Caterina Albert i Paradís (11 de setiembre de 1869, L'Escala – 27 de xineru de 1966, L'Escala), más conocida pol seudónimu Víctor Català, foi una escritora en catalán, conocida sobremanera pola so novela Solitud (1905).
Caterina Albert i Paradís | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | L'Escala, 11 de setiembre de 1869 |
Nacionalidá | España |
Muerte | L'Escala, 27 de xineru de 1966 (96 años) |
Sepultura | Cementerio Viejo de La Escala (es) |
Familia | |
Familia | ver
|
Estudios | |
Llingües falaes | castellanu catalán francés |
Alumna de | Josep Carcassó (es) Narcís Oller (es) Joan Maragall (es) |
Oficiu | escritora, escultora, ilustradora, pintora |
Trabayos destacaos | Drames rurals (es) Solitud (es) Q21087098 |
Premios | ver
|
Miembru de | Real Academia de Bones Lletres de Barcelona Q20102488 |
Movimientu | modernismu catalán |
Seudónimos | Víctor Català, Marc de Rialp y Caterina Alberto |
Xéneru artísticu | modernismu |
IMDb | nm2075598 |
Escribió otra novela, Un filme. 3000 metres., y munches escoyetes de cuentos: Drames rurals (1902), Caires vius (1907), Contrallums (1930) o Jubileu (1951). Tamién cultivó la poesía y el teatru, anque nunca vio representáu nengún testu dramáticu propiu.
Yera fía d'una importante familia de propietarios rurales y el so padre espoleó les sos aficiones artístiques, de forma que bien nueva (14 años) empezó a pintar y a escribir. Suscribir a La Renaixença y collaboró nel Almanach de l'Esquella de la Torratxa. Nesta publicación de calter satíricu publicó los sos primeros testos, poemes de temática amorosa, ente 1897 y 1900 sol pseudónimu de "Virgili d'Alacseal".
Dar a conocer na escena lliteraria col so verdaderu nome de Caterina Albert nos Xuegos Florales d'Olot el 1898, onde-y premiaron el poema El llibre nou y un monólogu, La Infanticida. Esti postreru causó escándalu pola temática y el tonu con que taba escritu, y l'escándalu aumentó cuando'l xuráu supo que lo escribiera una muyer, polo que de magar, robló sol pseudónimu masculín de "Víctor Català", un personaxe d'una novela, Càlzer d'amargor, que naquel momentu taba escribiendo y terminó inacabada. Pero ésitu más grande deber a la novela Solitud ("Soledad", 1905), encuadrada dientro del Modernismu catalán y que pasó a ser un clásicu de la lliteratura catalana moderna. Nesta obra, un drama rural que llogra conxugar naturalismu y poesía, Víctor Català reflexa, al traviés del so personaxe principal femenín, Mila, la busca de la mesma invidualidad y la llucha de la muyer dientro de la so redolada social. Foi premiada col premiu Fastenrath en 1909 y traducida a dellos idiomes.
El corpus narrativu preséntase coherente y cohesionado al traviés de diverses exes temátiques como la llocura, la violencia, el tratamientu de la redolada, el destín. Al igual que Solitud, les sos narraciones, qu'ella denominó drames rurales (títulu de la so primer coleición en 1902), son intensamente orixinales y llenos de fuercia.
Sicasí, la soltería persistente y la fuercia espresivo calificada de "viril" favorecieron una cierta lleenda frutu de la sorpresa y el malestar de los críticos ante una muyer qu'escribía con tanto desparpajo. Dende'l principiu, la temática recurrente en redol a la muyer y el mundu rural rezume una visión fondamente pesimista y amarga del individuu y la sociedá, lloñe d'idealizaciones bucóliques y fondamente enraigonada na tierra, qu'hai que rellacionar con Guy de Maupassant y Henrik Ibsen. Tratar del determinismu naturalista xunto con una concepción simbólica que remite a un fatalismo cósmicu que engloba y apodera el sentíu de la vida humana.
La vida lliteraria de Víctor Català podría dividise en trés etapes:
Dientro del periodu del modernismu, y tamién de tola so obra lliteraria, ha destacase la obra mentada anteriormente Solitud, la cual inxerse claramente nel modernismu catalán. La so protagonista, la Mila, ye l'exemplu d'una muyer que lluicha escontra'l so entornu social y busca la so propia individualidá. La obra foi premiada en 1909 col premiu Fastenrath y tornada a delles llingües.
Con ocasión de la so muerte, el poeta Carles Fages de Climent va dedica-y esti Brindis de rèquiem per a Caterina Albert:
Si la mort del vell no és trista
- amunt el veire més alt
- i vessem el vi ametista:
- quan el vell és un artista
- no és pas vell sinó immortal.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Caterina Albert i Paradís, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.