Estació De Sagrera-Tav: Estació de ferrocarril en construcció a Barcelona

Per a altres significats, vegeu «Estació de Sagrera».

El títol d'aquest article és incorrecte a causa de limitacions tècniques. El títol correcte de l'article és Estació de Sagrera | TAV.

Se situa on anteriorment hi hagué una important estació de mercaderies fins als anys noranta del segle xx, quan aquesta va deixar de prestar servei. Des d'aleshores les instal·lacions foren totalment abandonades.

Barcelona-La Sagrera Sagrera | TAV
Informació general
Zona tarifària	1
Municipi	Barcelona (Sant Andreu) (en construcció)
Serveis
Propers trens	TBA
Operador	Renfe Operadora
Propietari	Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Nombre vies	18
Data obertura	a partir del 2026
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Metro
Regionals
Alta Velocitat	Avant
41° 25′ 18″ N, 2° 11′ 37″ E / 41.4217°N,2.1936°E / 41.4217; 2.1936
Dades (Edifici)
Arquitecte	Frank Gehry
Cronologia
2008	inici de construcció

Mapa Metro Línia 4

Llegenda direcció Can Cuiàs Trinitat Nova Fi Cotxeres de Via Júlia Via Júlia Llucmajor ramal de servei Maragall Guinardó | Hospital de Sant Pau Alfons X Joanic Verdaguer Girona Passeig de Gràcia ramal de servei (antic ramal ) Urquinaona Jaume I Barceloneta Ciutadella | Vila Olímpica Bogatell Llacuna Poblenou Selva de Mar El Maresme | Fòrum Besòs Mar Besòs La Pau Fi ramal de servei Cotxeres del Triangle Ferroviari Santander direcció Bon Pastor Sagrera | TAV La Sagrera (*) (**)   direcció Can Tries | Gornal (*) Perllongament segons PDI 2011-2020 (**) Provisionalment el túnel de l' és utilitzat per l'

Mapa Metro Línies 9 i 10

Llegenda Aeroport T1 Fi Aeroport Terminal de Càrrega Aeroport T2 futures cotxeres Mas Blau Pratenc Parc Nou antiga llera del riu Llobregat Cèntric Fi  ZAL | Riu Vell El Prat Estació Taller i cotxeres de la Zona Franca La Ribera Ecoparc Les Moreres Port Comercial | La Factoria riu Llobregat Zona Franca Mercabarna inici viaducte Parc Logístic Motors inici tram comú   Foc Fira direcció Sant Antoni Foneria Ciutat de la Justícia Europa | Fira Provençana bifurcació Gornal Can Tries | Gornal Torrassa Collblanc Fi Camp Nou Zona Universitària Fi Campus Nord Manuel Girona Prat de la Riba Sarrià Mandri El Putxet Lesseps Muntanya Sanllehy Guinardó | Hospital de Sant Pau Plaça Maragall La Sagrera Fi Sagrera | TAV ús temporal túnel per direcció la Pau Cotxeres del Triangle Ferroviari Onze de Setembre Bon Pastor riu Besòs bifurcació Besòs Llefià Can Peixauet La Salut Santa Rosa Fi   Gorg Fondo Església Major Singuerlín Can Zam Fi Taller i cotxeres de Can Zam Les estacions en construcció es mostren en cursiva

La nova estació de viatgers de la Sagrera que està en construcció, permetrà als usuaris fer transbord entre diferents modalitats de ferrocarril: el metro (L4, L9 i L10), rodalia (R1 i R2), mitjana distància (R11) i alta velocitat. El juny de 2016 es va informar que les obres de l'estació romanien suspeses des de principis de 2014 a causa d'un escàndol de corrupció que va implicar una de les empreses que les realitzaven. Després de reprendre les obres, s'espera que la nova estació s'obri a l'AVE i als trens locals el 2028.

• Línia 050 (LAV Madrid-Barcelona-Perpinyà)
• Línia 270 (Barcelona-Portbou)

Línia de Granollers (Rodalies de Catalunya) i LAV Madrid-Barcelona-França (AVE i Avant)

L'estació de ferrocarril de la LAV i la línia de Granollers està sent construïda on antigament hi havia hagut l'Estació de Sagrera Mercaderies o Barcelona-Clot (Sagrera), construïda l'any 1918.

L4 i L9/L10 del metro de Barcelona

L'estació de la L9/L10 del metro de Barcelona pertany al Tram 4 (La Sagrera – Can Zam / Gorg), hi tindran parada trens de la L9 i la L10. També hi ha una estació de la L4, del tram La Pau - La Sagrera. Les estacions de les diferents línies estan acabades, però resten a l'espera d'entrar en servei fins que no s'inauguri l'estació del TAV que, de moment, no té data d'obertura.

