Caterina Albert I Paradís: Escritora española (1869–1966)

Caterina Albert i Paradís (11 de setiembre de 1869, L'Escala – 27 de xineru de 1966, L'Escala), más conocida pol seudónimu Víctor Català, foi una escritora en catalán, conocida sobremanera pola so novela Solitud (1905).

Caterina Albert i ParadísCaterina Albert I Paradís: Biografía, Obra lliteraria, Bibliografía
Caterina Albert I Paradís: Biografía, Obra lliteraria, Bibliografía
Vida
Nacimientu L'Escala, 11 de setiembre de 1869
Nacionalidá Caterina Albert I Paradís: Biografía, Obra lliteraria, Bibliografía España
Muerte L'Escala, 27 de xineru de 1966 (96 años)
Sepultura Cementerio Viejo de La Escala (es) Traducir
Familia
Familia
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
francés
Alumna de Josep Carcassó (es) Traducir
Narcís Oller (es) Traducir
Joan Maragall (es) Traducir
Oficiu escritora, escultora, ilustradorapintora
Trabayos destacaos Drames rurals (es) Traducir
Solitud (es) Traducir
Q21087098 Traducir
Premios
Miembru de Real Academia de Bones Lletres de Barcelona
Q20102488 Traducir
Movimientu modernismu catalán
Seudónimos Víctor Català, Marc de Rialp y Caterina Alberto
Xéneru artísticu modernismu
IMDb nm2075598
Cambiar los datos en Wikidata
Caterina Albert I Paradís: Biografía, Obra lliteraria, Bibliografía
Llábana de Caterina Albert.

Escribió otra novela, Un filme. 3000 metres., y munches escoyetes de cuentos: Drames rurals (1902), Caires vius (1907), Contrallums (1930) o Jubileu (1951). Tamién cultivó la poesía y el teatru, anque nunca vio representáu nengún testu dramáticu propiu.

Biografía

Yera fía d'una importante familia de propietarios rurales y el so padre espoleó les sos aficiones artístiques, de forma que bien nueva (14 años) empezó a pintar y a escribir. Suscribir a La Renaixença y collaboró nel Almanach de l'Esquella de la Torratxa. Nesta publicación de calter satíricu publicó los sos primeros testos, poemes de temática amorosa, ente 1897 y 1900 sol pseudónimu de "Virgili d'Alacseal".

Dar a conocer na escena lliteraria col so verdaderu nome de Caterina Albert nos Xuegos Florales d'Olot el 1898, onde-y premiaron el poema El llibre nou y un monólogu, La Infanticida. Esti postreru causó escándalu pola temática y el tonu con que taba escritu, y l'escándalu aumentó cuando'l xuráu supo que lo escribiera una muyer, polo que de magar, robló sol pseudónimu masculín de "Víctor Català", un personaxe d'una novela, Càlzer d'amargor, que naquel momentu taba escribiendo y terminó inacabada. Pero ésitu más grande deber a la novela Solitud ("Soledad", 1905), encuadrada dientro del Modernismu catalán y que pasó a ser un clásicu de la lliteratura catalana moderna. Nesta obra, un drama rural que llogra conxugar naturalismu y poesía, Víctor Català reflexa, al traviés del so personaxe principal femenín, Mila, la busca de la mesma invidualidad y la llucha de la muyer dientro de la so redolada social. Foi premiada col premiu Fastenrath en 1909 y traducida a dellos idiomes.

El corpus narrativu preséntase coherente y cohesionado al traviés de diverses exes temátiques como la llocura, la violencia, el tratamientu de la redolada, el destín. Al igual que Solitud, les sos narraciones, qu'ella denominó drames rurales (títulu de la so primer coleición en 1902), son intensamente orixinales y llenos de fuercia.

Sicasí, la soltería persistente y la fuercia espresivo calificada de "viril" favorecieron una cierta lleenda frutu de la sorpresa y el malestar de los críticos ante una muyer qu'escribía con tanto desparpajo. Dende'l principiu, la temática recurrente en redol a la muyer y el mundu rural rezume una visión fondamente pesimista y amarga del individuu y la sociedá, lloñe d'idealizaciones bucóliques y fondamente enraigonada na tierra, qu'hai que rellacionar con Guy de Maupassant y Henrik Ibsen. Tratar del determinismu naturalista xunto con una concepción simbólica que remite a un fatalismo cósmicu que engloba y apodera el sentíu de la vida humana.

