Resultats de la recèrca per « Astronomia Annèxas » — Wikipèdia
Crear la pagina « Astronomia+Annèxas » sus aqueste wiki ! Vejatz tanben los resultats de vòstra recèrca.
fisicas e quimicas deis astres, la mecanica celèsta. Etimologicament, astronomia vòu dire «lei deis astres» (dau grèc αστρονομία = άστρον + νόμος). L'astronomia... |
divèrsei metòdes d'observacion desvolopadas en astronomia, en biologia ò en fotografia. En astronomia, en causa de l'absorpcion deis infraroges per l'atmosfèra... |
Sistèma planetari (seccion Annèxas) Un sistèma planetari es, en astronomia, es un sistèma compausat de planetas e d'objèctes pus pichons (asteroïdes, cometas...) en orbita a l'entorn d'una... |
René Descartes (seccion En fisica e en astronomia) l'autor de plusors descubèrtas importantas en matematicas, en fisica e en astronomia. Ajudèt tanben a la difusion de descubèrtas importantas en medecina coma... |
Carl Friedrich Gauss (seccion Astronomia) permetèron de melhorar lei metòdes de calcul existents, especialament en astronomia. S'interessèt tanben a l'electromagnetisme e descurbiguèt doas dei relacions... |
Babilònia (reialme) (seccion Astronomia) a l'origina dau descòmpte dei minutas e deis oras. Article detalhat: Astronomia mesopotamiana. Babilònia èra egalament un centre astronomic major de l'Antiquitat... |
Sant Miquèu de l'Observatòri (seccion Annèxas) lo vilatge a conservat de vestigis importants d'un castèu medievau. Astronomia. Exòde rurau. Observatòri d'Auta Provença. Òli d'oliva Provença AOC. Pargue... |
(588) Achilles (seccion Annèxas) dei ponchs de Lagrange jovians. Aquilles. Ponchs de Lagrange. Troian (astronomia). T. Grav, A. K. Mainzer, J. M. Bauer, J. R. Masiero e C. R. Nugent, « WISE/NEOWISE... |
Matematicas (seccion Annèxas) d'instruments utilizables per leis autrei sciéncias (fisica, geografia; astronomia...) e d'autra part de resòuvre de problèmas nascuts en son dintre coma... |
Nebulosa (categoria Portal:Astronomia/Articles ligats) sovent lei rèstas d'estelas mòrtas. Article principal : Grand Debat (astronomia). Quauquei nebulosas son visiblas a uelh nus coma la Granda Nebulosa d'Orion... |
Mar Mediterranèa (seccion Annèxas) ) e per una activitat intellectuala intensa (filosofia, matematicas, astronomia...). Atenas ne'n foguèt lo centre principau e la ciutat fondèt un empèri... |
Zòna abitabla (seccion Annèxas) Una zòna abitabla es, en astronomia e en exobiologia, una region de l'espaci onte lei condicions son favorablas a l'aparicion d'una vida similara a la... |
Georg Wilhelm Friedrich Hegel (seccion Annèxas) defensa dei tèsis de son amic. Per exemple, foguèt l'autor d'una tèsi en astronomia qu'assaièt d'illustrar una vision novèla de la fisica, en oposicion amb... |
escritura, en art, en arquitectura, en agricultura, en matematicas e en astronomia, fa partida dei civilizacions mesoamericanas pus estudiadas. Èra situada... |
Annada (seccion Astronomia) Una annada es una unitat de temps mesurant la durada entre doas ocurréncias consecutivas d'un eveniment ligat a la revolucion de la Tèrra a l'entorn del... |
dins l'execucion de totei leis instruccions mandadas. En revènge, en astronomia, aqueu retàrd de recepcion dei sinhaus presenta un interès major. D'efiech... |
Empèri Gupta (seccion Annèxas) conoissenças dins d'obratges, especialament en matematicas, en medecina e en astronomia. Una partida d'aquelei trabalhs foguèron traduchs per de sabents musulmans... |
Automobila (seccion Annèxas) Transmission segondària. Veitura electrica. Volant. (la) Ferdinand Verbiest, Astronomia Eurpaea, Dillingen, 1687. Per aquela rason, lo motor Diesel es tanben... |
formadas de quatre sciéncias principalas (sciéncia dau nombre, geometria, astronomia e musica). Aquelei sciéncias èran devesidas en plusors partidas especializadas... |
(diccionaris, listas lexicalas...), d'obratges religiós e scientifics (astronomia, astrologia, medecina, rituaus, preguieras, cants...) e de tèxtes literaris... |