Rexultai de ła reserca de
So sta wiki ghe xé na pajina che ła se ciama "Croàsia". Varda anca łe altre voxe catae.
Ła Croàsia ła xe 'no Stato de l'Europa çentral. Ła confina a nord co ła Slovenia, a nord-est co l'Ongaria, ad est co ła Serbia, a sud co ła Bosnia e Erzegovina... |
Raguxa (Croasia) (categoria Sità de ła Croàsia) [[Categoria:Patrimoni de l'umanità in Croàsia ]] [[Categoria:Patrimoni de l'umanità in Croàsia ]] Raguxa (en croato Dubrovnik) ła xe na sità de ła Croasia... |
Zagavria (categoria Sità de ła Croàsia) Austro-Ungarico in todesco: Agram e in ungarese Zágráb) ła xe ła cavedal de ła Croàsia. El sentro de ła sità el costituise una de łe rejon de ła Croasia mentre... |
Abitanti censii São Caetano do Sul - Braxil Apt - Fransa Łusinpicoło - Croàsia Altri progetti Wiki Commons Wiki Commons el detien imàjini o... |
Pinguente (categoria Sità de ła Croàsia) (Sočerga-Posane) chel mete in comunicasion l'Istria enterna intrà Slovenia e Croàsia. I paéxi tórno a Pinguente i xe: Veta (Vrh), Roso (Roc), Cólmo (Hum), Racise... |
Rejon de ła Lika e de Segna (categoria Contee de ła Croàsia) Lika e de Segna (croato: Ličko-senjska supanija) la xe na rejon de ła Croàsia oçidentałe che ła corisponde co le rejon storeghe de Liburnia e alla Morlacchia... |
Distreti · Xone metropułitane · Comuni • Bulgaria: Distreti · Comuni • Croàsia: Rejon · Comuni Stati extra UE Albania: Prefeture · Distreti · Comuni •... |
ła ciapa i seventi stati e teritori: Albanìa Andora Bòsnia e Erzegòvina Croàsia Zibiltera ( Regno Unìo) Gresa Itàłia Masedònia del Nord Malta Montenégro... |
Alzeria Andora Angoła Àustria Belzo Benin Bòsnia e Erzegòvina Kamerun Ciad Croàsia Danemarca Fransa Gabon Guinea Ecuatoriałe Itàłia Łiechtenstein Łusenburgo... |
françese cravate, a so volta dal croato hrvat che la vol dir apunto «deła Croàsia»; infati i cavajeri croati de Luigi XIV i indosava a croata. croata a farfała... |
naofragà tacà al Isoa del Xijo, ghe xe 32 morti e 64 ferìi. 22 de zenaro: Croàsia, referendum popołar par intrar inte el Union Eoropea,vinse el sì. 1° de... |
a scominsiar dal 1979), e łe xe stà łe prime ndoe che ga votà anca ła Croàsia. Sascun paexe el podeva seliere in cuando fare le elesion Eoropee, segondo... |
par ła dimanda de socorso Uncó i ze 33 ani El vien desolvesto ufisalmente el Pato de Varsavia Uncó i ze 11 ani La Croàsia ła adeziona a l'Union eoropea... |
balcani. Ła micronasion ła ze granda 7km² e ła confina verso òvest co ła Croàsia e verso est co ła Sèrbia. Ła so łéngua ufisałe ła ze l'inglezo. URL de... |
Slovenia: Capodistria (Koper), Isola d'Istria (Izola), Pirano (Piran). Croàsia: Poła (Pula), Fiume (Rijeka), Zara (Zadar), Sebenico (Šibenik), Spàlato... |
anca da ła menoransa vèneta autòctona de l'Istria e de ła Dalmàsia (in Croàsia) e dai desendenti dei migranti vèneti intel Braziłe, inte i Stati de Rio... |
region anca tochi de ła Fransa, de ła Svìsera, de ła Slovenia e de ła Croàsia. ItaliaTreccani.it – Enciclopedie on line, Istituto de ła Ençiclopedia... |
itałian el ghea perdesto 5.969 òmani Uncó i ze 33 ani Ła Slovènia e ła Croàsia i declara ła so indipendensa da ła Jugoslàvia Uncó i ze 18 ani Itàlia,... |
finmente a ła so morte. El zera nasesto a Kumrovec, inte el nord-òvest de ła Croàsia, na zona ciamada anca Zagorje che inte l'època ła fea parte de l'Inpero... |
Sebenego (categoria Sità de ła Croàsia) Tommaseo. [[Categoria:Patrimoni de l'umanità in Croàsia ]] [[Categoria:Patrimoni de l'umanità in Croàsia ]] La costruzion de la Catedral de San Giàcomo... |