Rexultai de ła reserca de
So sta wiki ghe xé na pajina che ła se ciama "Nizèria". Varda anca łe altre voxe catae.
La Nizèria xe no Stato federale de l’Afrika Ocidentale. La konfina ko el Benin a est, el Nizer a nord, el Ciad a nordest, el Kamerun a est; la xe bagnada... |
Łiberia (Monrovia) Małì (Bamako) Mauritània (Nouakchott) Nìzer (Niamey) Nizèria (Abuja) Senegal (Dakar) Siera Łeon (Freetown) Togo (Lomé) oltre a l'Isola... |
1901 (MCMI in numari romani) el xe un an del XX secoło. 1º de zenaro: La Nizèria ła devien un protetorà ingleze. L'Austràlia ła divien na confederasion... |
(Lagos, 1° de otobre 1992) xe un [[xugadore de bałon |xugadore de bałon]] [[Nizèria |nigeriano]]. Nato a Lagos, el pasa a łe xovaniłi del Padova dove el exordise... |
se nega inte el Golfo de San Lorenso; 1.024 i morti. Uncó i ze 57 ani Nizèria: dopo na declarasion e indipendensa, s-ciopa ła guera del Biafra Uncó i... |
Itàłia Łiechtenstein Łusenburgo Malta Maroco Montenégro Namìbia Nìzer Nizèria Norveza : Teritorio metropołitan Svalbard Jan Mayen Ongarìa Paezi Basi... |
astegnesti (Cołónbia, Azerbaijan, Bangladesh, Zeorza, Burundi, Rùsia, Samoa, Nizèria, Ucraina, Bhutan e Kenya). Intrà i deriti cołetivi che ła proclama, a favore... |
I primi abitanti de el teritorio che ancò forma ła Nizeria i xe stà popolasion de caciatori-racoglitori, tra queste etnie pigmee, za verso el 9 000 a.C... |
La Nizeria el xe no Stato de l'Africa sentrale. El ga na superfice de quasi on milion de km² (tre olte l’Italia) e el xe bagnà da l’Oceano Atlantico, sol... |
Vitae" de Papa Poło VI El eruta el volcan Arenal, in Costa Rica. 1975 – Nizèria el zenerałe Murtala Mohamed el riva al poder co un colpo de Stato 1976... |
gaver dizesto che i Beatles i zera pì tanto conosesti de Jezù 1966 – Ła Nizèria ła declara la guera totałe a Biafra. 1999 – Ecrise totałe de Sołe in Eoropa... |
nasionałe de Arlington 1967 – El Biafra el proclama ła so indipendensa da ła Nizèria: provocando Guera civile nizeriana 1971 – Programa Mariner: el Mariner... |
primi canałi de tełevizion privai: Canal RCN e Caracol Televisión. 2000 – Nizèria meridionałe: ła s-ciopa na tubadura de un oleodoto. Copai sirca 250 persone... |
Bürgerliches Gesetzbuch (BGB), el codeze siviłe de ła Zermània 1901 La Nizèria ła devien un protetorà britànego Fondasion del Commonwealth d'Austràlia... |
Bołivia ła se indipendentiza da ła Spagna 1861 – Anesion britànega de Lagos, Nizèria 1875 – More sasinà a Quito el statista ecuadoregno Gabriel García Moreno... |
Małì • Maroco • Mauritània • Mauritius • Mozambico • Namìbia • Nìzer • Nizèria • Repùblega del Congo • Repùblega Democràdega del Congo • Repùblega Sentrafricana... |
Małì • Maroco • Mauritània • Mauritius • Mozambico • Namìbia • Nìzer • Nizèria • Repùblega del Congo • Repùblega Democràdega del Congo • Repùblega Sentrafricana... |
1909). Fondada ła American Schools of Oriental Research 1º de zenaro: ła Nizèria ła ciapa el status de protetorà britànego 2 de zenaro: el primo bus elètrego... |
Guinea-Bissau, Guinea, Siera Leon, Liberia, Costa d'Avòrio, Ghana, Togo, Benin, Nizèria, Camerun, São Tomé e Príncipe, Guinea Ecuatoriałe, Gabon, Repùblega del... |
concuista l'Everest. 1954 – Roma: Santifegasion di papa Pio X. 1967 – Nizèria: dopo na declarasion e indipendensa, s-ciopa ła guera del Biafra. 1977... |