Rexultai de ła reserca de
Crear ła voxe «Mar+Adriàtico» in Wikipèdia Vèneta. –– Védarse anca i rexultai catai co la to reserca:
par i gresi jera a sità pì a nord del Adriàtico e quindi el nome voria dir "Mar che el finise a Adria". El Mar Adriàtego xe diviso in Golfo de Venesia... |
paexe de Santa Maria in Punta , inte el Comun de Ariàn e sboca inte el mar Adriàtico, dopo un percorso de çirca 45 km, in corispondença de la punta Bacuco... |
Łiguria, al nord cò el Vèneto e ła Łonbardia, e ła xe bagnada a est dal Mar Adriàtico. Ła rejon ła xe conposta da l'union de parte de dò véce rejon istoreghe... |
vènete Dalmasia) la xe na region giogràfica su la costa oriental del Mar Adriàtico, che se spande dal'ìzoła de Pago a nord-ovest de le Boche de Càtaro... |
se slónga per, a ocio, 11 chiłòmetri infrà ła laguna de Venesia e'l mar Adriàtico, dełimitada dai porti de San Nicołò e Małamoco, colłigada a ła sità... |
, Połonia del sud. Ła rassa dinarica se dixea che ła fuse difondesta anca in Itałia, inte ła costa del Mar Adriàtico e spesialmente intel Triveneto.... |
a nord-est del cavołógo, su quea penìxoła che ghe xe infrà laguna e Mar Adriàtico, sora de Cavałin. Indove ancuo ghe xe el comun de Gèxoło, na volta,... |
mołeche (Carcinus maena) łe xe gransi che i se cata inte łe coste del Mar Adriàtico e i xe deventai na speciałità de ła cuxina venesiana. Łe vien pescae... |
rivar par nave fin al Lago Magior verso nord e, doperando el Po, fin al Mar Adriàtico verso est. Su sti corsi de aqua qua, bastansa pìcołi e poco profóndi... |
xeneral ła se sìtua tra i fiumi Àdexe e Po inte ła parte darente el Mar Adriàtico e donca el conprende anca ła basa veronéxa e parte del comun de Cavàrzere... |
a est co ła Bulgarìa, a sud co l'Albanìa e ła Gresa e a òvest co'l mar Adriàtico. Inte el perìodo de ła Guera freda ła Jugoslavia ła ze stà un inportant... |
rivava el fiume Bachigion. Da co che el fiume sfoxa diretamente inte el mar Adriàtico, el ga finìo de portar material teroxo e ste baréne łe ga tacà a basarse... |
specio de mar che da lori el ciol el nome: la Baja dei Casteli, che la penìsola de Spalato insiéme al'ìsola de Bua la divide dal Mar Adriàtico. Spàlato... |
(el Litoral del Cavałin) che ła divide ła Laguna de Venesia nord dal mar Adriàtico. El fiume Siłe (chel scor inte el vecio àlveo del Piave e par sta raxon... |
(penìxoła Istriana, da Johann Pałisa (1848-1925). Nomenà cusì par el Mar Adriàtico, chel bagna Poła. Protogenia (Protogeneia).- Asteroide nº. 147 de ła... |
łagune che łe se catava łóngo tuto l'arco del'alto adriàtico, a ciapar dal Po fin al Tajamento. El mar el zera sevarà dal bazin lagunar da un cordon łitoraneo... |
de pendensa, el taca a formar de i meandri. Vanti de desfoxar inte el Adriàtico, el riseve łe acue de un fiume de risorgiva picenin, el Varmo. El desfoxa... |