El brutalisme és un estil arquitectònic típic de les dècades del 50 al 70 del segle xx.
Es caracteritza per la construcció de grans edificis com universitats, hospitals i administracions públiques, però també d'habitatges familiars. Els materials que hi predominen són el ciment i el formigó.
El terme "brutalista" va ser utilitzat per primera vegada per Hans Asplund en una carta a Eric de Maré i que aquest va publicar a la revista anglesa The Architectural Review. Aquest terme ràpidament va ser introduït a Anglaterra com a vocabulari habitual en grups com l'Architectural Association o l'Architect's Departament del London Country Council.
No s'ha de confondre el brutalisme o neobrutalisme que té denominació estilística amb el Nou Brutalisme, de caràcter més ètic que estètic.
És una nova arquitectura sorgida després de la Segona Guerra Mundial i que no es basa en estils arquitectònics anteriors sino que sorgeix com a resultat directe d'un sentiment de vida, que els habitants de la casa la tornessin a sentir seva.
Els primers indicis d'aquesta arquitectura foren inspirats pels treballs de l'arquitecte suís Le Corbusier, el seu treball de la Unité d'Habitation és considerat el primer edifici brutalista. A Londres els exponents d'aquest moviment van ser els germans Alison i Peter Smithson amb la construcció de la Miesian School a Hunstanton.
Els edificis de Le Corbusier es caracteritzen per l'espai continu, la utilització del color blanc i els tons terrosos i la mobilitat de les parets segons la voluntat del propietari. Junt amb Le Corbusier el treball de Ludwig Mies van der Rohe també és fonament del brutalisme amb les estructures i superfícies absolutes.
Els edificis estan compostos de grans estructures en forma de bloc, elements geomètrics i simètrics, formes repetitives, i ciment amb falta total d'ornaments. A més, els elements estructurals de l'edificació mai no s'amaguen, fins i tot s'exageren i es ressalten. També destaca la grandària dels edificis respecte als construïts anteriorment.
L'edifici per excel·lència del brutalisme és la Unité d'Habitation de Le Corbusier, realitzat el 1952 a Marsella. Es poden trobar exemples d'aquest estil per tot Europa i els Estats Units d'Amèrica.
NOM | ANY | ARQUITECTE | LLOC |
---|---|---|---|
Torres Blancas | 1964-68 | Francisco Javier Sáenz de Oiza | Madrid |
Torre de València | 1973 | Javier Carvajal Ferrer | Madrid |
Seu del Col·legi de Metges | 1974 | Rafael de la Hoz | Sevilla |
Walden 7 | 1975 | Ricard Bofill | Barcelona |
La Fàbrica | 1975 | Ricard Bofill | Barcelona |
A la ciutat de Barcelona n'hi ha més exemples, entre els més significatius: l'antiga facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona; l'Hospital de Bellvitge; o La Campana, l'edifici de la prefectura Provincial de Trànsit; la nova seu de la Filmoteca de Catalunya.
NOM | ANY | ARQUITECTE | LLOC |
---|---|---|---|
La Tourette | 1956-60 | Le Corbusier | Eveux (França) |
Parlament Nacional de Bangladesh | 1961-80 | Lous Kahn | Bangladesh |
Habitat 67 | 1967 | Moshe Safdie | Canadà |
Trellick Tower | 1972 | Ernö Goldfinger | Londres |
Edifici J. Edgar Hoover | 1975 | Charles F. Murphy i associats | Washington D.C. |
Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro | 1953 | Affonso Eduardo Reidy | Rio de Janeiro |
A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brutalisme |
This article uses material from the Wikipedia Català article Brutalisme (arquitectura), which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.