El baloncestu femenín ye de los pocos deportes que se desenvolvió cuasi coles mesmes que'l masculín, y sobromanera, con regles de xuegu que, anque inspiraes nes orixinales del baloncestu masculino, fueron afeches a les carauterístiques motrices de les primeres xugadores y evolucionaron por separáu hasta'l postreru terciu del sieglu XX.
El primer alcuentru femenín xugar n'Estaos Xuníos, nel Smith College de Northhampton (Massachusetts), el 21 de marzu de 1893, una universidá privada femenina que la so profesora d'Educación Física, Sienda Berenson, introducir tres informase de les sos regles direutamente del creador, James Naismith; al ser un centru femenín, les 800 persones del públicu qu'asistió a esti partíu, ente alumnes de primer cursu (freshwomen) y les de segundu (sophomore) yeren toes muyeres (los homes nun podíen entrar).
Sienda Berenson afixo les regles orixinales del xuegu inventáu por Naismith a les carauterístiques de les sos alumnes, y estes regles fueron evolucionando por separáu de les del xuegu masculín hasta finales del deceniu de 1960.
El primer partíu d'equipos universitarios femeninos, ente la Universidá de California en Berkeley y l'Universidá de Stanford, xugar n'abril de 1896, dos años primero que'l primer partíu masculín universitariu.
This article uses material from the Wikipedia Asturianu article Baloncestu femenín, which is released under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 license ("CC BY-SA 3.0"); additional terms may apply (view authors). El conteníu ta disponible baxo los términos de la CC BY-SA 4.0 si nun s'indica otra cosa. Images, videos and audio are available under their respective licenses.
®Wikipedia is a registered trademark of the Wiki Foundation, Inc. Wiki Asturianu (DUHOCTRUNGQUOC.VN) is an independent company and has no affiliation with Wiki Foundation.