Resultats de la recèrca per « Sistèma digestiu » — Wikipèdia
Crear la pagina « Sistèma+digestiu » sus aqueste wiki ! Vejatz tanben los resultats de vòstra recèrca.
Lo sistèma digestiu es l'ensems dels organs entà dels organismes animals, que permeton la transformacion dels aliments en nutriments segon un procès dit... |
Lo sistèma digestiu uman designa l'ensemble deis organs e dei procès permetent la digestion en l'èsser uman. Lei partidas principalas ne'n son la boca... |
Intestin gròs (categoria Sistèma digestiu) L'intestin gròs es la darriera partida dau sistèma digestiu.... |
rèine dei Mycota. La digestion intèrna necessita la preséncia d'un sistèma digestiu. Pus complèxa, permet de tractar la màger part de la matèria organica... |
vitau situat en l'abdomèn dei vertebrats. Es una glanda annèxa dau sistèma digestiu qu'es exocrina e endocrina. En particular, secreta lo suc pancreatic... |
Conduch coledòc (categoria Sistèma digestiu) canau pancreatic. Permet de menar la bila e leis enzims digestius secretats per la vesicula biliara e lo pancreàs dins l'intestin prim. Sistèma digestiu.... |
Intestin prim (categoria Sistèma digestiu) L'intestin prim es la porcion dau tube digestiu situada entre l'estomac e l'intestin gròs. Portal de la medecina... |
Esfinctèr d'Oddi (categoria Sistèma digestiu) lo ròtle d'aqueste esfinctèr qu'es la liberacion de bila hens lo tube digestiu quan arriba lo bòu nutricionau. Ampulòme Angiocolita Portal de la medecina... |
HCO3- per lo pancrèas. Aqueleis ions permèton de neutralizar l'aciditat dau quime en sortida de l'estomac. Duodenum. Pancrèas. Sistèma digestiu uman.... |
proteïnas. Permet pereu d'activar la secrecion d'enzims digestius que van perseguir la fragmentacion dei moleculas gròssas. Estomac. Sistèma digestiu.... |
Nèrvi vague (categoria Sistèma nerviós autonòm) s'interfàcia amb lo contraròtle parasimpatic del còr, dels palmons e del sistèma digestiu. Compren de fach dos nèrvis—los nèrvis vagues esquèr e drech—mas son... |
sortida de l'estomac. Entraïna la secrecion d'ions HCO3- per lo pancrèas, çò que permet neutralizar leis acids gastrics. Duodenum. Sistèma digestiu uman.... |
liberacion deis enzims contenguts dins lo pancrèas e la vesicula biliara. Duodenum. Sistèma digestiu uman. Tèrme eissit de l'anglés « Cholecystokinin ».... |
efiechs segondaris son variats e tòcan d'organs variats (allergias, sistèma digestiu, trèbols epatics, nefrotoxicitat...). Antibiotic. Bèta-lactaminas.... |
ions (principalament K+), de l'urèa, dau glucòsi ò dei lipids ò entraïnar de trèbols dau sistèma digestiu. Diuretic. Ipertension arteriala. Tiazidic.... |
desvolopament de formulas complètas de lach en pouvàs, adaptada al sistèma digestiu dau mainatge, a portat l'escandilhament progressiu d'aquesta institucion... |
es situada sul cap e constituís la primièra partida del sistèma digestiu e del tube digestiu. La boca se dubrís sus la faringe nomenat cavitat orala o... |
vèrmes plats e los nemercians o vèrmes redons. Dins aqueles animals, lo sistèma digestiu es fòrça simple. Al luòc d'un tube dobèrt a las doas extremitats, compòrta... |
Canis lupus familiaris (seccion Sistèma digestiu) car lo can utiliza puslèu son odorat per caracterizar un aliment. Lo sistèma digestiu dau can es relativament similar a aqueu de l'òme. Leis organs son identics... |
de lor tube digestiu complet, an pas que de protonefridias, i a ni sistèma respiratòri, ni sistèma circulatòri. Per contra, lor sistèma nerviós es plan... |