Singapor

103°48′E / 1.366667°N 103.8°E1.366667; 103.8



Singapor o Singapore, ufisialmente, la Republica de Singapore (in cinese senplificà 新加坡共和国; in malese Republik Singapura; in tamil சிங்கப்பூர் குடியரசு) el xe na sità-stato de la Axia sudoriental.

Singapor Singapor
Republic of Singapore (en)
Republik Singapura (ms)
新加坡共和国 (zh-cn)
சிங்கப்பூர் குடியரசு (ta) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoOnward Singapore Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Majulah Singapura»
«Onward, Singapore» Cànbia el vałor in Wikidata
Sinboło ufisałeVanda 'Miss Joaquim' Cànbia el vałor in Wikidata
SoranomeLion City Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoSinha (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision
ContinenteAsia
Cavedałe de

CapitałeSingapor  Singapor Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe5 866 139 (lujo 1UTC 2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Singapor5 866 139 (2021)/(2020)/(2019)/(2018)/(2017)/(2017)/(2016)/(2016)/(2015)/(2014)/(2013)/(2013)/(2013)/(2012)/(2011)/(2010)/(2009)/(2008)/(2007)/(2006)/(2005)/(2004)/(2003)/(2002)/(2001)/(2000)/(1999)/(1998)/(1997)/(1996)/(1995)/(1994)/(1993)/(1992)/(1991)/(1990)/(1989)/(1988)/(1987)/(1986)/(1985)/(1984)/(1983)/(1982)/(1981)/(1980)/(1979)/(1978)/(1977)/(1976)/(1975)/(1974)/(1973)/(1972)/(1971)/(1970)/(1969)/(1968)/(1967)/(1966)/(1965)/(1964)/(1963)/(1962)/(1961)/(1960)/(1959)/(1958)/(1957)/(1956)/(1955)/(1954)/(1953)/(1952)/(1951)/(1950)
Densità8 157,61 hab./km²
Zènaro
left 2 083 027 (%35.5)1 990 212 (%33.9) Òmani
Demònemosingaporana, singaporane, singaporani, singaporan   Edit this at Wikidata
Idiomainglezo
maleze
cinezo stàndar
tàmil Cànbia el vałor in Wikidata
Rełijonbudismo, taoismo (it) Traduzi, cristianèzemo, Islam e induismo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita82,79512 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Singapor0,051220000000001 (2015)
Taso de suicìdio9,7 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Singapor−0,2 (2016)
Zeografia
Parte deSud-est aziàtego Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea719,1 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Àcua1,444 % Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daStreto de Singapore (it) Traduzi e Singapore (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoBukit Timah (it) Traduzi (163,63 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoStreto de Singapore (it) Traduzi (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Prima mesion documentadaStato de Singapore Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega parlamentària Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno de Singapore (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Singapur Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Singapore Cànbia el vałor in WikidataTharman Shanmugaratnam (14 de setenbre del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro de Singapore Cànbia el vałor in WikidataLee Hsien Loong (it) Traduzi (PAP) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte Suprema de Singapore Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

6.23/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe423 796 995 373 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
PIL pro càpite32 360 $ (vałor sconosesto) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA7 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,939 Cànbia el vałor in Wikidata (2021 Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedadòłaro de Singapore Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeAutorità Monetària de Singapor Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion2,1 % Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1SG Cànbia el vałor in Wikidata SGP Cànbia el vałor in Wikidata 702 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionSGP Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.sg
Prefiso tełefònego+65 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webgov.sg Cànbia el vałor in Wikidata








 

Facebook: 105565836144069

                                       MusicBrainz: aa344640-fd57-3960-afb4-84d0d3b69d3d 

Zeografia

La xe na ìzoła situada su la ponta meridional de la penìzoła malese, a sud del stato malese de Johor e a nord de l'ìzoła indonesiana de Riau.

Storia

Antighità

Par che i primi insediamenti umani su l'ìzoła i ghe fusse zà inte el II secolo d.C..

Inte el XIII-XIV secolo la jera deventà un inportante sentro comercial, ma dopo la xe 'ndà in declino.

In seguito i la gà ciapà prima i portoghezi e dopo i olandesi, ma Singapore la jera a sto punto solo na ìzołeta de pescadori.