Obra lliteraria

La vida lliteraria de Víctor Català podría dividise en trés etapes:

  • Modernismu
    • El cant dels mesos (1901), poemariu.
    • Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemariu.
    • Quatre monòlegs (1901), esbilla de monólogos.
    • Drames rurals (1902), esbilla de cuentos.
    • Ombrívoles (1904), esbilla de cuentos.
    • Solitud (1905), novela.
    • Caires Vius (1907), esbilla de cuentos.
  • Segunda etapa, dende 1907 hasta a la guerra civil
    • La Mare-Balena" (1920), esbilla de cuentos.
    • Un film (3.000 metres), (1926), novela.
    • Marines (1928), antoloxía.
    • Contrallums (1930), esbilla de cuentos.
  • Posguerra
    • Retablo (1944), esbilla de cuentos en castellanu.
    • Mosaic (1946), proses lliteraries.
    • Vida mòlta (1950), esbilla de cuentos.
    • Jubileu (1951), esbilla de cuentos.
    • Obres Completes (1951).
  • Póstuma
    • Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (2005). Tria y prólogu de Lluís Albert, revisaos y glosaos por Joaquim Armengol (Bcn: Edicions 62).

Dientro del periodu del modernismu, y tamién de tola so obra lliteraria, ha destacase la obra mentada anteriormente Solitud, la cual inxerse claramente nel modernismu catalán. La so protagonista, la Mila, ye l'exemplu d'una muyer que lluicha escontra'l so entornu social y busca la so propia individualidá. La obra foi premiada en 1909 col premiu Fastenrath y tornada a delles llingües.

Con ocasión de la so muerte, el poeta Carles Fages de Climent va dedica-y esti Brindis de rèquiem per a Caterina Albert:

Si la mort del vell no és trista
    amunt el veire més alt
    i vessem el vi ametista:
    quan el vell és un artista
    no és pas vell sinó immortal.

Bibliografía

  • Jordi CASTELLANOS, Víctor Català dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la literatura catalana, vol. 8., Barcelona, Ed. Ariel S.A., 1985, ps. 579-623.
  • Jordi CASTELLANOS, Víctor Català, escriptora, dins Literatura, vides, ciutats, Universitària 6, Edicions 62, 1997, ps. 51-110.
  • Jordi CASTELLANOS, "Solitud", novel·la modernista, Els Marges,núm. 25, 1982, Barcelona, ps. 45-70.
  • DIVERSOS AUTORS,Actes de les primeres Jornades d'estudi sobre la vida i obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" , L'Escala, 9-11 d'abril de 1992, a cura d'Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 1993.
  • DIVERSOS AUTORS, II Jornades d'estudi Vida i obra de Caterina Albert (Víctor Català), 1869-1966,L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre 2001. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 2002.
  • DIVERSOS AUTORS,Actes de les terceres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" (en ocasió del centenari de "Solitud" 1905-2005. Edició a cura d'Enric Prat i Pep Vila, Curbet, Girona, 2006.

Referencies

Enllaces esternos

Tags:

Caterina Albert I Paradís BiografíaCaterina Albert I Paradís Obra lliterariaCaterina Albert I Paradís BibliografíaCaterina Albert I Paradís ReferenciesCaterina Albert I Paradís Enllaces esternosCaterina Albert I Paradís11 de setiembre18691905196627 de xineruIdioma catalánSeudónimu

🔥 Trending searches on Wiki Asturianu:

Blu Mankuma14Marcos Rojo1864NocautMontana Fishburne.djClub Universitario de DeportesAmoniacuIdioma italianuElizabeth GilliesMarzuMarita CapoteAngelique Rockas17 de xunetuRevólver1976San José (Costa Rica)Prefeutura de ShizuokaEdgar SanabriaINicolás MaduroEnfermería1 de mayuMayfairGlucosa1988Francisco Iglesias CarreñoAllium ursinumIdioma livoniuRyan ReynoldsGilgameshEscudu (heráldica)Segunda guerra mundialXune ElipeUñaSecretariu xeneral del Comité Central del Partíu Comunista de ChinaMezquitaCitoplasmaCorvus coraxJVCHandjobDavid GrafSoulProvincia d'El OroDacia GonzálezPop56Daewoo.cxClítoris195720 de payares1987Guerra polaco-soviéticaSaas-GrundEucaristía5Máquina d'escribirTabla periódicaAna ObregónTabla de multiplicarCreciente FértilLlingües indoariesLlista de provincies españoles por poblaciónOchobreMcDonald's91871Psicoloxía de la GestaltCarles PuigdemontFlúorLlista de presidentes de la Generalitat de Cataluña2008OPresa HooverJean-Claude Van Damme🡆 More