Arzultà dl'arserca për «Mar Mediterani» an piemontèis, l'enciclopedìa lìbera e a gràtis
Creé la pàgina «Mar+Mediterani» ansima a costa wiki! Vëdde ëdcò j'arzultà d'arserca trovà.
Ël Mar Mediterani vist dal satéllit... |
Јадранско море, an sloven Jadransko morje) a l' é un mar squasi sarà ch'a fa part dël Mar Mediterani e as treuva antrames l'Italia e la Penìsola Balcanìca... |
253 méter e ël pont pi profond a l'é ëd 2.212 meter. Ël Mar Néir a l'é colegà al Mar Mediterani a travers la strèita ëd Bòsfor. A confin-a con l'Euròpa... |
Ròno (categorìa Afluent dël Mar Mediterani) Lion e a la fin ël Ròno as duverta ant un gran delta e as campa ant ël Mar Mediterani ant la region ciamà Camargue. Ain Ardèche Drôme Durance Isère Saône... |
590 méter e ël pont pi profond a l'é ëd 2.211 meter. Ël Mar Ross a l'é colegà a al Mar Mediterani a travers ël Canal ëd Suez e a l'Océan Indian a travers... |
Hérault (fium) (categorìa Afluent dël Mar Mediterani) d'Hérault. A nass ant le Cévennes (Mont Aigoual) e as campa ant la Mar Mediterani a Agde (dipartiment d’Hérault). Arre Vis Rieutord Buèges Lamalou Lergue... |
Ebro (categorìa Afluent dël Mar Mediterani) sensa toché dle sità gròsse fin a che as buta con un grand delta ant ël Mar Mediterani, apress 928 km da l'inissi, davzin a Tortosa an provinsa ëd Tarragona... |
Aude (fium) (categorìa Afluent dël Mar Mediterani) nass a Les Angles (dipartiment dij Pirené Orientaj) e as campa ant ël Mar Mediterani tra Vendres e Fleury (dipartiment ëd l'Aude). Rébenty 34 km (S) Sou... |
Argens Mar Mediterani 116 Dadou Agout 116 Ornain Saulx 116 Têt Mar Mediterani 116 Beuvron Lòira 115 Saulx Marna 115 Eygues Ròno 114 Var Mar Mediterani 114... |
delimità a nòrd dal mar Mediterani, a òvest da l'océan Atlàntich, a sud da l'océan Antàrtich e a est da l'océan Indian e dal mar Ross. A l'é traversà... |
region dël Alvernia-Ròno-Alp, a òvest con l'Ocitània, a sud con ël Mar Mediterani, a est con le region italian-e dël Piemont e dla Liguria. La lenga ufissial... |
con Siria, Lìban, Giordania, Palestin-a e Egit e a l'é bagnà dal Mar Mediterani e dal Mar Ross (Gòlf d'Aqaba). La capital a l'era Tel Aviv. Dël 1980 ël govern... |
Carbònia-Iglesias e dël Medi Campidan. A l'é bagnà a sud e a est dal Mar Mediterani. Ël President dla Provincia a l'é Graziano Milia (dal 9/05/2005). Sit... |
(Corsica an còrs e an italian, Corse an fransèis) a l'é n'ìsola dël mar Mediterani. A aparten a la Fransa fin-a dal 1768. Ancheuj a constituiss un-a dle... |
Caltanissëtta e a òvest con la provincia ëd Tràpani. A sud a l'é bagnà dal Mar Mediterani. A fan part dla provincia le ìsole Pelage (Lampedusa, Linòsa e Lampion)... |
metropolitan-a. A resta a sud ëd la linia dj'Apenin, an sla riva nòrd dël mar Mediterani. Ël sìndich a l'é Marco Doria (dal 21/05/2012). Ch'a varda la vos Stòria... |
dl'Àfrica setentrional. A confin-a con Libia e Algerìa e a l'é bagnà dal Mar Mediterani. La capital a l'é Tùnis. A l'ha na surfassa ëd 163.610 km² e a conta... |
delimità da l'América, a est da Euròpa e Àfrica, bele che ël Mar Mediterani e ël Mar Nèir, ch'a son mar intern ëd l'océan, a bagno ëdcò l'Asia. A l'é colegà a... |
confin-a con Turchìa, Lìban, Israel, Giordania e Irak e a l'é bagnà dal Mar Mediterani. La capital a l'é Damasch. A l'ha na surfassa ëd 183.885 km² e a conta... |
Saharawi e j'"exclave" ëspagneule ëd Ceuta e Melilla. A l'é bagnà dal Mar Mediterani e da l'Océan Atlàntich. La capital a l'é Rabat. A l'ha na surfassa ëd... |