Resultats de la recèrca per « Infraroge » — Wikipèdia
I a una pagina dicha "Infraroge" sus Wikipèdia. See also the other search results found.
Lo raionament infraroge es l'ensemble dei raionaments electromagnetics qu'an una longor d'onda situada entre la lutz visibla e lei microondas. Descubèrt... |
de pila et d’autre part una LED infraroge (un emmetor de lum infraroge). Per seguir lo boton, la nuencia de infraroge determina sur quin boton l’utilisator... |
Permet tanben l'estudi de tipes diferents de raionaments electromagnetics (lutz vesedora, infraroge...) ò d'ondas coma leis ondas sismicas ò sonòras.... |
servici dau telescòpi infraroge britanic UKIRT (dubertura 3,8 mètres) ais Observatòris dau Mauna Kea. Èra alora lo telescòpi infraroge pus grand en servici... |
que sa region centrala presenta un raionament electromagnetic (radio, infraroge, visible, ultraviolet ò X) pus important que la normala. Aqueu fenomèn... |
poderós capables d'observar l'Univèrs dins plusors raionaments (visible, infraroge...). En particular, assosta l'observatòri W. M. Keck qu'es format de dos... |
son nuclèu es una fònt importanta de raionaments electromagnetic radio, infraroge, ultraviolet e X. Son origina es desconeguda mai es probable liada a l'activitat... |
tanben designat corentament per son acronim JWST, es un telescòpi espacial infraroge de la NASA, desvolopat conjuntament amb l'Agéncia espaciala europèa (ESA)... |
motritz, d'un blindatge leugier (entre 6 e 20 mm), d'un sistèma de vision infraroge, d'un estabilizator de tir, d'una proteccion NBC e d'un sistèma intèrne... |
biais de diferenciar sa descubèrta dei « rais termics » – lo raionament infraroge – descubèrt un an aperavans per William Herschel (1738-1822). Lo tèrme... |
1991. lo telescòpi espaciau Spitzer que permet de detectar l'espèctre infraroge. Plaçat en orbita en 2003, demorèt operacionau fins au 30 de genier de... |
raionament solar de l'estela, en tot entravar la sortida del raionament infraroge reemés dempuèi la superfícia de l'astre (caracterizat per una longor d'onda... |
corta (Eryx...) o mejana (Milan...) utilizan generalament un guidatge infraroge emés per lo tiraire. lei missils de portada mejana (Javelin...) utilizan... |
l'evolucion dei galaxias primitivas e de la quimia de l'Univèrs dins lo domeni infraroge (entre 55 e 672 µm). Remplaçava lo telescòpi espaciau Spitzer, pus pichon... |
raionaments electromagnetics utilizats per observar lo prat batalhier (visuau, infraroge...). Camoflatge. Teoria dau camoflatge. (fr) Cécile Coutin (pref. Jean-Charles... |
sèrra/serra) (GES) son de compausants gasós qu'absorbisson lo raionament infraroge emés per la superfícia terrèstra e contribuisson aital a l'efièch de sèrra... |
conegut, transparent en lutz vesedoira mas absorbissent dins lo domeni infraroge, de sòrta que ten a blocar la reemission vèrs l'espaci de l'energia termica... |
meteorologia, tractament de l'aire, etc.). L'imatgeriá satellitària o aeriana (infraroge) dona ja de preciosas informacions sus l'umiditat del sol e l'estrès idric... |
Lo guidatge es generalament radar mai existís de modèls amb de sistèma infraroge. lei missils de portada mejana (SA-6...) an una portada de l'òrdre de... |
particulas detectadas (lutz, neutrin) o la longor d'onda (ràdio, lutz visibla, infraroge). L'astronomia scientifica es generalament devesida en disciplinas centradas... |