Ametlla

Per a altres significats, vegeu «ametlla (desambiguació)».

Posseeix una pel·lícula de color canyella que l'envolta, a més d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es redueix a un 40%.

El terme ametlla procedeix d'una arabització de màndorla i aquesta de la paraula llatina amyndăla, que per la seva part és una variació d'amygdăla.

• La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una ametlla rodona i grossa, dolça i amb poc percentatge d'amargor. És una de les més utilitzades, la més cara i la més demandada per la indústria rebostera i torronera. Un cop extreta la closca, es torra fins que adquireix el to desitjat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Serveix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant, així com per a la Denominació de Qualitat Massapà i els tradicionals crocants aragonesos. Així mateix, en tenir en la seva composició menys oli, s'acostuma a fer servir en la producció d'ametlles fregides.

També reben altres denominacions:

• L'ametlla mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
• L'ametlla amarga, que és verinosa perquè conté amigdalina, un glucòsid cianogenètic què, en mastegar-la, entra en contacte amb la saliva i s'allibera l'àcid cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per ametlla, i una quantitat de 100 g d'ametlles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els ametllons d'ametlla i en les llavors de totes les espècies del gènere prunus.

Cada 100 g d'ametlla comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, a més de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcid pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important quantitat de vitamina E (26,22 mg). També és valuosa l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.

 

A la cuina catalana l'ametlla, com altres fruits secs mediterranis, és molt utilitzada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons, els massapans, els pastissos, etc. A més també se'n fan gelats i dolços (com les catànies). És un ingredent habitual de la picada que es fa per afegir a les salses. De manera líquida, fins i tot pot ser consumida en forma d'orxata d'ametlla. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.

L'explosió de la demanda de llet d'ametlla com a alternativa a la llet de vaca ha provocat la proliferació de monocultius d'ametller, amb un important impacte sobre els ecosistemes afectats.

L'oli d'aquest fruit és utilitzat com emolient, i l'essència d'ametlles amargues, en perfumeria, per la seva aroma. També té altres usos l'ametlló, que és el fruit tendre i immadur.

 

L'any 2011 la producció d'ametlles va ser d'1.942.242 tones, situant Espanya com a segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la meitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'ametlla l'any 2011 varen ser: La producció a Espanya es concentra a les comunitats del litoral mediterrani: Catalunya, País Valencià, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Andalusia i Aragó. La producció total del 2009 fou de 282.100 tones.

País	Producció (Ohms)	Percentatge del total
Estats Units	731,236	37,64%
Espanya	211,717	10,94%
Iran	167,609	8,62%
Síria	130,296	6,71%
Itàlia	104,790	5,39%
Marroc	96,231	4,95%
Turquia	69,838	3,59%
Tunísia	61,000	3,14%
Afganistan	60,611	3,12%
Xina	42,000	2,16%

• Ametlla d'Arenys
• Prunus dulcis
• Nou (fruit)
• Fruit sec