Inte el 1819, l'inglese Sir Thomas Stamford Raffles el xe rivà qua e el gà capìo che l'ìzoła, vista la so posision ziogràfega, l'era perfeta par métar in pié un avanposto comercial longo la via de le spezie e quindi el gà afità el toco pì a sud de l'ìzoła dal Sultan de Johor.

Modernità

Inte el 1824 tuto quanta l'ìzoła la xe deventà colonia britanica, aministrà da la Conpagnia Inglese de le Indie Orientali, e dal 1867 soto el controlo direto de la Corona britanica.

Inte el febraro 1942 i la gà ocupà i giaponesi. I inglesi, inpreparài par la guera, i se gà rendesto in soli sié dì. I giaponesi i gà massacrà la popolasion cinese. L'ocupasion la xe finìa solo inte el 1945 co la sconfita definitiva del Giapon.

Indipendensa

Inte el 1963 Singapore gà proclamà l'indipendensa, par unirse poco dopo co la Federasion Malese. Ma dopo no i 'ndasea mia dacordo tra Singapore e Malesia e quindi inte el 1965 Singapore la xe tornà indipendente.

Economia

Singapore la xe na nasion moderna e svilupà, co un alto stàndar de vita e na economia tra le pì forti de la rejon.

Bandiera

La bandiera de Singapore la xe conposta da do fasse orixontali, rosso su bianco. El rosso el indica la fradelansa universal e l'uguajansa tra o òmeni; el bianco, la puressa e la virtù.
In tel canton de sora a la sanca se cata na mezaluna calante co sinque stele messe in sercio. La meza luna calante la rapresenta na zòina nasion in ascesa. Le sinque stele le rapresentano i ideali de democrasia, pase, progresso, justissia ed uguajansa.

Gałeria de someje

Notasion


Altri projeti


Linganbi foresti

(ENIT)

Tourist Information on Singapore 







Singapor 
Axia
Cavedal de ł'Axia

Abu Dhabi | Amman | Angora | Aşgabat | Astana | Bagdad | Bakù | Bandar Seri Begawan | Bangkok | Beirut | Biškek | Colombo | Dacca | Damasco | Nuova Delhi (Delhi) | Dili | Doha | Dušanbe | Èrivan | Hanoi | Islamabad | Kabul | Kathmandu | Kuala Lumpur | Madinat al-Kuwait | Malé | Manama | Manila | Mascate | Naypyidaw • Rangoon | Nicoxia | Pechin | Phnom Penh | Pyongyang | Riyad | Seul | Singapore | Taipei | Taškent | Tbilisi | Tehran | Tel Aviv | Thimphu | Tokyo | Ulan Bator | Vientiane | Xacarta





Controło de autoritàVIAF (EN151204333 · ISNI (EN0000 0001 2185 1814 · LCCN (ENn79059023 · GND (DE4055089-8 · BNF (FRcb11865542f (data) · BNE (ESXX450835 (data) · NLA (EN35501559 · NDL (ENJA00571024 · WorldCat Identities (ENn79-059023

Tags:

Singapor ZeografiaSingapor StoriaSingapor EconomiaSingapor BandieraSingapor Gałeria de somejeSingapor NotasionSingapor Altri projetiSingapor Linganbi forestiSingaporCoordinae xiografeghe

🔥 Trending searches on Wiki Vèneto:

URLCiózaBazoquesLimaAzolGertwillerAustràliaVocałe anteriore1053Rattus norvegicus31 de marsoZanicaIndevillersSwanseaLusevera993 v.C.PontecesoMarey-lès-FusseyStoria del MozanbicoGontenschwilSant Fruitós de BagesLliçà d'AmuntAgostHirtzfeldenTrevixoVenthonLejeLangenloisMacaelLabessière-CandeilSaint-Pierre-de-ChartreuseAudincthunMoulédousCeoÉquihen-PlageDaniel ToshCantalpinoOklahoma City908Valdeprado del RíoFinansaBrazzersSanta Marta de MagascaZarza de GranadillaChampagne-en-ValromeyFriułi-Venèsia JùliaOngarìaBraziłeMùxega1588745WikidataNécyÀustriaTortorLa Rochette (Seine-et-Marne)Global GilletteKProvincia de JaénAudignicourtSlovachiaSambucus nigraMiłitareTenpo Coordenà UniversałeInternetMorfemaMontagnat🡆 More