Resultad de la ricerca de
A gh'è una pagina che el so nom l'è "Valtolina" in su Wiki Lumbaart. Varda anca i alter risultad trovad.
gh'è staa tanta guer per el cuntrol de 'sta val chì. La storia de la Valtolina la se pò spartì in vari moment: L'età antiga e la dominazzion romana L'età... |
El panaton de la Valtolina (anca Bisciola) a l'è un dolz tipegh de la Valtolina, fad de una pagnotella con dent fruta seca, buter, oeuv e despess anca... |
El Casera de la Valtolina (Valtellina Casera in italian) a l'è un formai semigrass, a pasta semicotta e semidura, tipegh de la provincia de Sondri. I... |
La Stazion de Castion Valtolina a l'è 'na stazion de la Tiran-Lecch, che la serviss el comun de Castiun. L'è taccada ai stazion de San Peder Berbenn e... |
La guerra de Valtolina l'è stada combattuda per el controll de la Valtolina e di contad de Bormi e Ciavenna. L'è durada del 1620 al 1639 (anca se on quaidun... |
almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. La Ferrovia de la Valtolina a l'è 'na ferrovia italiana a scartament normal che la conliga Lecch e... |
Sciat el po havégh i signifegad chi de sota: Sciat, una bestia Sciat, mangià de la Valtolina... |
pesteda (pestada in milanes) a l'è un condiment insavoritor tipegh de la Valtolina, del paes de Gros che l'è doperad soratut per i piat de la tradizzion... |
massacher faa de on rosc de catolegh contra i protestant, e l'è staa faa in Valtolina in del luj del 1620, duranta ona revolta spagnoeula contra i Grison (che... |
del Coca a l'è un pass de montagna che 'l conliga la Val Seriana con la Valtolina e donca i province de Sondri e de Bergom. De solet se partiss de Valbondion... |
anca Valgrosina) l'è ona vall lateral de la Valtolina. La se troeuva in sul versant retegh de la Valtolina, in del territori comunal de Gros. L'è spartida... |
che la serviss el comun de Sundri. L'è taccada ai stazion de Castion Valtolina e Pendolasch-Tresiv-Ciateda. La stazion a l'è servida di treni regionai... |
anca 'na frazion: i Tavan. Delebi a l'è on center important de la bassa Valtolina, che 'l se troeuva al princippi de la Val Lesna, che l'è traversada del... |
I pizzocher inn un tipo de pasta tipega de la Valtolina, soratut de Tej, fada con la fraina, che l'era coltivada in l'area alpina sgiamò de quand che... |
bass Tesin, del Noares e de la Valtolina. Baderla l'è tipegh de l'olta Brianza, de la Valsasna, de certi band de la Valtolina e de la Bergamasca. Guindol... |
formada in tra l'Ada e 'l Lagh de Comm. A l'è situada al principi de la Valtolina, e la gh'ha denter di porzion de territori di comun de Soeuregh, Gera... |
Val de Vis (Val Camonega), la Val de Pej (Val de Nos) e la Valforba (Valtolina). Ai sò pee nassen de 'na banda el Nos, de l'altra l'Oj. Proppi per 'sto... |
serviss el comun de Pendulasch. L'è taccada ai stazion de Sondri e Pont in Valtolina. La stazion a l'è servida di treni regionai de la Trenord. La rete ferroviaria... |
Tiran-Lecch, che la serviss el comun de Ciür. L'è taccada ai stazion de Pont in Valtolina e San Giacom al Tej. La stazion a l'è servida di treni regionai de la... |
el comun de Berbenn. L'è taccada ai stazion de Ardenn-Masin e Castion Valtolina. La stazion a l'è servida di treni regionai de la Trenord. La rete ferroviaria... |