Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús.
Va ser inventada el 1783 per Iekaterina Daixkova, fou emprada per primer cop el 1797 per l'historiador i escriptor rus Nikolai Karamzin per reemplaçar la combinació 'io' en alguns casos.
 Ё | |
|---|---|
  | |
| Caràcter | Ё (majúscula) Unicode: 0401 etiqueta HTML: Ё ё (minúscula) Unicode: 0451 etiqueta HTML: ё |
| Tipus | lletra ciríl·lica i lletra vocal |
| Part de | alfabet ciríl·lic, alfabet rus, alfabet belarús, alfabet rusí, alfabet ciríl·lic del Kazahstan, alfabet del Kirguizistan, alfabet ciríl·lic mongol, alfabet tadjik, alfabet txuvaix i alfabet Udmurt |
Ë és idèntica en forma tant a la E ciríl·lica com a la E llatina, tret per la dièresi. Aquest signe diacrític no compleix una funció regular en rus com ho fa en alemany o en francès, i només és emprat per diferenciar aquesta lletra (amb pronunciació: /jo/) de E (amb pronunciació /je/).
S'empra en els idiomes rus, belarús i rutè, igual que en molts dels idiomes del Caucas i túrquics que empren o empraren l'alfabet ciríl·lic, però no en molts dels altres idiomes eslaus, com per exemple el búlgar.
Representa una O iotitzada o palatalitzada (/jo/), tot i així, rere les consonants postalveolars fricatives (ж, ч, ш y щ) es pronuncia /o/. Per exemple, la paraula пошёл /paʃól/. Sempre que aquesta lletra apareix en una paraula, l'accent tònic recau sobre aquesta síl·laba.
Allà on apareix aquest so en rus, es correspon històricament a /je/, un fet que pot veure's en comparar-lo amb altres idiomes eslaus: моё (possessiu neutre de la primera persona del singular en nominatiu i acusatiu inanimat) és moje en polonès.
Tot i que és d'un ús comú des de després de la Segona Guerra Mundial, al rus imprès segueix escrivint-se E a causa de la seva semblança i l'habilitat dels russoparlants de saber, per context, quin so s'està expressant. De mode obligatòria és emprada en diccionaris, llibres i textos per a nens i per a l'aprenentatge del rus com a llengua estrangera. Però el fet és que això genera certa confusió tant als parlants nadius com als no nadius. És quelcom que es veu per exemple a l'hora de fer transcripcions dels noms a altres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat a causa d'això. Algunes han reemplaçat Ë per E, i a l'inrevés, E per Ë. En paraules d'origen estranger s'empra Ë únicament en paraules d'origen alemany o hongarès amb ö/ő, com per exemple Gerhard Schröder, el cognom del qual és transliterat en rus com: Шpёдep.
Alguns escriptors russos (com per exemple Aleksandr Soljenitsin) i periòdics sempre publiquen llurs textos emprant la lletra Ë.
Taula de codis
Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari Unicode Majúscula 1025 0401 002001 0000 0100 0000 0001 Minúscula 1105 0451 002121 0000 0100 0101 0001 ISO 8859-5 Majúscula 161 A1 241 1010 0001 Minúscula 241 F1 361 1111 0001 KOI 8 Majúscula 179 B3 263 1011 0011 Minúscula 163 A3 243 1010 0011 Windows 1251 Majúscula 168 A8 250 1010 1000 Minúscula 184 B8 270 1011 1000
Referències
| A Wiki Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ё |
This article uses material from the Wikipedia Català article Ё, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El contingut està disponible sota la llicència CC BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Català (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.