Albert Lebrun: Polític francès

Albert Lebrun

(1932)
Biografia
Naixement	29 agost 1871 Mercy-le-Haut (França)
Mort	6 març 1950 (78 anys) 16è districte de París (França)
Causa de mort	Causes naturals  (Pneumònia )
Sepultura	Mercy-le-Haut
15è President de la República francesa
10 maig 1932 – 11 juliol 1940 ← Paul Doumer – Vincent Auriol →
Copríncep laic d'Andorra
10 maig 1932 – 11 juliol 1940 ← Paul Doumer – Henri Philippe Pétain →
President del Senat de França
11 juny 1931 – 10 maig 1932 ← Paul Doumer – Jules Jeanneney →
Senador de la Tercera República Francesa
11 gener 1920 – 12 maig 1932 (dimissió) Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Diputat a l'Assemblea Nacional
8 desembre 1919 – 20 gener 1920 (elegit al Senat) Legislatura: dotzena legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Diputat a l'Assemblea Nacional
1r juny 1914 – 7 desembre 1919 Legislatura: onzena legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Minister of the Colonies (en)
22 desembre 1913 – 2 juny 1914 ← Jean Morel – Maurice Maunoury →
Ministre de guerra de França
12 gener 1913 – 21 gener 1913 ← Alexandre Millerand – Eugène Étienne →
Minister of the Colonies (en)
14 gener 1912 – 12 gener 1913 – René Besnard →
Minister of the Colonies (en)
27 juny 1911 – 14 gener 1912 ← Adolphe Messimy
Diputat a l'Assemblea Nacional
1r juny 1910 – 31 maig 1914 Legislatura: desena legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Diputat a l'Assemblea Nacional
1r juny 1906 – 31 maig 1910 Legislatura: novena legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Diputat a l'Assemblea Nacional
1r juny 1902 – 31 maig 1906 Legislatura: vuitena legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Diputat a l'Assemblea Nacional
1r juny 1898 – 31 maig 1902 Legislatura: setena legislatura de la Tercera República Francesa Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	École Polytechnique Escola Nacional Superior de Mines de París
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, enginyer, entomòleg
Partit	Aliança Democràtica
Membre de	Acadèmia de Ciències d'Ultramar
Obra
Localització dels arxius	arxius diplomàtics de França [ 104PAAP]
Família
Cònjuge	Marguerite Lebrun (1902–1947)
Fills	Marie Freysselinard (en)
Premis (1933)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant (1932)  Orde de l'Àliga Blanca  Reial orde dels Serafins  Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany  gran creu de l'orde de Nichan el Anouar  Suprem Orde de Crist  Orde de l'Estrella d'Anjouan  Gran Creu del Reial Orde de Cambodja  Gran Creu de l'Orde del Drac d'Annam  gran mestre de la Legió d'Honor  Gran Creu de la Legió d'Honor
Signatura

Nascut en una família de camperols de Lorena, anà a l'École Polytechnique i a l'École des Mines, graduant-se a ambdues amb les millores notes. Treballà com a enginyer de mines a Vesoul i Nancy, però deixà la professió als 29 anys per a dedicar-se a la política.

Lebrun va obtenir un escó a l'Assemblea Nacional el 1900 com a membre del Partit Republicà d'Esquerra. Més tard serví en el gabinet com a Ministre de Colònies el 1911-1914 i Ministre per a Regions Alliberades el 1917-1919. Es va unir a l'Aliança Democràtica, i fou escollit per al Senat francès el 1920, del qual en fou president el 1931-1932.

Fou escollit President de la República francesa després de l'assassinat de Paul Doumer el 6 de maig del 1932. Fou novament reescollit el 1939, a causa del fet que era ben considerat per tots els grups polítics, però va detenir poc poder, i el 1940 fou obligat a acceptar la rendició davant Alemanya. Poc després fou substituït pel mariscal Philippe Pétain, tot i que oficialment mai no va dimitir.

Va marxar a Vizille (Isère), però fou capturat pels alemanys el 27 d'agost de 1943 i confinat en un castell del Tirol. El 10 d'octubre, però, se li permeté tornar a Vizille a causa de la seva mala salut, tot i que sota vigilància. Quan el 9 d'agost els aliats restauraren el govern francès, es va trobar amb el general Charles de Gaulle i reconegué el seu lideratge, tot dient que mai no havia dimitit formalment com a president perquè la dissolució de l'Assemblea Nacional no havia deixat ningú que acceptés la seva dimissió. Després de la guerra va viure retirat i morí de pneumònia a París.