La glíptica, pallabra proveniente del griegu γλυπτός, ye l'arte de grabar o tallar les piedres precioses o cuños n'aceru pa ellaborar monedes y medayes.
Pasó na Antigüedá por trés grandes fases:
Glíptica | |
---|---|
Artesanía | |
técnica artística (es) | |
Ente les piedres asina grabaes que nos mandó la Historia atópense:
Les piedres antigües clasifiquense con nomes especiales sacaos de dalguna particularidá de la so forma o de la naturaleza de los asuntos representaos nelles. Asina se llamen:
Conócense tamién otres piedres grabaes que contién los símbolos del cultu de ciertes sectes gnóstiques. Estes piedres llamábense abraxas, según la pallabra en lletres griegues que se llee en toes elles y según otros, piedres basilidianas, nome que reciben por creer les simbóliques de la secta de Basilides.
La glíptica casi sumió dempués del Imperiu romanu pero volvió remanecer nel sieglu XV n'Italia. Dos artistas eminentes cultivaron en Milán: Juan y Dominicu más conocíos por Juan el de les Cornalinas y Dominicu el de los Camafeos. Esti arte foi importáu en Francia por Mateo del Vassaro que foi a París siguiendo a Francisco I. Son notables les coleiciones de Londres, Múnich, Viena y París y atópense datos perinteresantes sobre esta materia nes obres de Vettori, Ratter, Millín y Mariette.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Glíptica, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.