Antonio Neyrot (Rivoli, Piemont, c.
1423 - Tunis, 10 d'abril de 1460) fou un frare dominic, mort màrtir per predicar el cristianisme. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Gravat d'un quadre del s. XVI, amb el martiri del dominic | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Antonio Neyrot c. 1425 (Gregorià) Rivoli (Itàlia) |
Mort | 10 abril 1460 (34/35 anys) Tunis |
Causa de mort | Lapidació |
Sepultura | Santa Maria della Stella (Rivoli) |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot |
Orde religiós | Dominics |
religiós i màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Beatificació | 22 de febrer de 1767 , Roma nomenat per Climent XIII |
Pelegrinatge | Rivoli |
Festivitat | 10 d'abril |
Iconografia | Hàbit dominicà, amb palma de martiri o essent mort |
Antonio Neyrot havia nascut a Rivoli, prop de Torí. Estudià i fou ordenat i a mitjan segle prengué l'hàbit de l'Orde de Predicadors al convent de San Marco de Florència, on tingué com a mestre el prior Antoní de Florència. Brillant i hàbil, Antoni destacà per la seva predicació fàcil, però no per la seva convicció religiosa. El prior Antoní fou nomenat bisbe de Florència i Neyrot li demanà permís per viatjar a Sicília a predicar, però li denegà. El jove insistí i acudí a demanar-lo als superiors de Roma, fins que li fou concedit el permís.
Anà a Sicília i, en tornar cap a Nàpols en 1458, el vaixell on viatjava Neyrot fou atacat per pirates musulmans i els seus ocupant foren presos i portats a Tunis, per ésser venuts com a esclaus. D'entrada, Antoni fou ben tractat, fins que la seva arrogància feu que fos empresonat i torturat. Per aconseguir la llibertat, el frare va abjurar del cristianisme i es convertí a l'islam. Començà traduir l'Alcorà i, protegit pel governador, va casar-se amb una dona otomana de família noble.
Poc temps després, uns mercaders genovesos li explicaren que el seu mestre Antoní havia mort en llaor de santedat. Antoni, llavors, començà a pensar en el seu passat i pregà a Antoní perquè el perdonés. Una llegenda diu que el bisbe se li aparegué en somnis i li retragué la seva apostasia. Neyrot, penedit, es confessà amb un sacerdot catòlic de Tunis i començà a fer penitència públicament, tornant a la seva fe primera; el Diumenge de Rams de 1460 va demanar perdó públicament per la seva apostasia davant els cristians de Tunis i fou readmès a l'orde dominic. Tornà a predicar, i es presentà davant les autoritats per proclamar la seva religió cristiana. Com que l'apostasia a l'islamisme era un greu delicte, fou empresonat i torturat, i condemnat a mort.
El Dijous Sant de 1460, al patíbul predicava els seus pecats i la multitud, impacient, es va llençar sobre ell i el matà a cops de pedra i punyalades, arrossegant-ne després el cadàver pels carrers.
El cos fou adquirit pels mercaders genovesos i portat en 1469 a Rívoli, arran de les gestions del duc Amadeu IX de Savoia. Des de llavors es venera a la col·legiata de Santa María della Stella. El seu culte fou confirmat per Climent XIII el 22 de febrer de 1767.
This article uses material from the Wikipedia Català article Antonio Neyrot, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.