Border Collie: Raça de gos

La història del border collie, comparada amb la resta dels gossos pastors, és relativament jove. No obstant això, els seus orígens poden remuntar-se a la conquesta romana de Britànnia, on portaven cans per al maneig de bestiar oví. Tanmateix la majoria dels autors coincideixen a dir que l'origen d'aquesta raça prové dels celtes, poble que migrà cap a les illes britàniques entre els segles V i I abans de la nostra era, portant amb ells un ca que definien com a collie, que en gaèlic significa útil. Al llarg dels segles, els grangers d'Escòcia i Irlanda van treballar en la puresa de sang d'aquests gossos d'atura, que mostraven una inigualable qualitat de treball en zones rocoses i amb relleu, cosa que permetia d'accedir a rodals on l'ésser humà es veia impossibilitat d'anar. A començament del segle xx, diversos d'aquests gossos d'atura van ser exportats a les illes d'Oceania. Particularment a Nova Zelanda s'integraren perfectament. El collie actual ha estat dividit en cinc races diferents: rough collie, smooth collie, gos pastor de Shetland, bearded collie i border collie. La popularitat d'aquestes races entre el públic general va començar amb l'afició de la Reina Victòria, que en tenia diversos exemplars.

Border Collie

Generalitats
País d'origen	Regne Unit, Anglaterra i Escòcia
Característiques físques
Alçada	53 cm
Classificació i estàndard de la raça
Codi de Catàleg	297 (Federació Cinològica Internacional )