Denominació

Hi ha polèmica al torn del nom de l'estació, ja que el barri de la Sagrera defensa que el nom de l'estació sigui Sagrera i el Districte de Sant Martí ha fet arribar una petició a l'Ajuntament de Barcelona perquè es digui estació de Sagrera-Sant Martí. Per altra banda Jordi Hereu, l'exalcalde de Barcelona, va manifestar que s'anomenés estació d'Europa.

Les obres de la futura estació de la LAV-Sagrera, a cavall dels districtes barcelonins de Sant Andreu i Sant Martí de Provençals, van permetre localitzar diverses estructures arqueològiques pertanyents a diferents cronologies. D'estructures prehistòriques s'han documentat quatre sitges, un enterrament en fossa i un enterrament col·lectiu localitzat en un hipogeu excavat en el terreny geològic. Quant a l'hipogeu d'inhumació del neolític final, presenta una planta de morfologia oval amb cambra lateral d'uns 15 m² i amb accés en rampa al seu costat est. Dintre d'aquesta cambra es documentà una acumulació de 207 morts, 150 articulats i més de 5000 restes aïllats. L'acumulació documentada a l'interior de l'hipogeu presenta tres moments d'ús clarament diferenciats. Un primer moment d'ús col·lectiu, un segon moment d'ús múltiple i un tercer d'ús individual. El primer moment es caracteritza per l'enterrament col·lectiu successiu dels individus d'una mateixa comunitat. Aquests individus haurien estat enterrats gradualment al centre de la cambra, directament sobre el sòl. A mesura que l'espai es tornava insuficient les diferents restes eren enretirades a banda i banda de l'eix principal, tot alliberant l'espai central per al sepeli dels nous inhumats. A banda, també es va poder excavar un enterrament que molt probablement és d'època neolítica. Aquest enterrament corresponia a una inhumació en fossa de planta més o menys el·líptica amb el fons lleugerament còncau, presentant una orientació oest/est. De l'individu enterrat només es conservava el crani, les vèrtebres cervicals, un fèmur i una tíbia i en el moment de l'excavació es va determinar que corresponia a una dona adulta.

D'època ibèrica es van excavar dos pous i una vintena de sitges amb una cronologia aproximada de segle IV-III aC. Moltes de les sitges presentaven una fondària de més de dos metres i en algunes es va poder recuperar la tapadora. Entre els materials recuperats -importacions àtiques i púniques, àmfora ibèrica, ceràmica pintada ibèrica, i ceràmica a mà-, cal destacar la troballa de restes de fauna representada per banyes de cérvol, aus i un cànid. Junt amb aquestes sitges també es van excavar dos pous de la mateixa cronologia, un de planta circular i un altre de planta rectangular. D'època romana es documentaren un gran nombre de rases de vinya i una sitja de grans dimensions de secció tubular i fons pla.

D'època moderna es documentà un mur fet de pedres lligades amb morter de calç que sembla que s'hauria d'adscriure cronològicament a un moment previ al segle xviii.

D'època contemporània s'ha documentat en primer lloc, les restes d'un possible pas inferior per travessar la línia fèrria que anava de Barcelona a Granollers. També s'ha localitzat un edifici de planta rectangular amb una llargada de 25,50 m i una amplada de 9 m. En els seus costats nord i sud no es detectaren murs de tancament, sinó que es mantenia l'espai obert únicament amb la presència d'un pilar de planta quadrada situat al mig de l'espai delimitats pels dos murs existents. Es desconeix la funció d'aquestes estructures si ve podrien estar relacionades amb la via fèrria. Cal fer esment al camí que discorre aproximadament des de la Torre del Fang fins a la parròquia de Sant Martí de Provençals travessant a nivell la línia fèrria construïda a mitjan segle xix i que anava de Barcelona a Granollers. Aquest camí és delimitat per dos murs paral·lels de pedra, d'uns 10-12 metres de llargària, presenta vorera al seu costat sud-est i el seu paviment més modern és fet de pedres petites ben piconades. Al sud –est del camí s'obria una gran àrea de caràcter industrial on es van localitzar un forn –probablement destinat a la cuita de maons i material constructiu- un pou i tres estructures de planta rectangular, possiblement emprades per al tractament d'argila. Pel que fa al forn que ens ocupa, està excavat al terreny geològic, presenta planta circular i coberta amb volta amb un accés al seu extrem sud. A partir de certa alçada, les parets es trobaven folrades amb grans peces de ceràmica quadrangulars. A la boca d'accés s'ha documentat una canalització feta amb maons plans que servia per a introduir 'material' dins l'estructura.