André Renard: Sindicalista i activista social belga

Va ser regent de la Banca Nacional de Bèlgica.

André Renard

Biografia
Naixement	25 maig 1911 Valenciennes (França)
Mort	20 juliol 1962 (51 anys) Seraing (Bèlgica)
Activitat
Ocupació	polític, sindicalista
Partit	Partit Socialista Belga
Membre de	Federació general del treball de Bèlgica
Premis  commandeur du Mérite wallon
Lloc web	far-be.webnode.be

La seva família era originària de la ciutat de Seraing a la vall del Mosa, aleshores un important centre de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica. Als setze anys va començar a treballar a l'alt forn de Cockerill tot i continuar la seva formació a l'Escola industrial superior de Seraing i a la Universitat de Lieja. Més tard va anar a l'alt forn de L'Espérance-Longdoz i la constructora Pieux Franki. El 1937 va ser contractat pel sindicat de la Federació Sindical Socialista de Lieja.

Presoner de guerra durant l'ocupació alemanya al Stalag XI A a Dörnitz va ser marcat per la Flamenpolitik (política dels flamencs) dels alemanys: una política de divide et impera i discriminació entre ambdós grups lingüístics de Bèlgica. Era una estratègia ja començada en la Primera Guerra Mundial per exacerbar la divisió entre flamencs i valons i afeblir així la resistència. Durant la Segona Guerra mundial, els alemanys la van continuar, entre d'altres en alliberar els presoners de guerra flamencs molt aviat tot i mantenir els valons empresonats.

El 1942 finalment va ser alliberat i tornar a treballar a la siderúrgia. Romania alhora molt actiu en la resistència antifeixista i hi va crear el sindicat clandestí Mouvement Syndical Unifié. El 1945 va ser un dels motors darrere la creació del sindicat socialista unificat, la Federació General del Treball de Bèlgica (FGTB-ABVV). Va reeixir a imposar-hi molts dels seus principis, com ara la incompatibilitat entre un mandat polític i un mandat sindical. La independència del moviment sindical era uns dels seus principis fonamentals. Com a president del seu Comitè consultiu del qual va ser president, als anys 1950 va ser actiu en la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), predecessor de l'Unió Europea. Sempre va insistir en la necessitat d'una acció sindical comuna per construir una Europa econòmica i socialment fort.

Va ser un dels primers líders valons a preconitzar la transformació de l'estat unitari belga en estat federat. El federalisme i reformes de les estructures econòmiques van ser una de les reivindicacions principals durant la gran vaga de l'hivern 1960-1961 contra la llei única a Bèlgica. Aleshores, es va sentir abandonat tant per la direcció nacional de la FGTB com pel Partit Socialista Bèlga (PSB), ambdós unitaristes. Va demetre de tots els seus mandats sindicals i crear el Moviment Popular Való, però no va reeixir a tornar a mobilitzar la població valona massivament.

Va morir d'un ictus cerebral el 20 de juliol de 1962 a Seraing. El 1963 es va crear al si de la FGTB a Lieja la Fundació André Renard, centre d'estudis i de formació per continuar el seu treball, avui conegut com a Form'action André Renard.