRepública RomanaLlista de personatges d'El cor de la ciutatPlàtan comúReproduccióLlegenda de les quatre barres de sangAitana Ocaña MoralesLeonardo da VinciGlobalització de l'economiaVegueriaEspanyaTor (Alins)Il·lustracióRadioactivitatCarme Chaparro MartínezArt romànicDracEnergiaCorfúWikiLent de contacteCerdanyaSant Climent de TaüllLe FigaroBatalla de l'EbreGemma Cuervo IgartuaPaïsos CatalansAngle de contacteGolda MeirGraus dels Mossos d'EsquadraSílvia Tortosa i LópezMario Alonso Puig🡆 More