Espècia: Parts de plantes aromàtiques de sabor fort

Són utilitzades en petita quantitat en la cuina com a conservador, condiment o colorant. Les espècies s'han de diferenciar d'altres productes utilitzats per a perfumar els plats, com ara les herbes aromàtiques o les fruites. Les espècies eren un dels productes comercials més costosos durant l'antiguitat i l'edat mitjana. Un gran nombre d'espècies eren utilitzades abans en medicina.

La sal comuna és un amaniment extremadament corrent, sovint considerat com una espècia; tanmateix, és un producte mineral. Algunes espècies molt utilitzades en la cuina catalana són el pebre i el safrà.

Les espècies es poden classificar en diferents tipus:

• les fulles o branques de les plantes aromàtiques de les quals es pot utilitzar tot o part de la planta segons el seu interès aromàtic. L'alfàbrega, el romaní, la farigola, el julivert, l'anet, l'orenga, l'estragó, o el llorer en són exemples.
• Els fruits madurs o llavors de plantes. Se'n pot citar el pebre, el fonoll, el coriandre, el cardamom, o la mostassa.
• Les flors o parts de les flors d'algunes plantes, com per exemple el safrà, que són els pistils de la flor del safrà.
• L'escorça d'arbres o de plantes, com per exemple la canyella, que és la corfa del canyeller.
• Les arrels o els bulbs de certes plantes, com ara el gingebre o l'all.

• Curri. Una barreja asiàtica composta d'un gran nombre d'espècies orientals, com ara alfàbrega, safrà, canyella, cardamom, ceba seca, api, comí, gingebre, mostassa, nou moscada, pebre de Caiena, pebre i altres.
• Fines herbes. Pot designar una barreja particular de cibulet, cerfull, julivert i estragó, però als Països Catalans sol emprar-se com a sinònim d'herbes aromàtiques que, per extensió, solen ser les típiques de les zones de la Mediterrània i per tant acaba sent-ho també de les herbes de Provença. De vegades, segons el context, en diem simplement herbes.
• Herbes de Provença. Barreja d'herbes aromàtiques seques originàries de les zones de la Mediterrània, especialment de la Provença, entre les quals poden trobar-se romaní, alfàbrega, orenga, llorer, cerfull, espígol, fonoll, estragó i altres.
• Spigol, o també anomenat safrà dels pobres. Barreja de cúrcuma, de vegades una mica de safrà, i altres espècies, que s'utilitza per a donar color groc a alguns plats, en lloc del safrà, a França i a alguns països d'Àfrica.

L'Índia lidera la producció global d'espècies, amb un 75%.

Principals països productors d'espècies
(en tones)

Posició	País	2010	2011
1	Índia	1.474,900	1.525.000
2	Bangladesh	128.517	139.775
3	Turquia	107.000	113.783
4	R.P. de la Xina	90.000	95.890
5	Pakistan	53.647	53.620
6	Iran	18.028	21.307
7	Nepal	20.360	20.905
8	Colòmbia	16.998	19.378
9	Etiòpia	27.122	17.905
10	Sri Lanka	8.293	8.438
—	Món	1.995.523	2.063.472
Font: Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació