Alain Colmerauer: Enginyer en computació i professor universitari francès

Alain Colmerauer (Carcassona, 24 de gener de 1941 - Marsella, 12 de maig de 2017), va ser un enginyer en computació i professor universitari francès que va participar en la creació del llenguatge de programació Prolog.

Infotaula de personaAlain Colmerauer
Alain Colmerauer: Biografia, Distincions, Publicacions
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alain Marie Albert Colmerauer Modifica el valor a Wikidata
24 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata
Carcassona (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
5è districte de Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole nationale supérieure d'informatique et de mathématiques appliquées de Grenoble
Institut politècnic de Grenoble Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLouis Bolliet i Jean Kuntzmann Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinformàtic, enginyer, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Montreal
Universitat d'Ais-Marsella Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralVeronica Dahl, Célestin Sedogbo, Frédéric Benhamou i Philippe Roussel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webalain.colmerauer.free.fr Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Alain Marie Albert Colmerauer va estudiar a l'Institut Politècnic de Grenoble Ensimag. Més tard, va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Grenoble-Alps amb una tesi sobre l'anàlisi sintàctica dels llenguatges de programació. Després d'una estada científica a Montreal, va treballar sobre els sistemes de traducció automàtica, especialment de l'anglès al francès. Va inventar l'anomenat sistema Q, el què va portar posteriorment al naixement del llenguatge Prolog.

Va ser professor de la Universitat de la Mediterrània, l'Aix-Marseille II. A més a més, va continuar els seus treballs als equips de processament de llenguatges, com la gramàtica de la metamorfosi. Va desenvolupar el llenguatge Prolog amb Philippe Roussel a partir del 1972, creant d'aquesta manera la base de la nova Programació lògica.

Cap a 1980, Colmerauer va e sdevenir un dels assessors principals del projecte japonès per a equips de 5a Generació, coneguda com a 5G, la qual cosa el portaria posteriorment al desenvolupament del Prolog d'Ehud Shapiro. A continuació, va crear Prolog III i, més endavant, centrant-se cada cop més en la programació amb restriccions, Prolog IV (1996) i la lògica de la programació amb restriccions.

Va estudiar després qüestions més teòriques en relació amb la informàtica quàntica i la lògica del primer ordre.

Finalment, Alain Colmerauer va morir el 12 de maig de 2017 a Marsella.

Distincions

  • Pomme d'or de Software el 1982, atorgat per Apple França per la implementació de Prolog II en un Apple II (premi compartit amb Henry Kanoui i Michel Van Caneghem).
  • Premi 1984 del Consell regional de la regió de Provence-Alpes-Côte d'Azur.
  • Premi Michel Monpetit 1985, expedit per l'Acadèmia Francesa de les Cièncise
  • Cavaller de la Legió d'honor el 1986.
  • Membre associat de l'Associació americana d'intel·ligència artificial, 1991.
  • Corresponent (editor associat) de l'Acadèmia Francesa de les Ciències a la secció de Matemàtiques.

Publicacions

  • Alain Colmerauer, Henry Kanoui et Michel Van Caneghem, Prolog bases théoriques et développements actuels, Techniques et Science Informatiques, vol. 2, número 4, 1983.
  • Frédéric Benhamou, Alain Colmerauer, Constraint Logic programming, Selected Research., MIT Press, 1993

Referències

Tags:

Alain Colmerauer BiografiaAlain Colmerauer DistincionsAlain Colmerauer PublicacionsAlain Colmerauer ReferènciesAlain ColmerauerCarcassonaMarsellaProlog

🔥 Trending searches on Wiki Català:

NeodimiMendeleviQuilogramViquipèdiaBeri-beriLliga de Campions Femenina de la UEFA 2023–241929Cillian MurphyBisbe (Església Catòlica)Lawrence d'Aràbia1997Blue HarvestRuteniSarcoma de KaposiJoan Petit (cançó)VeterinàriaEl Senyor dels AnellsRelativitat generalCòmicAlbert Pla i ÁlvarezTransportBossòstHistòria de PanamàCopa del Món de Futbol de 2014 - Segona faseLípidsHarry Potter i la pedra filosofal (pel·lícula)ManchesterBorís SàvinkovIsraelLionel Andrés MessiGaleraDemocràticaThe Lion King (pel·lícula de 1994)Transfusió de sangRussell CroweXi JinpingCiutat de Nova York25 d'octubreGovernadorTour de França de 2003María Pilar León CebriánOppenheimer (pel·lícula)Aurora Madaula i GiménezPersecució de la fe bahá’íOnlyFansDiables SocarrimatsTeresa de JesúsDune (pel·lícula de 2021)22 de juliolCaixa d'EnginyersPumaPumesCapibaraBoscosRabindranath TagorePéssahTour de França 2002President de la Generalitat de CatalunyaBlat de moroParlament de CatalunyaAlejandro Fernández ÁlvarezFrancisco Román Alarcón SuárezAnna Grau i ÀriasMíriam Nogueras i CameroMangosta de bandes amplesGat tigratPokémon YellowCarmelo Ezpeleta PeidroTour de França de 2020Jo mai mai (sèrie de televisió)Álvaro SolerHinduismeFestival Internacional de Cinema Fantàstic de CatalunyaMúsica de la dècada del 2010Charlton HestonAcàciesSoldanat de SennarLegió EspanyolaTaula periòdica🡆 More